Creativitat, imaginació i coneixement

Després d'haver tingut unes experiències joioses amb tres xiquets (tots ells menors de cinc anys o de tres i tot, en un cas), vaig experimentar certa millora després d'un dia que, a diferència d'èpoques anteriors, m'obrí les portes a la imaginació i a fer canvis lleus amb la intenció de millorar la qualitat del dia i, per tant, el balanç final.

I de totes aquestes coses podem no ser conscients, si més no, quan estem en el joc, mentres juguem amb altres persones (és a dir, mentres vivim el present). Recorde que tot era alçar-me i seure'm en un banc públic, mentres els xiquets passaven per darrere de la part destinada a seure's. U dels xiquets, potser menor de tres anys i tot, em donà un regal imaginari amb una mà que simulava tindre "un regalo" (sic), un cuixot, etc., potser va fruir molt d'eixos instants, tot i desconéixer-nos.

D'ací podem traure algunes conclusions, com a persones adultes i com a persones interessades per la Universitat i els temes socials de cada dia.

1. La imaginació genera alegria a llarg termini, perquè estimula la part creativa (optimista) de la persona.
2. La imaginació és essencial per a desenvolupar la part creativa de línia social i, per tant, primar més la facilitat de crear, canviar, refer, construir, etc. per damunt de l'acumulació de coneixements, títols, cursos de formació, etc.
3. La imaginació facilita l'obertura emocional, mental i renovar el codi moral de la persona (sobretot si incorporem l'alegria i l'humor com a elements imprescindibles per a viure), així com a recordar que les persones adultes també treballem la imaginació (pensem en les obres de ciència ficció, o de narrativa creativa). Dedicar uns minuts a la imaginació, sobretot mentres estem en contacte amb un tema feixuc, pot obrir-nos tantes portes com si en una sessió de teoria urbanística (per posar un exemple que desconec si existix aquesta matèria i tot) decidírem que els alumnes recorregueren a la poesia, la pintura o el dibuix en l'aire mentres busquen una eixida pràctica a un tema urbanístic.

Des de sempre ha resultat positiu l'alternança entre anàlisi pràctica de la realitat i un temps de joc o per a l'humor i l'espontaneïtat. I en una societat que necessita sensibilitat i creativitat, almenys si vol aspirar a resoldre molts temes socials d'ara i del segle, necessitem incorporar la imaginació, l'excentricitat, el temps per a l'alegria, el temps per a l'oratòria (amb la qual cosa l'alumne guanya habilitat social per a raonar en públic... i el mestre descansa una miqueta, amb la qual cosa tots guanyen qualitat de vida), les narracions o històries (reals o imaginatives) en què transmetem el valor de l'emoció mentres tractem temes morals (en lloc de recórrer al típic sermó que no duu enlloc), etc.

Cavallers, ara va de bo!

Què opineu quant a l'espontaneïtat, la imaginació, l'humor, l'educació emocional i l'alegria com a possibles components d'una sessió universitària?