Espontaneïtat infantil i "free hugs" (abraçades de franc)

Estimades amistats i persones del món internàutic que esteu interessades per renovar l'ensenyament universitari amb la intenció de fer-lo més creatiu, constructiu i positiu.

Hui he tingut accés a un document sobre abraçades a Barcelona en què se'ns indica que l'origen del moviment "free hugs" (intuïsc que hi hauran molts documents interessants en anglés), és a dir, "abraçades de franc", "abraçades gratis"... nasqué d'una dona australiana (on l'anglés és la llengua oficial) que es dedicava a abraçar persones desconegudes i tot...

Dies arrere un xiquet, potser menor de dos anys, començà a passejar per un banc (en què jo seia, mentres llegia un llibre amb calma) i ell passà a desenvolupar eixa espontaneïtat que encara podem conservar si ens proposem traure-la i emprar-la en el nostre dia rere dia. I no sols em regalava (perquè parlava amb el verb regalar i la paraula castellana regalo), sinó que participàrem de la imaginació i la inclinació pel joc, dos elements molt claus quan un país, estat, comarca o població vol ressorgir i caminar avant, per damunt de les coses que ja no podem rectificar i, per tant, amb l'oportunitat de canviar de xip i d'orientar-nos cap a la part creativa i positiva de la vida diària.

Que les abraçades no tinguen una bona rebuda entre part de la població, no ens ha d'estranyar. Almenys si tenim present que un 50% (segons dades d'Augusto Cury, psiquiatra i pedagog, publicats al llibre "Pares brillants, mestres fascinants" - la traducció de la versió castellana és aquesta-) ha rebut una educació emocional que podríem qualificar de sana o progressista per part dels seus pares. Aleshores... què podem fer ?

Al meu parer promocionar la part positiva (perquè la negativa i crítica ja la coneixem i no ens interessa més enllà de l'ànim cap a una reflexió) i passar a l'acció: promoure moviments com aquest i contactar més amb el veïnat (de principi) i així, i a poc a poc, passar cap a una societat de major intercanvi emocional entre les persones i, per tant, més solidària, cooperativa i sensible amb els altres.

Què promocionaríeu entre els estudiants de Magisteri i els mestres perquè treballaren més el sentit positiu i social que totes les persones tenim dins?