La curiositat lingüística i el diccionari

Durant una de les primeres sessions, com a estudiant de Magisteri, vaig oir que podíem treballar la curiositat personal per mitjà d'un diccionari i la cerca de les paraules prohibides. Doncs bé, puc dir-vos que una de les meues bases per a la tria d'un vocabulari anglés-castellà ("español" en el llibre, i no és accidental l'ús d'eixe nom i adjectiu) fou la consulta de paraules d'eixa línia. Quan ho vaig comentar a una amiga, treballadora en una biblioteca pública, esclatà a riure. Ara bé...

1. És important que un diccionari tinga vocabulari informal. Una pregunta: de què em va servir aprendre tanta gramàtica castellana en lloc de rebre estimulació positiva per a la lectura d'obres escrites en castellà o per a l'aprenentatge de diferents nivells de castellà?

Quin trellat tindria la censura del vocabulari més ordinari al carrer? Un familiar em comentà que, durant unes vacances a Anglaterra, uns xiquets (menors de 9 anys) li preguntaren si tenia pixa... Com podreu imaginar, la paraula pixa (i ni tan sols penis!) no l'havia apresa en els set o vuit anys d'ensenyament d'anglés, atenent al sistema d'ensenyament espanyol. I no serà que no és corrent!

2. És interessant que un diccionari tinga etimologia (origen de la paraula). Pot semblar una bajanada, o una qüestió de persones extravagants, això d'explicar entre parèntesis què significa etimologia. Ara bé, la realitat em diu que és ben interessant, perquè ajuda a la comprensió d'un terme i, coses de la vida, a memoritzar més paraules i, de pas, a ajudar perquè l'aprenent puga intuir el possible significat d'una paraula.

A vegades, la intuïció és un gran aliat: durant el meu aprenentatge de l'anglés, hi han moments en què encerte un terme (mentres el busque o manté el meu professor la vista amb expectació) o que pregunte a l'irlandés que m'ensenya si tal mot es diu així o aixà. Vos puc assegurar que ens sorprén. I, com li he manifestat algunes vegades, pense que la clau és la meua curiositat per la qüestió de l'origen.

I més, dins d'aquest apartat segon: el meu interés per l'explicació d'un terme començà quan tinguí accés a la línia d'ensenyament de l'Escola de Barbiana, perquè se centraven en el llenguatge del carrer i en el general perquè el llenguatge estiguera a l'abast de la població, en lloc de dependir-ne les persones... Un punt de vista curiós.

3. El diccionari és un gran amic. El diccionari pot tindre el significat de cada arrel etimològica, és a dir, cada part de la paraula. Així, col·laborar vol dir "sentit col·lectiu" + "treballar". I podríem aplegar a més, com en tots els mons de la curiositat, però ens asseguem ací i deixem espai per a un nou tema. Això sí, si teniu obres com el Diccionari Català-Valencià-Balear, podreu fruir de fer classes i, a més, repassar la geografia, les varietats de la pronunciació (¡i les coincidències entre poblacions ben distants!). Tot això, i més, vaig fer durant un curs de valencià elemental per a persones adultes, totes elles castellanoparlants que mai no l'havien parlat i que feia anys i panys que no passaven per un centre escolar... com a alumnes.

i 4. Totes les persones "lletrades" consulten el diccionari. Quan dius frases similar a aquesta, la persona que hi ha davant de nosaltres i que, formalment, fa el paper d'alumne, adquirix un nou paper i, potser, se sent més dignificada: ningú no és perfecte i totes les persones som aprenents. A més, els recordava que els meus millors mestres tenien un interés especial pel diccionari, bé si ens ensenyaven valencià, bé si ens ensenyaven història: és un element tan fonamental per al dia rere dia com ho són les claus de la casa i la porta del pati i les claus. Fins i tot hi havien que ens parlaven de diccionaris especialitzats en la matèria (per exemple, diccionaris d'història).


Nota: U dels meus diccionaris preferits, del camp de la llengua, és el Diccionari Etimològic Manual (Josep Moran i Joan A. Rabella, Edicions 62). I, per descomptat, el Diccionari Català-Valencià-Balear. No obstant això, n'empre d'altres llengües i per comoditat d'ús del material, és a dir, perquè a més de tindre molta informació també importa que l'accés siga fàcil... Com ara, u de Joan Coromines, etimològic, però en castellà... I, així, repasse una altra llengua...