U dels elements que formen part de la nostra vida, la intuïció, al meu parer comparable a eixe instant de coincidència de dades que fan pensar que vas per bon camí o que, simplement, has donat en el clau, és com una veu interior que diu què ocorre, què cal fer, què pot haver passat, quina decisió convé prendre... Però d'això no ens han ensenyat (o no tant) a la universitat, perquè insistien més, si més no els mestres que vaig tindre durant els tres anys de Magisteri, en la raó. Ara bé, com diuen alguns llibres actuals sobre valors o educació, la informació pot aplegar des de vessants diferents i... igualment ser correcta.
És important treballar la part racional de la persona (unir dades, comparar-les, contrastar-les, elaborar una idea amb fonament, etc.) i també que desenvolupem la nostra capacitat intuïtiva, més espontània que l'altra. Crec que la universitat del segle XXI, més orientada cap a la creativitat, també recuperarà eixe interés per la intuïció, si més no, com a resultat de la incorporació del pensament creatiu junt amb el pensament crític. Potser l'espontaneïtat moderada ("Eixa persona és prou espontània") vaja acompanyada de major presència de la intuïció. Al cap i a la fi són dos elements fluïds: espontaneïtat i intuïció.
En síntesi: de la mateixa manera que tots els camins duen a Roma (o a la localitat on u vullga, la qüestió és saber en quin punt del mapa es troben... i de la realitat, com podem dir amb sentit de l'humor), convé interessar-nos perquè l'alumne aplegue a l'objectiu des d'eixe recurs i tot.
Quins recursos considereu bàsics perquè l'alumne universitari (o un mestre) elabore un estudi de qualitat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada