dimarts, 6 d’abril de 2010

Joguets amb imaginació: alternatives

Després de llegir sobre el decreixement econòmic com a alternativa al creixement a l'estil capitalista (i sense pensar en el demà ni en el repartiment o en el sentit col·lectiu), he passat a un document sobre joguets i ecologia, document que m'ha recordat la importància de la imaginació en la part creativa de la persona.

Així, si treballem la paraula com a intermediària entre l'escrit i el receptor, en lloc del dibuix, afavorim que les persones que escolten (millor que oïdores) desenvolupen la seua imaginació, de la mateixa manera que quan lliges una novel·la o un llibre sobre temes ben diferents i tens l'opció de treballar la imaginació i fer-te els teus dibuixos mentals.

També vull dir que, els temps actuals, considere molt bàsic la imaginació, la pluja d'idees, donar entrada a l'humor i l'extravagància, potenciar el circ modern i sense animals o les activitats socials que procuren que la persona traga la seua part alegre i, de pas, creativa i esperançadora. I no sols als espais públics reservats per a clowns o organitzacions sense fronteres, sinó també en les nostres relacions humanes de cada dia.

I l'optimisme i l'esperança. L'altre dia raonava amb una persona que, gràcies al seu optimisme i la seua facilitat per a somriure, ha salvat la salut durant el darrer any i mig... en què no ha trobat treball. La seua edat, entre trenta i quaranta anys, és a dir, ideal per a treballar. Em comentava que havia aprés molt, i no sols en el camp econòmic, després d'aspirar, com podem fer moltes persones, a tindre un pis propi i pagat de manera legal.

Finalment diré que ara que passem per un moment en què la creativitat pot tindre moltes portes obertes, podem treballar més la imaginació, la part ecologista de cada persona, la banda social i, per què no, el desig d'inventar i crear joguets que ens introduïsquen en els temes d'actualitat, en el segle XXI i, per què no, en els valors que les realitats d'aquest segle ens introduïxen a poc a poc i de les quals no podrem mostrar-nos indiferents... a llarg termini. O així ho crec, ara.

Per això, vos convide a fer com els xiquets: agafar uns objectes i... "¿Val que ara açò era un... i...?". Una altra manera d'introduir alegria, espontaneïtat i placidesa en el present... i, per exemple, amb els recursos propis, de baix cost (i ben pagats) o de comerç just. Ah!, i de viure el present...

Quina classe de joguets introduiríeu en les vostres relacions socials o en la Universitat com a alternatives a la cultura predominant?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada