Nous ensenyaments, noves oportunitats

Després de passar uns anys i fer uns canvis en els esquemes que u tenia, passa a sentir el plaer de la novetat, la gràcia i la festa de fruir d'esquemes nous que empenyen la persona (i la societat en què participa) cap a una forma d'actuar i de pensar distintes.

Són eixes ocasions en què deixem arrere part de l'educació (universitària o no) i ens endinsem en camps en què la gosadia, l'aventura, la curiositat, l'educació contínua i positiva, així com estils de vida positius i constructius ixen al carrer i també al món internàutic, clau en el món actual.

Així, hui comentava a una persona que una situació econòmica com la present, la qual ha respost de manera diferent a les previsions inicials o de distints moments (això ho podem sentir si llegim, per exemple, periòdics d'economia sobre notícies del 2009 i principis del 2010), ens obri una oportunitat per a renovar valors, estudiar i preparar formes més plurals i filantròpiques d'organitzar la societat i de participar en ella i en companyia de la part creativa de la persona, entre altres.

Si els segles XV i XVI europeus presenciaren el pas d'una societat feudal cap a una societat en què el capitalisme participava a xicoteta escala i en àmbits reduïts (fins que accedisca a espais més importants a les darreries del segle XVI i al llarg del XVII , almenys a Anglaterra), a hores d'ara podem estar en un moment de transició cap a la fase final del capitalisme. L'any passat tinguí l'ocasió de llegir una entrevista en El País (potser pel mes de març o abril) en què un analista deia que cada dos o tres segles sol haver un canvi qualitatiu a nivell sòcio-econòmic i que al llarg del segle XXI en participaríem d'u. Igualment, la consulta d'un informe molt detallat sobre la universitat del segle XXI ("La Misión de la Universidad en el siglo XXI", elaborat per Salvador Corrales i publicat a Internet), ens pot fer pensar en estudis que es complementen i que, en el fons, coincidixen en punts bàsics:

1. La creativitat participarà més.
2. Hi haurà un canvi de valors.
3. Les noves necessitats i realitats socials fan necessari noves actituds i formes d'organitzar el planeta i la política.
4. L'educació participa (i participarà, com també l'educació universitària).
5. Els canvis són lents, i en augment.

Ara parlem de la importància d'Internet. Bo, de moment. Si fa deu anys era estrany, fa sis anys permeté posar en qüestió un govern espanyol i moltes informacions oficials o de versions diverses i de gran difusió (amb la qual cosa una part de la societat demostrà que hi han altres canals d'informació i de formació) i ara hi han més persones amb accés directe a Internet o bé per mitjà de centres públics o privats (com els que podem veure en algun barri)..., potser podríem parlar d'un nou mitjà de comunicació, amb una importància semblant a la ràdio o a la televisió en el seu moment d'accés a una part molt considerable de la societat.

Que les persones poden ser més flexibles, és una cosa que tinc cada dia més clara. I que Internet no és tot i que també interessen les relacions socials i en què la presència física no siga virtual. En qualsevol cas, tot té moltes possibilitats positives, negatives i interessants. Centrem-nos en les interessants, com posa un llibre de creativitat ("Pensar a lo grande", Ernie J. Zelinski), i així adoptarem una posició més flexible, objectiva i igualment d'interés públic i privat.

Quins canvis considereu essencials a nivell universitari, a nivell educatiu i a nivell social i econòmic?