Conversa, escolta, humor: per una classe innovadora

Una persona que conec molts anys, amb bon sentit de l'humor, diu: "No sólo de pan vive el hombre, sino de mezcla" amb una última paraula pronunciada en essa. Bo, fa falta humor a classe, de la mateixa manera que ens resulta útil en la vida pública, sia amb familiars, sia amb amistats, sia amb persones desconegudes i tot. I és que podem (i considere que ens interessa) anar més enllà del formalisme: l'espontaneïtat, la conversa, l'escolta, l'humor i, per què no, una miqueta d'improvisació, això és, de flexibilitat mentres dirigim una classe i, alhora, la centrem en l'alumne o, millor dit, en cadascú dels alumnes o en grups d'alumnes. En qualsevol cas nosaltres participem de la classe, com a mestres i com a aprenents, de la mateixa manera que ells (els alumnes) també ho fan. Això és una simbiosi, un intercanvi mutu, una unió entre mestre i alumne, entre dos persones que compartixen un temps i un espai i que, ves per on, s'han d'espavilar (com aquell qui diu) a traure-li el màxim profit que puguen.

Ens interessa compartir la cultura dels valors (des dels que treballem per la pau i la convivència, fins dels que ens ajudaran a ser més creatius i més independents, o més ordenats i juganers igualment), la cultura que vivim (la que més ens ha donat), les cultures amb què contactem ara, com a resultat de la immigració (les persones que apleguen de països o estats diferents, o bé de llocs de l'Estat espanyol o de terres valencianes amb idiosincràsia diferent), les cultures que compartim per mitjà d'Internet (un mitjà molt eficaç per a fer turisme i formació de moltes disciplines a llarga distància), etc.

I finalment, ens interessa recordar-nos cada dia de la cultura de la fraternitat, de l'humor que ens encoratja cap a la joia de viure i la suavitat de les relacions humanes i mirar les coses des d'un punt de vista més positiu i d'aprenent. Si ho manifestem, junt amb el contacte amb la natura (molt profitós en zones urbanes), la música o la lectura tranquil·les, les activitats manuals simples (les quals ens recorden que tenim unes mans que poden fer meravelles), les relacions interpersonals, el temps personal dedicat a la reflexió per a millorar i, també, una mirada cap a la part positiva dels mitjans de comunicació, etc. guanyarem qualitat de vida, la qual cosa farà que el govern puga destinar més diners a activitats en què podrem influir més per mitjà de la nostra participació social activa (per internet i tot).

Això sí, per favor, cada passa que fem (i sempre que puguem), amb alegria. El treball que es desenvolupa amb alegria, esperança, positivitat, fluïditat (fer sobretot el que més ens agrada), flexibilitat (alternar el que ens és més fàcil amb moments de formació per al que no dominem tant) i humor, fa que es senta com una part d'un projecte de vida: gaudir del present, perquè a poc a poc fem el demà i eixe demà serà millor que el passat. Per això vivim i ens centrem en el present.