Crec, com a persona experimentadora (com totes) i com a mestre, que el tacte es u dels sentits més importants mas que figure entre els que menys desenvolupem. Això sí, tot depén de quins sentits primen en cada persona. Així, l'any passat, una persona, ací Remki, em passà apunts sobre PNL. Aleshores vaig descobrir que hi han persones que tenen la possibilitat de treballar els clàssics cinc sentits d'una manera poc o molt pareguda. Conclusió: u dels punts que interessa a classe és que el mestre tinga present quin és el sentit o els sentits que predomina en cada persona, ja que eixe detall influïx en el llenguatge i tot.
Intuïsc que el tacte té molt de pes en les relacions humanes, com també la veu i l'oïda, si més no, en els primers mesos. I ho faig per mitjà d'informació treta del llibre "Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia", quan Rigoberta ens parla de l'educació entre la mare i el nadó. És u dels capítols més formosos que recorde, perquè hi ha també una transmissió de la importància de la natura. Un exemple real, sobre el tacte: despús-ahir, gràcies a l'ambient en què ens movíem una amiga i jo, tranquil, potser per primera vegada dominàrem la situació i una possible crisi epilèptica a causa de la calor no quallà. Com em diria ella, unes hores després: "Sí pogueres dominar-ho, potser per l'ambient en què eres"... Eixa amiga, ací Romte, em tocà les mans i... potser com en el cas del nadó fort que s'inclina cap a on està el dèbil i s'intercanvien tota mena de sensacions... ambdós guanyaren: una altra manera de guanyar-guanyar.
Quines formes de guanyar-guanyar promouríeu entre els estudiants universitaris i que estigueren en relació amb els sentits?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada