El valor de la contribució positiva

La utilització de l'expressió "crítica constructiva", usual en Magisteri i tot (i parle de quan l'estudiava... a primeries de la dècada dels noranta del segle passat), és innecessària, senyal de falta de creativitat i, fins i tot, antiquada. Podríem parlar-ne, de contribució positiva... i, aleshores, serien altres calces: donaríem entrada al valor de l'aportació, individual, de cada persona, a la societat, bé als cercles més immediats (família, barri, població en què més vida es fa -potser no coincidisca amb la ciutat dormitori...-), bé als cercles intermedis (comarca, país, estat...), bé a nivell internacional.

La contribució positiva, comparable al respecte per la persona, és u dels punts forts del mestre interessat per l'alumnat (bé a classe, bé en privat, bé durant una festivitat entre mestres i alumnes). Ara, mentres escric aquestes línies, he recordat una contribució, al meu parer positiva, que feu un mestre de l'institut d'Alaquàs (curs 1990-1991), Enrique, durant els exàmens del selectiu. Més enllà d'alguns aspectes en què manifestà el seu atreviment i la seua part creativa, afegiré la seua aportació positiva més important: estigué present. I fou l'únic professor de l'institut que ho feu.

Quan un professor t'acompanya durant una prova de selecció, com aquella, en què hi han molts exàmens en poc de temps, detalls així són una glopada d'aire fresc, un estímul i, fins i tot, una presència que anima a viure la prova amb un sentit més humà, de sensibilitat i d'estima pel mestre. Són mestres que recordes tota la vida. A més de convidar-nos a un berenar, al restaurant del local universitari en què ens examinàrem, i de compartir els nostres riures i moltes emocions, demostrà que més enllà d'haver sigut mestre d'ètica, història o ser cap d'estudis, tenia un component humanista i de sensibilitat tan important o més que el fet de ser docent.

Recorde prou el moment de rialla, generalitzada... Però com això són altres calces, ja vos ho exposaré personalment, en la intimitat (com diuen molts humoristes).

Continuarem... amb perseverança, humor i vocació.