dissabte, 15 de maig de 2010

Donar, rebre i compartir: les mans suaus

Tenim la possibilitat de donar, rebre i compartir amb suavitat. No sols amb suavitat en el tracte i claredat en els principis i valors que ens guien al llarg del nostre dia rere dia, sinó també en les funcions simbòliques, com ara, el donar-nos la mà, el rebre una persona amb les mans obertes, el compartir (temps, espai, material, alegries), etc.

Són molts els gestos que fem amb les mans i, per això, molta la importància que tenen, més enllà de l'àmbit de l'estètica i la bellesa, una part més de la persona i que també participa en les relacions humanes, com la netedat o el fet de netejar-nos la cara, pentinar-nos o afaitar-nos.

El cos és tan essencial per a la vida com el riure, perquè si el mantenim amb afecte és perquè sentim respecte cap a nosaltres i, per tant, cap al proïsme: recordem que només podem donar el que tenim,... i que també podem compartir-ho.

Així, si un professor universitari s'ha especialitzat en una matèria, té totes les de la llei per a obrir pas a la creativitat i, així, aprendre de temes diversos i, igualment, compartir, difondre i millorar el que més domina, el que més passió li atrau o el que més interés li ha atret des de fa temps (o des de xiquet i tot).

I crec que els millors mestres saben transmetre l'amor pel que fan per mitjà de la suavitat, de l'espontaneïtat i de la flexibilitat. En síntesi: la suavitat crea atracció pel que el mestre compartix amb la classe, més que la difusió formal del coneixement. Ah! i amb humor... molt millor. Almenys guanyem proximitat, com entre el venedor i el comprador, atenent als estudis sobre el poder de l'humor i l'alegria.

Com proposaríeu que ensenyara un mestre a classe, per mitjà dels tres llenguatges (oral, entonació i més, i el gestual)? ¿I quin paper faria l'alumne, com a persona en què considere que convé centrar l'educació universitària?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada