Vivim el segle XXI, un segle ple d'oportunitats per a canviar esquemes i, per exemple, incorporar la part imaginativa a més hores de l'ensenyament universitari, amb la intenció de motivar l'alumne (com també el mestre) perquè desenvolupen l'humor (el positiu) i que deixen fluir les idees noves, amb la qual cosa podem guanyar espai per a les alternatives als temes que actualment són d'interés general, públic o universal i tot, és a dir, d'interés planetari.
Personalment (com també fan molts mestres amb vocació professional, coneguts o dels quals he tingut notícia per mitjà de llibres per la llibertat o per un ensenyament amb gaudi) m'incline per la pedagogia que considera important la singularitat (ni superiors ni inferiors, ni majors ni menors, ni més ni menys, simplement persones), l'esperit creatiu (posar en qüestió l'statu quo), la difusió pública de tècniques de lideratge (amb la intenció d'afavorir que l'alumne, com el mestre, prenguen les regnes de la seua vida); incorporar l'humor positiu, l'espontaneïtat, la imaginació, el món del joc d'esplai i de les excentricitats o la comicitat (facilita l'alegria, la memòria, consolida les relacions humanes i les fa més obertes); practicar i ensenyar tècniques d'afirmació (per a consolidar els nostres principis, valors i essència); promoure la naturalitat com a font d'autenticitat i d'espontaneïtat i el parlar amb el cor en la mà; actuar amb esperit social, constructiu, positiu i altruista, etc.
Finalment direm que la universitat pot ser un camp genial per a l'ensenyament de lideratge i de la importància de la positivitat (humor, espontaneïtat, comicitat...), del plaer per l'ofici i per la faena (mentres es fa), de tècniques creatives per la llibertat de la persona i de promoció de l'estudiant com una persona que té la missió social de tornar el que la societat li ha fet possible, és a dir, de contribuir a fer-la generosa.
Nota: I si l'alumne considera que es pot canviar i millorar, animar-lo a fer via i promoure qualsevol projecte creatiu de línia positiva, constructiva i pel bé de la societat. I, mentrestant, compartir temps amb positivitat entre el mestre i l'alumne, com a dos persones més paregudes i, alhora, diferents (senyal de diversitat, és a dir, de pluralisme). Només faltaria això!
dimecres, 15 de setembre del 2010
dimarts, 14 de setembre del 2010
Contes curts amb idees llargues
Hi han vegades que els contes més curts (per exemple, de menys de set línies), a més de fer-nos riure, fins i tot mentres els escrivim, són un exemple de síntesi i de la importància de l'humor espontani, curt i efectiu, eixe humor que ens agrada a moltes persones i que si, a més, és positiu, és ben rebut per moltes. En podem llegir, per exemple, en llibres de Pere Calders.
Escriure és una de les possibles vessants creatives que hi han en la persona. Cadascuna pot aspirar a descobrir eixes que l'acompanyen (talents majors) i, des d'ací (després de deixar-se dur per la inspiració i els missatges interiors), passar-ne al desenvolupament.
Potser eixe siga l'origen d'una situació personal coneguda com vocació, una paraula bella i que va unida a les persones que treballen o gaudixen de l'ofici o de la professió i la viuen amb espontaneïtat i, a més, transmeten el sentit del que fan a les persones amb què compartixen temps i espai. Si assistim a unes sessions a la universitat o a una conferència i escoltem una persona amb vocació, hi han vegades que ho palpem amb claredat i ens n'eixim pensant que podrien treballar anys i panys en el que hem escoltat durant la presència.
Quantes persones amb vocació coneixes (o has conegut)? Com han influït (o encara influïxen) en la teua vida personal? Quin intercanvi hi ha actualment entre les dos bandes, com a persones amb bagatge i essències diferents?
Escriure és una de les possibles vessants creatives que hi han en la persona. Cadascuna pot aspirar a descobrir eixes que l'acompanyen (talents majors) i, des d'ací (després de deixar-se dur per la inspiració i els missatges interiors), passar-ne al desenvolupament.
Potser eixe siga l'origen d'una situació personal coneguda com vocació, una paraula bella i que va unida a les persones que treballen o gaudixen de l'ofici o de la professió i la viuen amb espontaneïtat i, a més, transmeten el sentit del que fan a les persones amb què compartixen temps i espai. Si assistim a unes sessions a la universitat o a una conferència i escoltem una persona amb vocació, hi han vegades que ho palpem amb claredat i ens n'eixim pensant que podrien treballar anys i panys en el que hem escoltat durant la presència.
Quantes persones amb vocació coneixes (o has conegut)? Com han influït (o encara influïxen) en la teua vida personal? Quin intercanvi hi ha actualment entre les dos bandes, com a persones amb bagatge i essències diferents?
dilluns, 13 de setembre del 2010
Imaginació i alternatives socials
Cada dia considere més important el paper de la imaginació, però no perquè no ho creguera abans, sinó perquè he trobat que ajuda molt a traure idees que poden ser útils a la societat i tot, aportar creativitat a formes socials de sol·licitar millores socials o d'actuar en societat quan eixim al carrer.
Recorde que una vegada fiu un encapçalament d'una redacció en anglés amb el títol "Can the lizards fly?" , és a dir, "Poden volar les sargrantanes?". La resposta més immediata era "Yes, we can" , perquè era el primer que venia al pensament, després de pensar que en el món de la imaginació són vàlides més coses que en la realitat... de la qual s'alimenta, és a dir, es beneficia.
Sabem el nom de persones que imaginaren molt, com ara, Jules Verne, molt famós per les seues novel·les, com també Leonardo da Vinci (en projectes socials i sanitaris i tot, com podem veure en Internet, d'un centre que semblava del segle XIX o XX)...
La imaginació també permet fer una vida més espontània, contactar més amb el joc i amb la renovació d'idees i d'estils de vida. En una d'aquelles redaccions sorgí que es podria fer una manifestació... amb sacs. ¿No és cert que hi han zones d'Àfrica en què les persones es manifesten de forma ben distinta a Europa? Per tant, podem canviar esquemes.
Continuem. Ahir, durant una conversació amb dos amics, traguérem a relluir la importància de la imaginació i de l'humor positiu (ambdós com a elements imprescindibles i interessants en el present que vivim) i, igualment, valors com la generositat per mitjà de l'altruisme, la filantropia i l'esperit de cooperació.
La pregunta del dia: ¿Com pot avançar un estat, un país o una comarca (per posar tres nivells administratius i geogràfics) i, al mateix temps, tindre més protagonisme en la seua història, això és, ser més independent i creatiu en un segle en què l'intercanvi i la col·laboració és ja essencial i en què han començat a sorgir grups (internàutics o no) que propugnen per l'actitud positiva, constructiva i creativa i de línia social i amb entrada a la singularitat de cada persona, com a membre del grup?
Per tant, ¿podem pensar, que des de la imaginació, l'humor (significa "líquid, fluïd"), l'esperit de superació individual i l'esperit de contribució constructiva a la societat podem fer més, entre tots els que estem interessats i pel bé de la societat? Crec que sí. I vosaltres?
Que tingueu un bon dia.
Quina funció consideres que té la imaginació en la universitat i en les relacions entre els mestres? Quina consideres que hi hauria de tindre i com la promouries?
Recorde que una vegada fiu un encapçalament d'una redacció en anglés amb el títol "Can the lizards fly?" , és a dir, "Poden volar les sargrantanes?". La resposta més immediata era "Yes, we can" , perquè era el primer que venia al pensament, després de pensar que en el món de la imaginació són vàlides més coses que en la realitat... de la qual s'alimenta, és a dir, es beneficia.
Sabem el nom de persones que imaginaren molt, com ara, Jules Verne, molt famós per les seues novel·les, com també Leonardo da Vinci (en projectes socials i sanitaris i tot, com podem veure en Internet, d'un centre que semblava del segle XIX o XX)...
