Creativitat i generositat

Hi han hagut casos de persones que s'han avançat molt al temps. Aquesta frase la podem llegir, per exemple, en més d'un llibre sobre creativitat o sobre invents. Ara bé, podem fer-nos una pregunta: quina relació tenen la creativitat i la generositat?

Des del meu punt de vista, el temps lliure i en intimitat ajuda molt a centrar-nos en la faena diària i, paradoxalment, la relació amb la societat ens fa tindre també idees. Quina de les dos és més convenient? Les dos i cadascuna. Graciós, això de les paradoxes.

A vegades podem actuar atenent a la intuïció i als sentiments interiors: "Què pot ajudar-me més, ara, per a enriquir-me creativament i, així, paradoxalment, enriquir més la societat?". Que les persones excèntriques no busquen salvar la societat, no vol dir que no ho facen de rebot... De la mateixa manera que quan vivim amb joia i humor, potser ho transmetem amb espontaneïtat, amb la qual cosa vivim amb major fluïdesa i connectem amb els altres.

Igualment convé recordar que totes les persones necessitem un temps d'intimitat i un temps de relació social, de la mateixa manera que el xiquet juga un moment amb ell mateix i, igualment, és una persona social i cerca les amistats.

Una de les paradoxes més conegudes, manifestada per Albert Einstein, deia que gràcies a una determinada rutina que aplicava molts dies de l'any, la calma li permetia desenvolupar la creativitat. I això deixem-ho clar: la calma, com la meditació (per exemple, per mitjà del contacte amb la natura o amb imàtgens de la natura o d'espais oberts), o com la música del neoclassicisme (la qual ajuda a la concentració i la memòria), del gregorià (la qual ajuda a sentir-nos en espais oberts i tranquils) o la de relaxació o calma, etc. no sols ens fan persones més tranquil·les, sinó, a més, persones més creatives.

En resum: la generositat també es manifesta per mitjà de paradoxes com l'alegria o l'humor, la qual cosa es desenvolupa més..., sovint, quan actuem amb espontaneïtat i, per tant, estem més centrat en les activitats que ens fan fluir, alternar, canviar, sentir-nos de gust interiorment, etc.

Quines paradoxes coneixeu, com a estudiants o com a mestres, a banda d'eixa que ens recorda, per exemple, que els dies de major foscor són l'inici de l'augment de la claror?