Donar... el que tenim dins

Hi han moltes coses que podem compartir amb les persones: el que naix de l'acte de donar (habilitats, capacitats, talents, creativitat, temps, material, respecte, tolerància, alegria, facultats personals, etc.).

Ara bé, convé que pensem què primem: si el fet de donar o el fet de rebre. Des del meu punt de vista és més positiu donar, sobretot sense esperar res a fons perdut, com deia una amiga ja fa anys. Quan donem sense esperar, rebem sense demanar. Es tracta d'una mena de ressò. Com diu un refrany: tal faràs, tal trobaràs.

Quan donem, participem de l'actitud de confiança, ens obrim a les persones, compartim el que predomina en nosaltres, ens mostrem amb espontaneïtat i, fins i tot, crec que participem més de l'esplai, de la mateixa manera que feu l'altre dia un xiquet de dos anys si fa no fa amb mi. I més, treballem la vida senzilla centrada en la contribució a la societat, és a dir, posicions i actituds de gratitud i que afavorixen la solidaritat, la cooperació i l'ajuda mútua. Així, i també per mitjà de la simbiosi (com fan animals que s'aprofiten de l'intercanvi entre dos animals i en què tots dos guanyen), treballem nous valors que s'ajusten més a moments de canvi com el present.

Igualment, si en lloc de criticar la situació econòmica i social actual, passem i promovem unes actituds més centrades en l'agraïment, la col·laboració, el perdó, el reconeixement dels punts febles, el respecte per la diversitat i les relacions horitzontals, la creativitat, la urbanitat (respectar el que és col·lectiu), l'alegria i l'humor (salven moltes vides), la sostenibilitat, la natura (com a patrimoni que ens aporta benestar, salut, tranquil·litat, senzillesa i amor pel sentit comunitari i per la pluralitat...), no sols podem créixer com a persones sinó, a més, estimar més el planeta i el que forma part de les persones i essers o material que formem tot el planeta.

Aleshores passem del jo al nosaltres i en acabant al Patrimoni. I, en resum, donem un pas de gegant cap a formes més conciliadores, més universalistes, més respectuoses amb la diversitat i, per què no, més joioses i que promouen el somriure, l'humor, la gratitud i la singularitat dins de la pluralitat i que ens enriquixen com a persona (a nivell local, a nivell d'estat i a nivell de món). Així, si més no, ho veig a hores d'ara.

Com creieu que ens interessa presentar els estudis de Magisteri, Pedagogia, Sociologia, Dret, Psicologia, Treball Social, Lingüística, Econòmiques, etc. a la societat perquè hi haja intercanvi i benefici mutu?