dimarts, 27 d’abril de 2010

Fundación Cultura para la Paz i aprenentatge

Hui, després de llegir un article a la web de "Valencia Sostenible y Creativa" en què apareixia Federico Mayor Zaragoza, he passat a la web de la Fundación Cultura para la Paz i he accedit a una entrevista de set minuts si fa no fa. El que més destacaria és la potència que, segons Federico Mayor Zaragoza, expresident de la Unesco, tenim les persones quan accedim a càrrecs i, com aquell qui diu, encara no hem participat del formalisme. És eixe el millor moment per a obrir les portes a la creativitat i a alternatives que en uns altres moments no ho tindrien tan fàcil.

Després d'això, podem pensar que les persones podem aprofitar més la creativitat en moments de canvi, com ara, els actuals, la qual cosa podria recordar-nos aquell refrany que diu "Nous reis, noves lleis". És a dir, actuar amb idees i quan passem a l'instant... fil a l'agulla!

La idea de l'expresident de la Unesco també ens pot recordar la importància de l'espontaneïtat dins de la vida humana, política, social, etc. com a un ingredient que ajuda a flexibilitzar i atorgar fluïditat als nostres actes. Potser resulte paradoxal que una monotonia positiva siga menester per a progressar (per exemple, fer una vida en què compaginem calma i activitat, descans i acció, etc) si bé ens referim a una monotonia que és imprescindible per a créixer com a persones i com a ciutadans.

Una altra idea que traurem del document és la gran importància de les persones per a qualsevol persona que treballe en contacte amb persones (o que faça vida junt amb elles), això és, per a totes: el mestre amb l'alumne, els pares amb els fills, el metge amb el consultant, el científic de laboratori amb la ciutadania, el ministre amb la població...

Finalment, del document primer (el de la web valenciana) podem extraure que els ciutadans tenim ara mecanismes per a participar en la vida d'un país, d'un municipi, d'un estat, etc. i condicionar part de les decisions. Per tant, podem fer molt més del que ens imaginàvem anys arrere i, a més, tenim una oportunitat, com és Internet. La història més actual de l'Estat espanyol ens servix d'exemple (en els últims sis mesos la població ha fet que el govern accepte alguns canvis), com també ens va servir el primer i molt considerable: les eleccions generals del 2004, a falta d'un poc més de vint-i-quatre hores per a la votació... del 14 de març. Molts d'aquells votants potser encara se'n recorden.

I el record positiu, i a favor de les iniciatives populars i independents, és molt bàsic per a tindre major presència en la vida pública i política d'un país, d'un estat...

Quines alternatives a les tradicionals manifestacions antigovernamentals proposaries davant de la classe i quina part de la persona consideres que cal promoure, bé com alumne, bé com a mestre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada