diumenge, 20 de setembre de 2009

Avantatges de la revolta

Quins avantatges té una revolta, és a dir, una corva? De primer podem dir que una revolta, a diferència d'una línia recta (allò que realment, en matemàtiques, és un segment), té els dos punts extrems més pròxims. Una cosa semblant té lloc a una aula, quan aquesta s'organitza en forma de rotgle, de doble circumferència (una O pareguda a un zero) o bé una U.

He pogut llegir informació sobre les organitzacions que heu llegit abans (i pel psiquiatra i metge brasiler Augusto Cury, al llibre Padres brillantes, maestros fascinantes, el nom del qual podreu trobar a Internet). A més de facilitar la calma emocional i el sentit democràtic, són molt ajudoses si, a més, incorporem música clàssica:

1) per exemple, del segle XVIII (classicisme),

2) que transmeta sensació d'espontaneïtat i tranquil·litat, com ara, de Haydn (he tingut l'ocasió de escoltar-ne durant aquest estiu),

3) de Nova Era o

4) que ens agrade i trasmeta sensació de tranquil·litat i atenció.

Durant els meus anys d'estudiant universitari vaig tindre l'ocasió d'estudiar en un despatx menut (uns 9 metres quadrats, davant del mestre), en forma de cabaret (tercer curs, en la mitat de les matèries, la qual cosa feia que sentírem informalitat) i, només en un curs, junt amb la mestra i en només dos línies rectes i paral·leles. La resta de posicions (o, almenys, la immensa majoria) s'ajustaven a la classe clàssica i que ens recorda l'organització militar, forma que deixa molt a desitjar des del punt de vista pràctic i educatiu. De manera espontània, escriuré què em suggerix eixa organització tan estructurada. Heus ací:

1) Necessitat d'alternatives.
2) Aprofitament mínim.
3) Major distància entre el mestre i la classe.
4) Millor aprofitament per part de la persona que és a prop de l'educador.
5) Cultura de transmissió d'órdens.
6) Estructura militar.
7) Necessitat de renovació pedagògica a nivell estatal.
8) Majors possibilitats de fracàs escolar: la participació és passiva, per les dos bandes.
9) Poc aprofitament del temps: els últims alumnes (a major distància) no s'identifiquen tant amb la sessió i poden tindre major tendència a raonar, com a compensació a l'avorriment.
10) Monotonia.
11) Falta de sentit de l'humor

PROU! Canvi! Canviar motles és positiu a llarg termini. Ens convé aprofitar les alternatives positives que alguns pensadors o persones del carrer han començat a plantejar com a possibles solucions (no hi ha cap solució única, sinó un sentit democràtic i fluïd de les possibilitats a analitzar, triar i executar).

I, com diuen en PNL (Programació Neurolingüística), si el resultat no és l'esperat (i ací hi ha un grandíssim i bell arc de sant Martí, més enllà del blanc o negre, del gris o del verd), triem una altra alternativa i ho farem amb la intenció d'aplegar a l'èxit, encara que necessitarem molta constància i un fort sentit de la independència i la fluidesa i, per descomptat, fer ús del bon sentit de l'humor: calma un muntó emocionalment i, a més, inspira la creativitat individual.

Que tingueu sort, si exerciu el mestratge (mentres practiqueu l'aprenentatge continu i profund). Avant, salut i humor!


P. D. : Dedique aquest article, i d'una manera especial, a tres amistats que encara l'exercixen i en l'ensenyament secundari. Totes tres residixen a Aldaia, localitat en què m'he mogut durant una tirallonga d'anys: Carles, Voro i Amparo.

De fa uns mesos ençà, dic que "vaig més enllà del blanc o negre, del gris i del verd". Els dos primers són els extrems, el tercer resulta d'eixos dos, i el quart és l'intermedi de l'escala cromàtica. La graduació n'és ben rica i, per això, convé aprofitar-la: m'ha ajudat a relaxar moltes emocions i a mostrar major flexibilitat i fluïdesa. I, amb franquesa, vos diré que ho he pres de la PNL ("Las personas tenemos matices, no defectos y virtudes", p. 63 del llibre Pídeme la luna, ja indicat en altres escrits).

Anècdota (o nota) matemàtica: La unió limitada entre dos punts és un segment; la continuïtat indefinida..., una línia. Açò ens ho recordà un professor d'institut. Agafà el guix i marcà una ratlla entre dos punts de la pissarra, punts que començaven en un extrem i acabaven en un segon, com a metàfora de continuïtat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada