dimarts, 18 de maig de 2010

Fortalesa, temprança i suavitat en el tracte

Despús-ahir vaig llegir dos proverbis que són útils per a les relacions humanes (bé a nivell universitari, bé a nivell social).

a) "Qui xafa amb suavitat aplega lluny" (proverbi xinés)
b) "Amb fortalesa en la forma, amb suavitat en el fons"

En resum, i aplicat al món de la pedagogia i de les relacions entre el mestre i l'alumne:

1. El mestre amb suavitat en la forma aconseguirà que el temperament de les persones que participen a l'aula siga més suau i, per tant, més moderat, la qual cosa les convertirà en persones més creatives, més concentrades en el que fan, més obertes i curioses i amb millor sentit de l'humor.
2. El mestre amb suavitat es guanya la simpatia de l'alumne interessat per aprendre més i sentir-se de gust mentres estudia formalment.
3. El mestre amb fortalesa en la forma i suavitat en el fons, és un mestre que dialoga (en el sentit ric del terme) mentres prepara o exposa una sessió atenent a uns principis i valors definits i que, al llarg del temps, els flexibilitza (per mitjà de la ponderació, això és, atenent a cada alumne o situació) i els manté (perquè són una guia i perquè encaixen en el que és essencial per a ell).

Finalment la fortalesa permet que el mestre, com l'alumne, se senten respectats com a persones, es facen respectar i... es respecten, la qual cosa supon renovar un esquema social molt estés i, així, assumir que només es pot compartir el que es té (o les qualitats que més visiblement definixen una persona).

Què considereu positiu de la relació entre la temprança, la fortalesa i la suavitat en el tracte a nivell educatiu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada