I si ensenyàrem...?

"Què passaria si...?" Heus ací una de les clàssiques frases relacionades amb el món de la creativitat. I la incloc perquè vull presentar-vos el que considere interessant i bàsic per a l'ensenyament i l'educació de qualsevol persona, encara que em centre sobretot en les persones adultes (eixes que, en l'estadística oficial, n'han fet 18 o més), tot i que reconec que també n'hi han que ho són, tot i no haver aplegat als 18 anys. Vinga, pujem-nos-en al carro!

Més enllà de si l'ensenyament més estés (eixe en què els xiquets acudixen a centres oficials i públics, o privats i de línia conservadora -quant a l'organització-) és l'idoni o no per a formar una societat més creativa i oberta mentalment, vos exposaré el que prioritze:

1. Humor. Es tracta d'una assignatura que desintoxicaria molt l'esperit més habitual en les classes, a més de ser un gran estimulador de la part creativa de la persona (i sobre açò hi han estudis i llibres sobre creativitat que ho exposen). Imprescindible, sobretot en moments de situació econòmica no precisament saludable.

2. Biografia. Presentar la història de persones (sobretot "genis") i la seua contribució a la humanitat així com la seua vida privada: sovint són persones molt sensibles i interessades per temes com la justícia social, les arts, la llibertat de pensament o la solidaritat. Treballaria també la part emocional de la persona estudiada.

3. Lideratge. Considere important que s'estimule i prepare l'alumnat a superar-se i a ser el cap i els peus de la seua activitat diària, és a dir, ser independent, tindre facilitat de paraula i d'escolta activa (hi han dos orelles, dos ulls, dos conductes nasals, dos mans... i una boca).

4. Creativitat. Una societat que tinga un mínim de formació creativa, per mitjà de la cultura escrita, de l'escolar (en qualsevol dels seus graus acadèmics) o de l'extraescolar i acadèmica alhora (per exemple, una acadèmia privada), té un punt més al seu favor, sobretot en un món fortament competitiu i en què els cervells artístics o científics, de pensament o del món tècnic o tecnològic, com els socials, busquen països o societats que els acullen i els donen carta blanca. Vegeu, com ara, el cas d'Albert Einstein, molt ben exposat al llibre "Einstein. Su vida y su universo" (Walter Isaacson, Ed. Debate, 1a ed., set. 2008).

5. Educació cultural i antropològica. En quina cultura em moc? Què la caracteritza? Com ha evolucionat al llarg dels segles? Com hem aplegat al present? Què la fa diferent de la resta i què la fa semblant?

6. Matemàtiques. Les quatre regles, com a un component tan bàsic com saber llegir (en qualsevol dels llenguatges, el de signes o el Braille i tot) o escriure, per a la vida diària.

7. Educació lingüística. No sols l'aprenentatge d'una llengua, des d'una gramàtica mínima i imprescindible, fins a una llengua en què participa la música, els refranys, les expressions populars, l'educació pel respecte i la tolerància de les llengües o la sociolingüística (simplificada).

8. Educació artística. Des de l'educació dedicada a la pintura, l'escultura, l'escultura, la música fins a la papiroflèxia o la fotografia. Treballar els cinc sentits.

9. Educació corporal i afectiva. Tractaríem de centrar-nos en l'estima pel cos i, així, crear una part de la persona tradicionalment marginada de l'ensenyament obligatori oficial i, tanmateix, inclòs en models alternatius d'ensenyament. Imprescindible per al món de la salut.

10. Ecologia i gestió planetària. Una mescla d'ecologia, geografia física i política, història (a nivell planetari i local o estatal), educació cívica, estima pel planeta, estudi de cultures diferents a la nostra i la seua visió del món i de la natura. Bàsic en el segle actual.

11. Educació cívica. Resulta imprescindible en un estat tan baix d'educació cívica, com és l'espanyol.

Açò és el que jo faria. Quant a la història, la centraria en la gestió planetària amb la intenció d'evitar el clàssic ús polític i patriòtic.