Com ja coneixem moltes persones (almenys les nascudes a l'Estat espanyol i que hem tingut accés a la televisió en algunes celebracions de Setmana Santa), ja comença a ser molt comú la presència de pel·lícules de l'any del batecul i centrades en personatges bíblics, romans o d'obres literàries, com ara, Quo vadis? Fins i tot ens servixen per a treballar l'humor ("Xe, tu, ¿saps que faran la pel·lícula Ben-hur?"). Són dies en què la televisió pareix donar un canvi de molts graus, però que realment el que fa és repetir la història de les darreres tendències.
En canvi, si tenim la sort de contactar amb persones de cultures diferents (per exemple, de cultura anglo-saxona), veurem que l'organtizació social i econòmica durant aquesta setmana i la de Pasqua és ben diferent. Fins i tot hi han casos en que existix una relació directa entre els dies festius i l'acte de tancar els bancs ("6 bank holidays", sis dies de festa bancària). Podríem dir que això també passa ací... però no que una cosa condicione l'altra. Conec el cas d'un país en què hi han determinats dies que són festius i que no tenen cap relació ni amb els bancs: Irlanda. Així, hi han sis dies de festa pública ("6 public holidays"): el dia de sant Patrici (març), pel maig, agost, setembre, octubre i el dia primer de desembre. A més, si el dia de Nadal i el de sant Esteve (26 de desembre) són dissabte i diumenge respectivament, la festa es trasllada als dos primers dies de la setmana vinent. I, com ací, l'1 de gener també és festiu.
També recorde que, per exemple, en un institut catòlic de Londres, en què va estudiar una històrica companya d'escola, els alumnes tenien una setmana de vacances cada set setmanes... amb la intenció de preparar-se els exàmens i de tindre temps lliure.
Per tant, cada estat (o fins i tot, moltes zones d'un mateix estat) poden tindre visions diferents de les festes o, en un cas d'estat federal, la possibilitat d'organitzar-se de manera independent. Recordem que hi han vegades en què a Estats Units, i el mateix dia de les eleccions presidencials, se'n celebren d'altres o referèndums en alguns estats o zones particulars i tot.
Si fem una síntesi, a partir de totes aquestes dades, podem dir que durant la setmana que passem ara i la pròxima, podem organitzar-nos des d'una visió antropològica (de principi) i des d'una visió independent de les tradicions, la qual cosa cada dia resulta més fàcil, almenys si tenim present que la pluralitat cultural que ara hi ha a l'Estat (més enllà de les cultures tradicionals, amb la comunitat gitana i tot), fa més flexible i, així, ens aporta la possibilitat de crear unes setmanes més creatives i, alhora, respectuoses amb les tradicions.
Què opineu sobre la tria de les festes al calendari oficial?
divendres, 2 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada