Una educació per la flexibilitat

Hi han mètodes que treballen per la flexibilitat, no sols del sistema educatiu, sinó també de la persona, del mestre o de l'alumne, això és, del conjunt de les parts del tot. A diferència de la forma majoritària d'educació (l'ensenyament tradicional) hi han formes igualment correctes, vàlides i que promouen la llibertat creativa, el pensament lliure i una formació més espontània de la persona, sia estudiant universitari, sia estudiant amb deu anys (per posar una data).

Es tracta, des del meu punt de vista, de contactar millor entre el mestre, l'alumne, la realitat social, la societat en què u viu, els temes d'actualitat, la part espontània de la persona, la part moral (empatia, bondat, simpatia, guanyar tots, etc.), la part de l'organització flexible i atenent a les necessitats a llarg termini (podem alternar uns dies de formació lliure amb uns altres de formació per mitjà de la cultura d'un museu), etc.

Cada dia considere més encertat, a nivell social, un mètode d'estudi que podríem dir una mescla de:..
1. creativitat,
2. educació cultural (educació per mitjà de visites, consultes, escolta de programes formatius...), 3. educació dels valors,
4. educació per la llibertat i en la llibertat,
5. educació artística,
6. educació per a la vida,
7. educació a distància (internet, entre altres recursos),
8. educació humorística,
9. educació per mitjà de biografies,
10. educació de l'esplai,
11. educació d'idiomes (tres llengües com a mínim),
12. educació intercultural (religions, cultures, costums, antropologia...),
13. educació per la pau,
14. educació per la responsabilitat i la sostenibilitat,
15. educació afectiva i emocional,
16. educació del lideratge,
17. educació de la natura,
...

Podríem dir que hi han moltes formes d'educar i que, per tant, potser siga convenient, amb espontaneïtat, flexibilitat, fluïdesa i imaginació aprofitar les matemàtiques per a fer educació dels valors, llenguatge per a treballar la PNL o l'assertivitat, ètica per a conéixer formes diferents de concebre la vida... I si considerem que el sistema educatiu prioritari va per una línia distinta a la que prioritzem, estudiar alternatives amb esperança i amb la voluntat de fer que els universitaris d'ara facen possible una societat més cooperativa, més oberta a la gratitud i a la solidaritat, com també al sentit de l'humor i a la transmissió de confiança i d'amor pel que es fa. Sí, això, amor pel que es fa... i per les persones que ens envolten amb respecte, i respecte per les altres, igualment importants a nivell social.

¿Quines formes d'educació promouríeu si sabéreu que els vostres somnis es farien realitat, això és, si compteu ara amb la possibilitat de crear el que voleu o si esteu decidits a treballar perquè siga una realitat? Si actuem "com si..." ja hem fet la mitat del camí... I del que diem al que fem hi ha poca distància. Recordem això.