divendres, 7 de maig de 2010

El somriure sincer i espontani

De fa unes hores ençà a prop del teclat des d'on ixen aquestes línies, hi ha una fotografia d'una xiqueta (o d'un xiquet) amb un somriure que ensenya les dentetes i que transmet ànim, esperança i joia. Si això fa una fotografia, imaginem-nos què podem fer les persones quan reconeixem la faena d'una altra. Anys arrere ho vaig fer a una assistent social de línia humanista (o així em pareix) i fa pocs dies m'ho va fer un amic, la qual cosa m'impulsa a reproduir les línies (amb canvis lleugers), més que res com a un model més i que podem estudiar per a fer el mateix amb persones que coneixem i que sabem que ens fan un gran favor. Ací el tenim:


<<>


Quan un amic reconeix la faena d'un altre i, a més, ho fa amb sinceritat i moderació, és a dir, sense llepar-lo, el que més guanya són els dos... És això que ara diuen "guanyar-guanyar" o "guanyar les dos parts". M'animes a continuar avant, com a investigador (m'agrada fer de mestre a distància... i al mateix temps aprendre) i com a persona.


El teu amic Lluís, amb una forta abraçada.>>


Recorde el cas real de dos històrics mestres de Magisteri, els quals es sentiren útils quan els demaní orientació més de deu anys després d'exercir el seu mestratge... mentres aprenien dels alumnes. U d'ells contactà i tot amb una persona que havia estudiat sobre el tema que jo pretenia desenvolupar... A tots dos, per telèfon i tot, se'ls veia un somriure i un desig de col·laborar.


En resum, si volem que l'alumne es senta bé a classe ens interessa somriure amb franquesa i perquè és molt bo per a la salut (hi han webs molt interessants) i també ens interessa aprofitar els xicotets detalls positius (i que ens encoratgen a fer més camí) per a créixer com a persones (bé com a tècnics, bé com a indagadors, bé com a mestres, bé com a clowns, etc.). La qüestió és compartir amb els altres el que fem... i emocions sanes, positives, constructives i que ens fan veure que vivim en societat, tot i que necessitem moments de soledat positiva per a carregar-nos les piles i continuar (com qui ho fa amb el mòbil).


Que tingueu un bon dia.


Quins beneficis podríem extraure de l'aplicació del somriure a la classe i quines estratègies empraríeu perquè l'alumne, com el mestre, gaudiren amb joia del transcurs de la sessió? Recordem la frase "el somriure és la distància més curta entre dos persones".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada