Quasi vint-i-quatre hores després de deixar-me una bandolera dins d'un autobús Alaquàs-València (línia 161) i declarar a un agent d'una comisaria, he descobert la gran importància que representa fer una vida senzilla, centrada sobretot en la part humanista de la persona, en la part dels valors i de la cultura de les relacions interpersonals, de la senzillesa, de l'humor (el qual em permeté romandre a les oficines i conservar la calma, així com aplanar el camí cap a una declaració tranquil·la, assossegada i en què fins i tot vaig dir que portava un llibre "Elogio de la vida sencilla"). Què és això de la vida senzilla, em preguntà l'agent? Sortosament portava a mà la medicació de migjorn, la qual cosa permeté fluir amb més flexibilitat i calma. Vinga, passem als beneficis de l'humor!
1. Ajuda a mantindre la calma.
2. Ens permet relativitzar les coses.
3. Ens fa costat mentres mirem la part positiva de la vida.
4. Ens ajuda a dormir o descansar millor, com també a esperar (bé a una comisaria, bé a un aeroport, bé a un centre social, etc.).
5. Ens permet narrar històries com aquesta a persones que coneixem i des de la vessant positiva, a més que ens aproxima a les altres persones. És, per tant, una mena de comunicador social que amplia les relacions humanes.
6. Ens ajuda a tornar a la normalitat emocional anterior a fets diferents als desitjables.
7. Potser hi haja una relació directa humor-alegria-senzillesa-honradesa. Recordem que la consciència tranquil·la es pot mantindre quan actuem amb allò moralment correcte. Qui torna el que troba i sap que no es seu, al meu parer, ajuda a crear una societat més social i en què valorem els valors i el codi deontològic de cadascú i respectuós amb el proïsme (el de les conductes moralment sanes).
8. L'humor és imprescindible en moments d'adversitat, els quals són una oportunitat per a traure la vena positiva i alegre de la persona, així com per a desenvolupar la creativitat.
9. L'humor, com molta de l'educació infantil, no és un element material i sí ajuda a desenvolupar la creativitat, la qual cosa ens encoratja a treballar-lo.
10. En qualsevol cas, la part material és imprescindible, com la intangible, per a superviure, com diu José Antonio Marina. Quan la part material fa sentir-nos còmodes interiorment (emocionalment), potser estem en el nostre punt ideal.
11. La persona solidària i sensible amb el proïsme, encara que el conega poc, com els treballadors de la casa on comprí el nou mòbil, demostra que encara hi han persones obertes mentalment, emocionalment i, fins i tot, que tenen esperança i facilitat de comprensió.
Quines anècdotes personals contaríeu als alumnes si volguéreu transmetre la importància d'alguns valors en la societat actual i, així, per exemple, treballar l'esperit de gratitud, de solidaritat o de cooperació?
divendres, 30 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada