Hui serem breus, després d'haver passejat per documents sobre la relació entre el color rosa i el blau i la tradició psicològica en cultures molt diverses. Una pregunta: ¿volem ser independents de la cultura de la moda i, així, ser nosaltres el mestre i l'alumne, això és, la persona que aprén i compartix el que sap i que, a més, es centra en l'aprenent perquè la creativitat forme part del discent i, al mateix temps, perquè treballem per la llibertat i el lideratge de la persona?
Podem dir que ara és moda que els hòmens visten el rosa, si més no, atenent a informació sobre moda i actualitat. Però, ¿només per un any? I si ens agrada un color? Sortosament conec amics que es dediquen a la venda de roba i diuen, amb honradesa i ment oberta, que ara, bé hòmens com dones, visten amb major llibertat que anys arrere i que, entre els hòmens i tot comencen a haver persones que es centren en el present, en els gusts actuals i, per tant, guanyen espais de llibertat i lideratge respecte a les persones que visqueren i encara conreen valors i creences de temps arrere.
Quins ensenyaments faríeu a sociologia o a educació artística, si fóreu mestre (de magisteri o no), sobre el color rosa i el color blau?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada