dimecres, 16 de setembre de 2009

Un exemple de revolució positiva

Si voleu saber més sobre "la revolució positiva", proposada pel pensador i màxim expert actual del pensament creatiu, Edward de Bono, podeu demanar el llibre que ha repartit la revista CuerpoMente (set. 2009, no. 209). I si voleu fer-vos-en una idea, de la seua filosofia, podeu llegir els fragments que ara exposaré, trets d'una publicació cristiano-sindical de l'organització HOAC ("Tú", no. 115, juny 2009, article Plataforma). Ací els teniu:

"En mi pueblo se ha constituido recientemente una de estas plataformas de participación ciudadana con la esperanza de consolidar un cauce de convivencia. Tiene a su favor algo grande: no la mueve ni un solo euro y ni socios ni directivos serán nunca profesionales que cobren sueldos, dietas o subvenciones. Todo esto por estatutos.

Es que en mis años de vida he visto derrumbarse grandes ideales políticos y grandes personas públicas por causa de los dineros y, por lo mismo, he creído y creo que la cosa pública es tan noble que exige vocación y afán de servicio. Solamente.

Y hay otra cosa muy interesante en las reglas de juego de la plataforma: la participación política y ciudadana sin partidismos. Porque en la vida de la plataforma no existen ni etiquetas, ni bandos, ni consignas. Nadie contra nadie y sí todos a favor de todos desde la ideología (siempre necesaria y siempre al servicio de la persona) de cada uno, claro. La cosa es, sin duda, muy difícil, pero apasionante y más en esta trama política actual en la que unos se afirman diciendo lo contrario de los otros."

I continúa, l'escrit... El que més em va impactar fou el "no existen ni etiquetas, ni bandos, ni consignas. Nadie contra nadie". Es tracta, per tant, d'una alternativa a l'atac cap al clàssic enemic, és a dir, cap a la violència, l'esperit d'agressió, les revolucions tipus "La revolta dels animals" (George Orwell)... La finalitat no és sacrificar la persona, aplegar a l'objectiu final i, en acabant, fer: fer amb humor i esperit creatiu i amb eficàcia, mentres mantenim les relacions horitzontals, difonem les propostes, treballem des d'una visió centrada en la part positiva de la persona, deixem un poc a banda el "pensament crític" (tan estés, per exemple, als països de cultura greco-llatina i judeo-cristiana) i ens centrem un poc més en la utilitat del pensament creatiu:

1. proposar idees noves i constructives,

2. treballar l'autosuperació i el respecte per la diversitat,

3. valorar la contribució individual (dins del grup i per lliure),

4. buscar l'eficàcia,

5. deixar en un segon plànol els simbolismes, els càntics, les manifestacions o plataformes "anti" (substituir-les per les que treballen "a favor de...")

6. impulsar la part positiva de la persona (per la llei de l'atracció, el que és positiu atrau allò que també ho és...)

i 7. actuar des del pensament centrat en la flexibilitat, l'alegria i l'educació cívica (aplicada a la pràctica) i la renovació d'esquemes mentals, emocionals i d'actituds.


I més sobre convivència: Hi ha molt a fer a l'Estat espanyol. Segons l'Índex d'Acompliment Medioambiental (EPI), el qual classifica 149 estats de tot el planeta a partir de 25 indicadors, Espanya és el 30é país. Per davant, França (10é), Alemanya (13é), Regne Unit (14é) o Malaisia, Hongria, Equador, Albània, Estònia o Lituània.

Eixa informació l'he treta del periòdic Mercado de Dinero (1-30 juny 2009, article España, definitivamente, un país de guarros, p. 3).


Finalment, pense que cal empényer aquestes iniciatives populars, com l'exposada, per la seua singularitat, vocació i esperit creatiu i pacífic. Es pot fer molt des del silenci: qui vullga cridar, que ho faça. Nosaltres seguim per camins ben diferents i igualment correctes, encara que no estiguen tan arraïlats: una cosa no desfà l'altra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada