Considere l'humor i l'alegria com dos components que faciliten una flexibilitat i una fluïditat més de la sessió,... com també ocorre a moltes empreses que s'ho han començat a prendre com una qüestió realment interessant per a la millora de la qualitat de la faena i de les relacions entre els membres que participen.
Amb independència de si tractem la universitat com una empresa (que no és eixe el meu cas), ens ajuda un muntó donar carta blanca a aquests elements, de la mateixa manera que també els desenvolupem en les relacions socials del carrer, de casa o durant més d'un passeig amb alguna persona.
En resum, podem dir que el que fem a casa (o durant la nostra participació en la vida social) també podem incorporar-ho a la universitat. Almenys mentres permeta una qualitat de vida més bona, un ensenyament més creatiu i lliure i, per què no, una proximitat entre el mestre i l'alumne, així com una entrada de l'alegria i la part còmica (dos elements més de les persones) en l'ambient docent, de la mateixa manera que, per posar un exemple, també ho fa en l'educació familiar.
Quin paper considereu que hauria de tindre l'humor, com l'ensenyament enmig de l'alegria, en les sessions universitàries?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada