L'humor públic i la política privada

A vegades podríem pensar que no hi ha res a fer en un Estat en què moltíssimes de les persones dedicades a la política i que més vegades ixen en la televisió, entre altres mitjans, cobren molt més que la societat, que tenen privilegis, que cobren quantitats elevades i de per vida, etc. ¿Què hi ha a fer i tenim a les mans i el podem moure amb flexibilitat? Crec que l'humor: potser siga el primer element.

No es tracta de traure l'humor per a burlar-nos de ningú, sinó de fer de l'humor un bé públic, un mitjà de comunicació social, una mena de mitjancer en tractes entre nosaltres i les persones que ens són pròximes. I això val per a situacions durant un dinar al restaurant o durant una xarrada o mentres esperem el tren. La qüestió és que la positivitat que podem extraure de l'humor ens ajude emocionalment i ens compense aquestes situacions que van contra un suposat esperit democràtic del país, de l'estat, de la comunitat, etc. en què vivim.

No volem dir amb això que tots siguen igual (perquè seria una generalització que portaria a una manca de credibilitat cap a nosaltres), sinó que hi ha molt a fer i que, per sort, la imaginació i la capacitat creativa encara estan en mans populars i privades, la qual cosa podem interpretar-ho com una compensació digna d'aprofitament. Què en penseu?

Igualment, quan fem classes a la universitat, interessa que l'alumne es senta part de la societat i que comprenga que l'humor també ens ajuda a capgirar molts parers i moltes situacions adverses i, per això, a traure la part positiva que hi ha en la botella tan coneguda: l'optimisme realista, la imaginació, el plaer de viure amb alegria i amb calma i amb contacte amb la natura, l'amor pel joc i pels espectacles humorístics o de riure (caldria recordar que l'1 de maig és el dia mundial de la rialla, a més del dia del treball), la vida enfocada cap als reptes i el lideratge, etc.

Quines aplicacions econòmiques pot tindre l'humor en el dia rere dia i a llarg termini gràcies a la seua participació en el desenvolupament de la sessió universitària?