dimecres, 5 de maig de 2010

"Pídeme la luna" i el sol de migdia

A vegades resulta graciós descobrir com persones que potser intenten fer-se passar com si no tingueren la mitat de la informació, en acabant manifesten com són realment. Parle de persones tradicionalment considerades (o perquè es consideren així i tot -i t'ho diuen!-, que de tot hi ha en la vinya del compare!)... políticament correctes. Sovint són persones que fan la faena per al cap, sia un obrer de vila, sia un dissenyador, sia un peó... Hom va indicar-me un dia, amb un missatge, que podria celebrar una festa per al primer any com a persona independent. La resposta al seu escrit fou que m'interessava més ser independent... emocionalment i tot, això és, prendre les regnes emocionals de la vida que faig. I això crec que és aplicable a qui llija aquestes línies o a qualsevol persona amb intenció d'independitzar-se.

Tallar el fil que unix el nadó de la mare, com tallar el fil que unix la persona amb la família és, com el Barça, més que un club, és a dir, més que una simple independència. Quan passem a gestionar-nos la vida, de la mateixa manera que quan passem a exercir de mestres, podem triar camins diferents als més repetits ("els clàssics"). Vegem-ne alguns, els quals escriurem amb espontaneïtat:

1. Prendre les regnes per mitjà de l'aprenentatge de tàctiques que empraren persones molt efectives i creatives i incorporar-les, després d'un estudi, al nostre camp de moviment, al nostre projecte vital.
2. Desenvolupar l'optimisme junt amb el realisme, el lideratge i l'humor.
3. Actuar atenent als nostres principis i valors, després de triar-los amb calma.
4. Llegir llibres que ens estimulen a traure la part creativa... i contactar amb la natura (moments d'acció junt amb moments de calma).
5. Portar una vida senzilla i en què primem més la part espiritual que la material (totes dos igualment interessants).
6. Actuar amb humor i amor pel joc i el proïsme.
7. Aprendre de les persones grans o que manifesten més la calma, la responsabilitat de l'exercici de la llibertat, l'amor pel present, el lideratge participatiu en la seua vida, la creativitat, la joia compartida amb les persones que les respecten.
8. Llançar un xavo a l'aire en moments puntuals, és a dir, superar la inèrcia i, així, treballar la part creativa de la persona, la qual també incorpora la flexibilitat, la fluïdesa, afegir la raó i la intuïció a la nostra vida, la gratitud, etc.
9. Perdonar el passat i començar de bell nou: el perdó és una de les formes més riques de generositat i tot un símbol de maduresa emocional.
10. Ser excèntric, en determinats moments, perquè ajuda a treballar la singularitat, l'humor, la col·laboració (indirecta), el present, etc.
11. Ser espontani i, al mateix temps, interessar-se per fer una vida amb senzillesa, com l'aigua i el moll... i amb somriures! El somriure és un element bàsic per a la salut, com el riure i l'humor ho són per al bon dormir.

Quins llibres, persones, personalitats històriques o personatges ficticis vos influiren mentres estudiàveu a la Universitat o al llarg de la vostra vida?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada