El dret de rectificar: un element del segle XXI

A hores d'ara comencem a veure documents i llibres sobre la importància de rectificar, de canviar de camins, d'aprendre del que tradicionalment hem conegut com errors, és a dir, de les experiències que no han anat en el sentit que volíem o que no han quallat com volíem. Així, adés he escoltat un fragment d'una obra de Haydn i la primera sorpresa, a diferència del que posava un llibre de música, és que he sentit forts alts i baixos emocionals, la qual cosa m'ha fet rectificar i tornar a la música de Mozart amb què prepare els escrits que teniu ací (quasi tots ells, com els documents trets d'Internet), elaborats amb companyia musical del període neoclàssic, una etapa musical que m'agrada:

1. Es modera el sentit de l'orde, tan present en el barroc.
2. No aplega a les emocions fortes del romanticisme, ni a centrar-se en el subjectivisme i els sentiments forts.
3. Espontaneïtat i formalitat, és a dir, que si el traslladàrem a un equivalent lingüístic, podríem dir que és un període "vós", això és, caracteritzat per la mescla de formalisme (l'imprescindible, segons cada compositor) i la gràcia i la improvisació. Ni aigües tèrboles, ni aigües esguitoses: aigües plenes de moderació. En lingüística diem que el "vós" és un tractament intermedi que inclou una formalitat bàsica i confiança, dos elements claus en les relacions humanes. En qualsevol cas i atenent a uns comentaris entre un amic meu que encara l'empra (i és lingüista i pedagog, entre altres) i jo, per damunt del tractament està... el respecte real cap a la persona, el qual inclou flexibilitat i, per tant, moments d'espontaneïtat i moments de formalitat, és a dir, suavitat i tacte ( així com claredat) en les relacions.

Tornant a les semblances, com ben bé podem imaginar-nos, si atenem a una escala cromàtica, com a símbol de les escales emocionals, o bé política, hi han molts colors o posicions polítiques intermèdies. I com podem saber, per mitjà dels aprenentatges, és bàsic que ens familiaritzem i ens flexibilitzem quan els alts i baixos venen de fora. Ara bé, som directament responsables dels que provenen de l'ús de la nostra llibertat.

Políticament em sent liberal (en el sentit d'independent), la qual cosa no exclou interés per aspectes ecologistes, la part creativa de la persona o la possibilitat de mostrar-nos més flexibles i adaptar-nos a les noves realitats. Però que no em busquen per a una manifestació negativa (anti) ni per a signar el que no concorde amb els meus principis i valors prioritaris.

El contacte amb persones moderades ens pot fer veure que sovint són sensibles, espontànies, alegres, suaus en el tracte, realistes, amb imaginació i obertura mental, amb flexibilitat física, amb una constitució sovint atlètica (potser tinga una relació directa amb la tranquil·litat emocional), tenen sentit de l'humor, solen ponderar abans de passar a l'acció o a exposar la seua idea, tenen idees amb fonament més que opinions soltes, etc. Això ho he aprés, com a alumne de persones moderades emocionalment, durant el període de dotze mesos aproximadament. Ara, quan u ja se sent un poc mestre, m'alegra compartir açò amb les persones que consulteu aquest bloc, amb independència que en sigueu poques o moltes i amb independència del motiu pel qual heu fet la consulta.

En qualsevol cas, que tingueu un bon dia i que, junts, si voleu, treballem per l'altruisme i per la formació independent i creativa de les persones, des de l'escola fins a la universitat o el carrer.

Finalment, una pregunta: quina música promouríeu entre les vostres amistats o persones més pròximes i que tinguen un interés especial per l'ensenyament (universitari o no) i l'educació?