dimarts, 29 de setembre de 2009

Els jocs poligonals o de ments "polimorfes"

Cap a migjorn, mentres plovia amb coneixement i prou, un amic i psicòleg, des d'ara Felip (mas que no siga el seu nom real), m'exposava amb espontaneïtat i interés el tema de les formes dels jocs d'ara, sobretot els electrònics (els autocompetitius). Interessen els que tinguen formes més diferents a la quadrada o rectangular, és a dir, aquelles que empenyen la persona cap a la creativitat. Felip em deia, poc o molt:

"Si t'has fixat, els jocs infantils o per a adolescents, tipus marcianets, estan organitzats amb formes quadrades, com la ment que pretenen preparar. Per tant, si volem una societat més lliure i creativa, hem de traure la persona cap a formes doblades -per exemple, les tres dimensions- o cap a formes corves... Les mareja, en aquests temps, perquè els envolta molta forma quadrada. I, davant això, hi ha una alternativa: la creativitat."

Així, poc o molt i de manera sintètica, avançava la conversa. També hem raonat sobre els jocs d'altres temps, o el fet que persones adultes, com ara, les jubilades i pensionistes, observen el joc (encara que no participen com a protagonistes centrals):

"Quan acaba la partida, fan comentaris: 'Jo eixa..., l'haguera tirada... en lloc de...' I potser et trobes amb deu persones al voltant de les quatre o cinc que juguen. En canvi, entre els grups més jóvens de la societat, és ben diferent: tendixen a fer-ho individualitzat, a treballar interiorment. Abans, per exemple, els xiquets es passaven els còmics o els intercanviaven..."

Bo, després d'haver aplegat ací, podreu pensar que això tot són reguinys de persones adultes que no tenen cap altra faena a fer i molt de temps lliure. O potser penseu, entre altres possibilitats, que som persones interessades per estudiar la panoràmica del lleure i aportar alternatives. N'exposaré, alternatives, i ho faré amb espontaneïtat:

1. Xiular.
2. Escoltar el cant dels pardals.
3. Escoltar música diferent a l'habitual.
4. Raonar amb una persona desconeguda.
5. Fer mots creuats.
6. Cantar.
7. Ballar.
8. Posar-se un barret.
9. Treballar el sentit de l'humor.
10. Jugar amb Internet (si no en tenim).
i 11. Fer el fava (el pallasso) un temps.

Eixes han sigut les onze primeres idees. Qui en vullga més, que en busque, d'idees..., que ausades que en tindrà. Tot és qüestió de treballar la imaginació, l'espontaneïtat, deixar a banda el culte a la part racional (massa estesa a nivell del món "occidental") i, per descomptat, aportar major sentit de l'humor.

Finalment, i també sobre el jovent (ací amb el sentit de l'humor i tot), vos contaré que hui li he dit una anècdota que fa uns dies tingué lloc entre una jove (potser n'haguera fet dèsset) i jo. En un cartell sobre classes particulars (mai exposat), posava:

2
+ 2
-----
22

... i una fletxa entre cada dos de dalt i només un dos del numeral vint-i-dos. Si els llegim, bé en valencià, bé en castellà, trobarem una rima consonant: "Dos més dos,... vint-i-dos". La resposta de la jove... : "Pues, si quieres que te diga la verdad, lo que pensaría es que ni el mismo maestro sabe matemáticas"...

Si sabéreu com ens hem rist Felip i jo!... Que visca l'humor! I que no ens ho haja de recordar un còmic com Alfredo Landa: demostrarem que som persones adultes i de ment polimorfa, en lloc de quadrada com eixos jocs infantils de què hem parlat en aquest escrit.

Finalment pense que la ment polimorfa podríem relacionar-la amb la capacitat polifacètica de la persona, tema interessant i que, si ens en recordem, el tractarem algun dia...

Que tingueu un venturós dia i unes sessions de mestratge i aprenentatge setmanal ben riques.


Nota: Quan he escrit "Jugar" (amb Internet), em referia a indagar o aprendre, no a actuar de manera passiva i consumista, sinó amb interés creatiu o formatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada