Si fa uns dies tenia l'oportunitat de contemplar, des d'un banc públic pròxim al palau d'Alaquàs ("el Castell"), com unes colles de pardals se n'anaven cap a llevant unes hores abans de començar a ploure, adés he accedit a una font internàutica que ens pot ajudar a desxifrar l'oratge i, alhora, comunicar-nos en dos llenguatges igualment correctes: la cultura popular i la meteorologia tècnològica.
La primera, la popular, ens recorda "Junta de pardals, aigua assegurada", mentres que la segona, per mitjà de la precisió cada vegada més tecnològica, pràctica i amb major precisió uns dies abans i tot, ens pot fer costat en vespres d'una inundació.
Hui, durant unes hores de la vesprada, i també des d'un punt pròxim a la natura, he contemplat com els pardals cantaven més i eren més als arbres en moments d'oratge temperat (amb sol i sensació de temperància) que durant els moments de frescor lleugera.
La intuïció em diu que durant l'estiu hi ha major vida en les branques, a diferència de la hivernenca, de la mateixa manera que les persones fem més vida al carrer, tot i que ens cobrim. I que, com els pardals, busquem la unió quan pressentim que pot ploure, nevar, etc., és a dir, quan l'oratge ens anima a la quietud i la calma... i a contar rondalles o cantar (en col·lectiu i des del respecte per la diversitat, per exemple, pel Nadal).Potser ara visquem una època de pas, com les primaveres o els moments de l'any en què apareixen detalls pareguts a èpoques primaverenques.
En qualsevol cas, i de manera sintètica, crec que les persones, que també som animals, actuem d'una manera semblant (en més d'un cas) als animals amb què tenim major contacte (les varietats d'aucells, el gat, el gos, l'ànec, la cabra, la vaca, el bou, etc.) i, per això, quan llegim un refrany sobre animals, sovint l'apliquem a la vida humana.
Que tingueu un bon dia.
Com podem aprofitar-nos de la cultura popular per a enriquir la cultura universitària i les persones que en participen, això és, mestres, alumnes, personal no docent, etc.?
dijous, 15 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada