dissabte, 26 de setembre de 2009

De quin llibre parlem?

Durant les hores de formació bibliotecària que vaig rebre al llarg del curs 1994-1995, aprenguí que una de les millors maneres d'estimular la lectura infantil (i ací també n'incloc l'adulta) consistix en la presentacio d'un text. Així, si llegiu el paràgraf següent, interessant al meu parer, i crec que també per al gran públic..., ¿sabríeu de quin llibre es tracta? Potser no, però sí arreplegaríem la idea de cooperació que inclou. N'expose la versió castellana, d'aquest llibre que tant em va influir als pocs anys de començar a treballar de forma remunerada.

"Ahora comprendo -nos refería el Sr. Wesson- por qué durante años no conseguí vender un solo diseño a este comprador. Le recomendaaba que comprara lo que se me ocurría que debía comprar. Ahora hago todo lo contrario. Le pido que me dé sus ideas, y él cree que los dibujos son de su creación, como es cierto. Ahora no tengo que esforzarme por venderle nada. Él compra sólo."

Vos diré el nom: "Cómo ganar amigos e influir en otras personas". O, si voleu llegir-lo en anglés, "How to win Friends, and Influence People". Ací hem entrat ja en el punt segon: les llengües, en aquest cas, l'anglés. Quin aprenentatge en podem fer? El que vullguem, i millor si demostrem interés, per exemple, per tindre un bon diccionari de sinònims, un diccionari amb explicacions en eixa llengua i un vocabulari. L'irlandés que m'ensenya anglés, com també a persones d'Ucraïna i xiquets o jóvens, com a professor d'anglés, ha aplegat a un acord amb mi per a comprar un diccionari de sinònims i antònims (de nivell mitjà): la qüestió no és tindre'n el més complex ("el més complet", com solem dir), sinó el que faça de pont entre el nivell actual de comprensió lingüística i el d'un futur. És clar que ell pot presentar-me'n, com feu una vegada, el més avançat i, tanmateix, no ser idoni per al moment. Cada cosa al seu temps.

Tornant al que déiem al principi, quant a l'estimulació lectora, i ara amb un afegitó lleuger, podríem dir que els bons llibres són aquells que passen els anys, com el "How to win Friends (...)", creat pel 1936, els posem junt amb altres i actuals damunt d'una taula imaginària i sentim que el llibre vell, antic i, a vegades, subratllat, marcat, amb anotacions personals, doblat o amb una olor a anys... és més modern que els d'ara, i que els del present semblen repeticions de les millors jugades, com diem en vocabulari esportiu. A més, el llibre bo, encara és útil, oportú, interessant, emprat en cursos sobre formació personal, etc.

En resum, aquests llibres privilegiats són "clàssics" i, paradoxes de la vida, molts en són la bastida, de nous i revolucionaris: ¿estimulen la creativitat per mitjà de la riquesa del contingut? Potser sí. El públic, la societat, els ha atorgat la categoria d'exemplars: el mateix que ocorre a la música anterior a mitjan segle XX, a causa de la sobreacumulació d'informació i la necessitat de tindre una referència clara com a model de guia. L'excés d'informació, en el món de la documentació, rep el nom de "soroll"..., una paraula que no necessita més explicació, perquè sabem que el soroll estorba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada