dimecres, 14 d’abril del 2010

Assossegades per naturalesa

No recorde bé si fa uns dies vaig escriure una frase de Gandhi mentres ell presentava la idea que capgiraria tot un estil d'actuació en el camp polític. El fet és que la comentí amb un amic que sabie més que jo en el camp de l'herència, els instints, la naturalesa humana, etc. i aplegàrem a la conclusió que, potser, la frase apropiada per a la traducció (i potser també per a la versió original, llevat que fóra més correcta que la que acabàrem tenint com a més feliç) podria ser...:

"Les persones som assossegades per naturalesa"

Crec que més enllà de l'assossegament natural de les persones, o de la qüestió genètica de l'altruisme, etc. tenim una oportunitat molt bona per a treballar cap a la pau, per mitjà d'actituds tranquil·les que, sobretot, es desenvolupen quan actuem de manera conscient i, com diu una expressió popular, mentres vivim amb "Tranquil·litat i bons aliments". Per tant, ja tenim quatre temes interessants per a tractar a classe:
1. La tranquil·litat com a element que facilita una salut més constant i la presa de decisions més encertades.
2. L'alimentació dels mestres i dels alumnes.
3. Temps per a l'activitat i temps per a la calma.
4. Fer unes relacions humanes centrades en la prioritat per la naturalesa humana i la de cadascú. Per exemple, tindre en compte que la identitat (com som, cadascú per separat) és distint a com ens comportem: som més nosaltres, més autèntics, quan, per descomptat, actuem amb autenticitat i atenent als nostres principis i valors...

Quan el mestre (com l'alumne) té present aquests quatre punts, i més que en seran necessaris, passa a adoptar una posició més moderada, suau, compassiva, social, respectuosa, global, empàtica, simpàtica, solidària, altruista, generosa, cap a la gratitud, etc. I és aleshores quan sorgix de manera espontània el líder que hi ha dins de la persona que treballa per ser, pensar, organitzar i sentir com realment és. Ah! i amb l'humor, l'alegria i la positivitat i l'esperit constructiu i creatiu mentres treballa.

Si la idea de Gandhi la traslladem a l'aula, ens serà més fàcil sentir-nos persones més interessades per les formes de creació de la pau, com a objectiu col·lectiu, singular i universal (almenys per les persones d'esperit creatiu, constructiu i positiu) i, de pas, més respectuoses amb les altres persones.

Com organitzaríeu una classe perquè les persones s'interessaren més per la matèria i, sobretot, per participar amb calma i satisfacció a l'aula i, en acabant, a la vida pública?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada