dimarts, 13 d’abril del 2010

L'humor: un tema econòmic

El títol que heu llegit no és de hui, sinó d'una idea que em va sorgir ahir, amb espontaneïtat i per efecte d'una intuïció, mentres seia amb comoditat en un banc públic d'una plaça amb arbres i tot, és a dir, en un estat de tranquil·litat.


Qui ha dit que l'humor no siga clau per a l'economia d'un país? De la mateixa manera que els estudis parlen de l'humor (extravagàncies i tot) com una part que facilita el sorgiment i el desenvolupament de la part creativa de la persona (i de la societat)... ¿què passaria si l'incorporàrem a les nostres activitats diàries o, almenys, actuàrem amb la intenció de tindre un dia rere dia amb humor i tot?


Si l'humor permet la resiliència i tot (i això ho puc dir per experiència personal), podríem també practicar-lo o, per què no, promoure'l entre les activitats administratives (bé locals, bé autonòmiques, bé a nivell d'estat): els estudis sobre creativitat ens demostren que les persones fortament creatives són més optimistes, que l'humor ajuda a recuperar la creativitat i a prendre'ns la vida amb alegria, calma i... a respondre amb major encert, és a dir, a prendre decisions més idònies per al tema del moment, a més de ser un gran aliat per al bon dormir.


Quan una població (o una comunitat autònoma) promociona l'humor, i més enllà dels professionals que es dediquen a viure'n, perquè podem traure'l per mitjà de programes televisius o de ràdio, o bé per mitjà d'uns minuts d'humor a totes les escoles o centres educatius, culturals, sanitaris, empreses, etc., fa una intervenció humana molt important ( i no sols a mitjà termini).


Un altre punt a favor: amb la creativitat podem aportar noves idees i que ajuden a caminar avant i a traure la part optimista que hi ha dins de la persona, així com a col·laborar en la construcció d'una personalitat més forta i preparada per a moments com el present.


I, finalment, tanque aquest escrit amb un fet real: en els darrers mesos m'han enviat més missatges d'humor que fins ara, la qual cosa pot fer-nos pensar que hi han persones interessades per mirar la part positiva, constructiva i alegre del dia rere dia o, com a mínim, que procuren enfocar la vida des de punts més positius. Gràcies a totes elles.


Què faríeu si fóreu mestres universitaris i volguéreu promoure una actitud positiva mentres ensenyàreu i per a després de finalitzar els estudis i pa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada