Des del meu parer, sobretot després d'haver consultat webs i d'haver raonat amb persones del carrer, considere que u dels reptes que tenim és la trobada d'alternatives als temes que actualment ens interessen i que requeriran atenció a llarg termini, com ara, el canvi climàtic.
I com cada vegada vivim més pròxims, perquè estem més mesclades les persones (en el carrer, en les parelles, en els fills, adopció de xiquets, etc.), també necessitem treballar més pel bé de la humanitat, això és, actuar a llarg termini mentres ens encarreguem de gestionar el present. Viure el present (i amb consciència social i humanitària) perquè el futur siga més joiós que com el veiem ara i perquè, alhora, rectifiquem posicions que la història ha demostrat que no ens han sigut útils, com ara, l'ús de l'aigua. No es tracta de netejar-nos les mans quan ens embrutem, sinó de tractar de ser més nets... De la mateixa manera, no és qüestió de reciclar, sinó de fer un ús més racional del que comprem o veure si realment ens és necessari.
Igualment, com a una de les alternatives, ens interessa compartir el que tenim, fer que rutle el que hi ha a casa i ja no ens és útil, obrir-nos als altres i dir-los què podem compartir junt amb ells, pagar de manera justa i per un servici a qui no treballa ara i és amic nostre, regalar una planta xicoteta a la dona que ara està malalta i no la coneixem de res però l'hem vista, etc.
En resum, per a fer filantropia (estimar les persones que formem part de la humanitat) hi han moltes maneres, amb diners o sense (moltíssimes, en aquesta opció segona), i cadascuna és igualment correcta i vàlida, perquè partix de la contribució desinteressada de cada persona, de la participació social (sempre que siga constructiva, positiva i creativa). I a partir de la vida senzilla, i per mitjà dels actes més senzills i espontanis, en podem trobar molta, de generositat. I així, a més, treballem per una cultura més social, més humana, més solidària i en què compartim el temps junt amb l'alegria de viure i conviure, l'humor (tan necessari en moments com el present i que tanta creativitat i facilitat per a prendre decisions més encertades ens proporciona... i tanta ajuda ens dóna per a dormir millor), i una mirada més centrada en el benestar social.
Quines alternatives socials proposeu, com a mestres (com a alumnes, o com a persones del carrer), davant el present i per un segle XXI més social?
dilluns, 26 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada