dissabte, 8 de maig de 2010

"Quan siga gran vull ser..." i el present

Potser siga interessant fer un escrit espontani, com fem amb la pluja d'idees, per saber què volem ser realment. I la intuïció em diu que val la pena recórrer a la clàssica frase que figura en el títol i deixar córrer. Vejam:

1. Mestre.
2. Artista.
3. Metge.
4. Pallasso.
5. Actor de teatre.
4. Psicòleg.
5. Volador de catxirul·los.
6. Fer l'haca.
7. Mestre d'infants.
8. Saltimbanqui.
9. Arreplegador.
10. Inventor.
11. Polifacètic.
12. Cantar.
13. Contemplar la natura.
14. Escoltar el cant del pardals i el vent.
15. Treballar en espais oberts.
17. Fer de mestre.
18. Ensenyar a universitaris i compartir experiències amb ells.
19. Pediatra.
20. Traure la llengua, clown.
21. Raonar amb persones grans.
22. Aprendre a cantar.

Ja n'han eixit més de deu... i de vint. La intuïció em diu que la que més preferisc és

11. Polifacètic
18. Ensenyar a universitaris i compartir experiències amb ells.

I com ho diu la intuïció? Per mitjà d'un somriure més gran, la qual cosa pot fer-nos pensar que ens aporta major alegria cada acte relacionat amb eixa activitat. Això és una part més de la maduresa emocional.

Igualment podem veure que hi han espais dedicats a l'ensenyament, a la natura i al cant i l'expressió amb l'alegria, totes qautre informacions interessants i que ens endinsen en temes que tenen importància per a la persona.

Què vols ser, després de passar per la universitat (amb estudis acabats, si pot ser) és a dir, com vols contribuir a la millora de la societat i, així, tornar el que t'ha donat abans?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada