Potser siga interessant, en un segle que es presenta amb tants canvis i amb tantes necessitats d'adaptació, tornar a valorar la possibilitat polifacètica de la persona, això és, a promoure que l'advocat s'interessa per la tecnologia (com posava una web) i que cada persona procure ser el més completa possible (per mitjà de la idea que no hi han límits per a qui creu en la possibilitat de desenvolupar el polifacetisme, o bé aspirar a la totalitat, com es diu a psicologia).
Crec que parlar de l'especialització en la generalització (poc o molt així ho posava un llibre) és com voler insistir, una vegada més, en l'especialització... I el temps ens ha demostrat que ens fa més incultes, encara que siguem persones molt formades en un camp (potser massa).
La intuïció em diu que tornarem a inclinar-nos cap a un humanisme (com durant els segles XV-XVI) i amb la incorporació de l'ecologisme i la creativitat com a motors (de la vida social, de les innovacions, del pensament i de l'organització social i econòmica). No tindrem prou a destacar en un camp, sinó que els canvis faran que la persona se senta en una situació que havíem oblidat i que ara torna a recuperar pes en la balança.
I més: quan llegim articles empresarials en què persones amb càrrecs molt importants diuen que valoren les persones que estan en contacte amb cultures diferents o que hagen viscut en països ben distints, ens diuen (sovint de manera implícita) que la diversitat, la globalitat, l'obertura mental, la tolerància a les diferències, l'aprenentatge de matèries ben distintes, etc. afavorixen no sols el funcionament d'una empresa macroeconòmica, sinó també el de qualsevol empresa humana (siga un centre educatiu que vullga formar persones més completes, siga una família que vullga gaudir de la vida senzilla, siga una associació social que vullga aprofitar el present per a millorar el futur, etc.).
En resum, podríem dir que hi han empreses (i ben distintes, perquè moltes faenes que fem són empreses xicotetes -encara que les qualifiquem com a tasques-) i que si la persona desenvolupa l'interés per la vena polifacètica, no sols s'obri a més camps del saber, sinó que, a més, es fa més flexible, la qual cosa és molt interessant en un món en què hi ha major contacte entre cultures ben diferents i entre persones que provenen de països distints.
Com organitzaríeu un curs escolar en una facultat perquè els alumnes i els mestres foren més flexibles a llarg termini?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada