Fa una estona he tingut l'oportunitat d'escoltar un home que deia, davant de dos més que han respost amb tranquil·litat, que donar sense esperar res a canvi, encara que fóra uns mesos després, era una actuació, per dir-ho així, de faves, de persones curtes d'enteniment, de bajoques.
Més enllà de les nombroses paraules de llegums amb què emprem sinònims de la paraula fava, podem dir, de manera sintètica, que qui dóna... rep. Això sí, sempre que la donació siga altruista, implique voluntat sincera i, sobretot, que es fa amb espontaneïtat, naturalitat i per amor a l'altre, des d'una visió positiva del proïsme i amb independència de com ens responga. Només així arreplega u el que dóna (o més i tot). A més, guanyem sensació de benestar, ens sentim més part de la societat (perquè ens animem a participar en activitats de voluntariat) i actuem amb estima per l'altre i sense centrar-nos ni en el seu físic, ni en com respon, ni si ens dóna res o no. Això sí, la cultura popular ens ha ensenyat que quan ens regalen un cavall no és qüestió de mirar-li el dentat, sinó d'acceptar-lo. Igualment, la pràctica ens ensenya que hi han formes ben diverses de practicar la generositat i l'altruisme, no sols per mitjà de la donació material, sinó també a través del respecte, de l'escolta activa, de la moderació durant una conversa, de ser sincers sense ferir, etc.
Es tracta, potser, d'u dels valors més dignes de revisar i de treballar en una societat tan mercantilista i a què podem contribuir al canvi per mitjà d'alternatives, com ara, participar en aquelles activitats de voluntariat (oficial o espontani) que alguns diuen "voluntariar", per imitació d'una forma verbal de les llengües anglo-saxones, compartir (temps, harmonia, alegria, etc.), passejar en companyia de persones que tenen limitada la seua mobilitat, escoltar persones grans o que viuen a soles, etc. O, per exemple, apadrinar un xiquet.
Per tot això, considere imprescindible que el jovent universitari, com també els altres que participem en l'educació universitària o en eixe àmbit, promocionem l'esmentat valor i, així, ajudem a treballar més la gratitud, la solidaritat o la cooperació i tot, fins i tot en moments històrics com els actuals, en què un estat com l'espanyol ha pegat la campanada amb motiu de la catàstrofe a Haití. No es tracta de ser més generós que..., sinó de treballar la generositat dia rere dia, com si fóra l'acte de menjar o de berenar, és a dir, amb naturalitat.
Quines activitats promouríeu a nivell universitari per a difondre la importància de la generositat, bé a nivell emocional, bé a nivell humà?
dijous, 27 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada