dimecres, 30 de setembre de 2009

L'honradesa fa créixer una cultura

L'interés per l'honradesa és u dels punts que considere bàsics perquè el mestre reba el respecte que es mereix: si un mestre és fidel a la recerca de la veracitat, l'alumne el premiarà, de la mateixa manera que primem i premiem el polític que fa de l'honradesa u dels seus principis o u dels seus valors diaris.

Un exemple: la presentació d'Espanya com un estat de segona categoria seria injust, almenys si ens referim a temes tècnics, tecnològics o científics. Podríem dir que és un estat complex, amb històries ben diferents entre els distints regnes que existiren. Així, no és igual parlar sobre Catalunya o el País Basc, amb eixides naturals i tot cap a "Europa", que parlar sobre la ciutat de Madrid (fortament beneficiada pel centralisme que ja impulsava el comte-duc Olivares, pel 1640).

I continuaré amb la història: val la pena recordar que Napoleó (un estratega que impulsà la creativitat militar -com ara, augmentar la llargària del pas militar, amb la intenció de guanyar temps-) considerava que la part més important de la península era... del riu Ebre cap als Pirineus. I no era accidental. Així, el primer tren uniria dos localitats catalanes, la revolució industrial començaria per eixes dos comunitats autònomes, els primers equips de futbol (llevat del Recreativo de Huelva) es crearen al País Basc i a Catalunya (segle XIX), moltes de les grans idees d'Europa aplegaren a Catalunya per mitjà de la traducció de llibres... al català, abans que al castellà de la "Generación del 98" (1898). I així podríem continuar amb més detalls.

Reconéixer que u no està en posessió de la veritat absoluta, que som vulnerables, que som creatius i que podem millorar un planeta, un estat, un país o una comunitat (o un poble i tot!) és positiu. Els millors mestres saben que no són sols i que hi ha molt a aprendre per mitjà de l'intercanvi entre el mestre i l'alumne, entre el dubte i la curiositat, entre la ciència i les lletres o les humanitats, entre el passat i el futur...

I també saben, com no, que quan s'explica la història per mitjà de la passió per la veracitat, hi han molts espais buits, en blanc i que, per tant, és major la informació que la capacitat receptiva i indagadora i que, a més, són imprescindibles les aportacions de persones grans, de persones jóvens, de persones adultes, de documents històrics, de llibres estranys i "de poca categoria" .

Però l'historiador honrat sap que allò que val és intentar ser fidel a la faena de buscar, crear amb pensament independent, qüestionar els patriotismes i les idees o opinions fortament emotives i, per damunt de tot, desconfiar una miqueta del poder: és una de les millors maneres de ser honrat, en aquesta vida. Com vaig llegir en un llibre de poesia popular: "Era massa honrat com per a estar a la Cort". Paraules del segle XVI i de la corona de Castella...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada