Quan era xiquet, potser ja n'havia fet 10, ma mare em comprà u dels llibres que més m'han influït (u dels preferits, a hores d'ara i des de fa molts anys): "Los grandes amigos de los niños". Hi han descrites moltes vides i, sovint, noms de persones que treballaren molt la creativitat i que, enmig de la natura (sovint durant un passeig o en ple silenci o en la calma) se sentiren inspirades i trobaren allò que les impulsaria a l'invent, a la descoberta o a la creació expressiva (per exemple, la literària). I això, sens dubte, perquè hi han estudis psicològics i tot, no és casual. Els llocs naturals, com la convivència junt amb animals, el passeig per zones obertes, l'humor i també un xicotet toc d'excentricitat, possibiliten les noves idees, a vegades interessants i tot.
Així, aquest estiu vaig trobar que la calma (i la natura n'és un exemple) ajuda a inspirar idees. A més, vaig llegir una frase d'Einstein, paradoxal: la calma, afavorida per mitjà de la monotonia, facilitava l'esperit creatiu. I, per experiència personal, vos assegure que també m'ocorre. Com? Per exemple, per mitjà de les converses ordinàries, tranquil·les i moderades junt amb persones grans, a través del passeig per diferents zones d'una població o mitjançant la lectura calmada (bé de dia, bé un poc abans de gitar-me). Em colgue, poc o molt, a la mateixa hora i, això, en el fons, facilita el sentit de la constància, el son tranquil i somnis moderats. Heus ací u dels premis que m'ha comportat viure sol i, al mateix temps, conviure junt amb una planta (o dos, perquè ara també arruixe un cigró que ja ha començat a pujar, després d'uns deu dies de silenci).
Igualment manifeste que la soledat acceptada i practicada en companyia de la tranquil·litat i d'una planta a què parles, arruixes, tractes de tu a tu, i la tens com una part més de la casa, possibilita una creativitat que també trobes en els espais naturals, els espais oberts i en relativa tranquil·litat, el bon humor i les relacions interpersonals sanes (de persones prou sanes des del punt de vista emocional).
Finalment diré que les bones relacions, bé entre la natura i nosaltres, bé entre les persones madures fan possible l'assumpció de noves formes de pensar, sentir, ser, actuar i, fins i tot, d'enfocar la creativitat.
divendres, 25 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada