La cultura de la creativitat

Davant la cultura de la por, ben visible al diari Las Provincias (24 de juliol del 2009, article "El avance de la gripe A obliga a extender a todos los hospitales la atención a afectados, p. 52, secció "Vida & Ocio"), fins i tot per la fotografia d'eixa plana -dos hòmens amb carasses a la cara-, hi ha la cultura de la creativitat, de la renúncia a les veritats absolutes, els extremismes o el sí senyor permanent: qüestionar una notícia, tractar-la des de tres punts o més, extraure les primeres idees (observació, darrer paràgraf de l'article, estudi sintètic del llenguatge, etc.) i, per descomptat, observar amb atenció l'evolució de la notícia. Com nasqué la notícia?

Va nàixer sota la cultura de la por, vinguda de Mèxic i, com una inundació, aplegaria ací: els xiquets s'haurien d'empeltar (vacunar) -en acabant el govern faria un gir de 180 graus- i més històries per a dormir (sí, per a dormir, perquè la calma ho afavorix...). Ara, a les darreries del mes de setembre, ja no es vacuna ningú... o quasi ningú. A més, sabem que afecta a quatre vegades menys persones que l'ordinària, eixa que s'aplica en funció dels resultats dels últims quatre anys (segons persones pròximes a mi i relacionades amb el món de la medicina o que han treballat en hospitals i tot). Això ja ho sé des del 2000 o abans...

Però, com moltes de les notícies que pretenen crear dependència del món farmacèutic (ací hi ha un tema interessant a tractar amb el nostre desenvolupament del pensament creatiu), podem fer més per la societat i pels ambients més pròxims a nosaltres si, a més d'accedir a informació independent, l'escampem de manera positiva:

1. Ens interessa treballar la cultura de la moderació, del pensament creatiu i del pensament positiu. Si hi ha res que afavorisca la calma, és la moderació..., i en tots els sentits. Si adoptem posicions moderades (entre el blanc i el negre clàssics), tenim un ventall obert de preguntes, respostes, inclinacions, emocions, formes d'estudiar un tema, instants d'humor, bon son, etc.

2. L'humor és un bon aliat en els temps actuals. La tria d'una fotografia com la d'eixe periòdic i la seua introducció en la secció "Vida & Ocio" resulta molt còmica, si mirem les coses amb espontaneïtat i una frescor lleugera i bona per a posicions de raonament. I més: entre la vida i el lleure hi ha un compoment humorístic, necessari per a sentir la felicitat i la fluïdesa del present. Així, fa uns dies, vaig compartir uns minuts amb una adolescent (potser n'haguera fet 17) davant d'un exercici matemàtic ple d'humor: 2+2=22. Si llegim el resultat, bé en valencià, bé en castellà, i en un hipotètic anunci de classes particulars, aplegarem a la rialla: "dos més dos... vint-i-dos". Què em respongué, ella? "Pensaria que ni el mismo maestro sabe sumar" (sic). De veres que em vaig riure, com alguna persona més, sobretot quan ja érem en privat i podíem compartir un temps d'humor que resulta imprescindible en els temps que corren.

3. ... i música! Repetiré una i més vegades la necessitat i la conveniència d'emprar la música com a element inspirador, tranquil·litzador, que crea harmonia (si la música és moderada, des del punt de vista sonor), afavorix les relacions humanes i, a més, també fa de companyia i tot. ¿Qui ha dit que ser fadrí i viure així implique no tindre cap planta o moments de música que ajuden a gaudir del dia, de l'instant o del món dels sons, dels instruments i de la coordinació i cooperació, com és el musical? La música resulta de la imitació de sons naturals (amb la intenció de reproduir-los), de la necessitat d'expressar-se amb materials que emeten sons i sorolls saludables i, si filem més prim, de la voluntat de millorar els registres emocionals: és ben diferent el soroll de la màquina de neteja del carrer que ara mateix passa pel carrer Major d'Alaquàs, al soroll que emetien uns pardals cap a les nou del matí i que podíem escoltar en alguns carrers del barri en què visc.

Com he tractat ací, en aquests tres punts, la cultura de la creativitat ajuda a traure el nostre sentit de la independència, la nostra moderació, l'interés per l'humor i la passió per manifestacions culturals com la música. I encara escriuria més, però ho deixe per a un altre moment.