dissabte, 10 d’abril de 2010

Sí a la cultura lliure

Hui he rebut un correu de la campanya "El cánon mata la cultura", una campanya en què també han participat artistes ben coneguts i fins i tot persones que ja porten anys mobilitzant-se en línies semblants, com ara Luis Eduardo Aute.

Quan realitzem una campanya en què defenem uns valors (en aquest sentit, la llibertat d'accés a la cultura), podem actuar des de posicions ben diferents, igual que en moltíssimes de les iniciatives socials que hi han hagut al llarg de la història de la humanitat.

1. A favor (proposar una alternativa creativa, constructiva i en què l'esperit creatiu siga el cap de colla).
2. En contra (seguir la línia de qui proposa una llei o una actitud que no ens agrada).
3. No es pot fer res (donar-ho per perdut).
4. No es vol fer res (apàtica).

Normalment s'adopten les dos centrals, la qual cosa no vol dir que ens compensen a llarg termini, almenys atenent a la història de la humanitat. ¿Motiu? Moltes propostes de persones que qualifiquem de genis o persones destacades de la humanitat, han aportat punts de vista, propostes de canvi i idees que inicialment no reberen el vist-i-plau de les persones més immediates o que es reberen amb certa desconfiança. L'audàcia i la perseverança els feu mantindre els seus projectes i, en molts casos, aplegar a un espai d'autoestima prou notable. Per exemple, la proposta de Gandhi: recórrer a actituds pacífiques i, per mitjà d'elles, caminar cap a la independència de l'Índia.

Si les persones actuem a partir dels nostres principis, els nostres valors, la capacitat creativa, l'alegria, el bon humor (molt important, perquè ajuda a crear una personalitat més creativa), és clar que adoptarem posicions noves, potser inusuals i, així, serem líders de la nostra vida, és a dir, prendrem les regnes del cavall. Ací, en aquest tema, la cultura lliure, el cavall és les iniciatives favorables a la cultura oberta a la societat i d'accés lliure.

Ara bé, com preguntaren a Gandhi: "I si fracassa?". Si creiem que el fracàs no existix, sinó que hi han resultats diferents als que buscàvem inicialment, ens tornarem persones més flexibles, ens fixarem més en els matissos (les diferències i la diversitat de les persones) i ens enriquirem interiorment i, a més, ens obrirem més a nivell social. Doncs si els resultats són diferents, buscarem noves alternatives... Ara bé, alternatives constructives, centrades en l'alegria, l'esperit positiu i la capacitat creativa i d'anàlisi pràctica de la societat en què vivim i participem.

Igualment si volem això, ens interessa deixar arrere el tema tabú dels errors i prendre les experiències com a una forma de créixer com a persones, d'experiència, d'experimentació i de renovació d'esquemes, així com un camí molt bo per a guanyar espais d'autoamor i autoestima i, per què no, de calma i de lideratge (confiança, tranquil·litat, decisions més pràctiques i positives...).

En resum: quan hi hagen campanyes a favor de la cultura lliure (en el títol i tot de la campanya), signaré i m'incorporaré a la proposta. Crec que aquesta positivitat convé transmetre-la, explicar-la i compartir-la junt amb els alumnes i professors universitaris, a partir dels nostres principis, valors i la cerca de formes de participació social més pacífiques, creatives, constructives i amb la joia i l'humor com a elements bàsics i constants.

Com prepararíeu una campanya per la cultura lliure a la universitat en què treballeu o heu participat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada