Una segona llengua des de xiquets

Hi ha diversitat de formes d'ensenyament lingüístic a Europa, des de la infantesa, informació que podeu trobar mitjançant entrades a Google com "aprendre una segona llengua". En qualsevol cas podríem estudiar la possibilitat d'incloure una segona llengua en la Universitat, en totes les facultats, encara que fóra com a matèria opcional. Així, les persones que volgueren obrir-se ("open-minded", en anglés) i viatjar i tot a zones en què es parle, no sols tindrien una opció més, sinó que, igualment, podrien continuar amb l'aprenentatge d'una assignatura que ja hauria començat als 8 anys (o abans).

En qualsevol cas, com en totes les coses, la clau crec que està en la curiositat i en la voluntat d'aprendre. Però no sols la gramàtica, com tradicionalment s'ha fet, sinó també a través de vídeos (a Internet o fora), treballar la llengua en l'aula (ensenyar-la i practicar-la allí), encoratjar a practicar-la en les relacions socials amb persones que provenen de zones geogràfiques en què es parla, etc.

Finalment direm que l'aprenentatge d'una llengua és una oportunitat molt bona per a obrir-se a cultures diferents a la nostra. Fins i tot a la península hi han cultures ben diferents, tot i la unió de totes en un únic estat. Així, per exemple, als territoris de la històrica Corona d'Aragó hi ha hagut més tradició de partits federalistes, autonomistes o per la creació d'una federació. I encara continua, tot i el pas dels anys, mas que no es manifeste tant com a primeries del segle XX. En qualsevol cas, influïx en la forma de veure el dia rere dia. I més en un món en què cada vegada es busca més el que hi ha en comú i, alhora, es treballa per actuar des de la pluralitat (almenys en els sistemes educatius més democràtics, més creatius i que introduïxen l'humor com a aïna essencial).

Què faríeu quant a la possibilitat d'introduir una assignatura "Llengua 2" (amb llibertat de tria per a cada facultat o escola universitaris) en eixe nivell de l'ensenyament?