La imaginació també permet fer una vida més espontània, contactar més amb el joc i amb la renovació d'idees i d'estils de vida. En una d'aquelles redaccions sorgí que es podria fer una manifestació... amb sacs. ¿No és cert que hi han zones d'Àfrica en què les persones es manifesten de forma ben distinta a Europa? Per tant, podem canviar esquemes.
Continuem. Ahir, durant una conversació amb dos amics, traguérem a relluir la importància de la imaginació i de l'humor positiu (ambdós com a elements imprescindibles i interessants en el present que vivim) i, igualment, valors com la generositat per mitjà de l'altruisme, la filantropia i l'esperit de cooperació.
La pregunta del dia: ¿Com pot avançar un estat, un país o una comarca (per posar tres nivells administratius i geogràfics) i, al mateix temps, tindre més protagonisme en la seua història, això és, ser més independent i creatiu en un segle en què l'intercanvi i la col·laboració és ja essencial i en què han començat a sorgir grups (internàutics o no) que propugnen per l'actitud positiva, constructiva i creativa i de línia social i amb entrada a la singularitat de cada persona, com a membre del grup?
Per tant, ¿podem pensar, que des de la imaginació, l'humor (significa "líquid, fluïd"), l'esperit de superació individual i l'esperit de contribució constructiva a la societat podem fer més, entre tots els que estem interessats i pel bé de la societat? Crec que sí. I vosaltres?
Que tingueu un bon dia.
Quina funció consideres que té la imaginació en la universitat i en les relacions entre els mestres? Quina consideres que hi hauria de tindre i com la promouries?
dissabte, 11 de setembre del 2010
Descobrir els talents i orientar la vida
Amb la imaginació podem trobar des de sabates volarenques fins a ratolins que mamen del primer arbre que troben fins a remercs que sospiren quan han assolit el que volien. Potser no trobem res d'això en el dia rere dia, però sí els talents després de deixar córrer moltes coses i centrar-nos en la bellesa interior i en la part de nosaltres que realment som i podem compartir amb els altres, així com després d'haver estat en contacte amb la natura o haver passejat o bé després de cantar una de les cançons preferides.
Ara parlem de la inspiració, una de les parts més importants de la persona i que forma part del procés creatiu i, per tant, del pensament lliure. Si obrim les portes a la imaginació, com també a la calma i a l'espontaneïtat, és més fàcil que fluïm en el dia rere dia, que ens sentim flexibles i que, en el moment més inesperat trobem eixa informació capital que ens era menester per a completar una part de la pregunta. I en sorgiran de noves... Ara bé, això ja és un tema més i nou, fruit de l'aprenentatge continu.
Doncs bé, tot això també té lloc en les relacions humanes entre el mestre (o l'educador) i la persona amb qui compartix el temps, l'espai, les inquietuds, les preguntes, els comentaris sobre temes d'actualitat o d'interés per als dos, com també mentres escoltem amb atenció (tema molt important en el món actual).
Confiar en la imaginació és essencial en un món que canvia i que necessita idees noves i persones amb iniciatives i, per què no, polifacètiques (intuïsc que es primarà a mitjà termini la funció polifacètica de la persona, atenent als llibres que ja comencen a incloure el tema...). ¿No és la pluja d'idees una porta oberta a l'humor, la flexibilitat, la fluïdesa, les idees excèntriques i, per tant, al pensament lliure? Doncs potser tinguem una part més a incloure en la secció educativa (universitària i tot), dins de la creativitat i la innovació (la pluja d'idees) i, així, orientar la creativitat a més camps, a banda de l'art, la publicitat, l'escriptura o la moda. I, igualment, ampliar el terme persona mamprenedora més enllà del món dels negocis.
Mamprendre és iniciar i iniciar està a l'abast de qualsevol persona, sempre amb un mínim d'atreviment... i de prudència (perquè tot és part de la creativitat i mas que prime el sentit de la independència, el pensament lliure, posar en qüestió l'statu quo, etc.). La prudència (o moderació, un sinònim) és essencial en qualsevol iniciativa que pretenga ser realista. Per això, en el món de la psicologia hi ha qui inclou tres parts de la persona: el creatiu, l'analític i l'executiu. Gràcies a la connexió entre els tres, els projectes van avant i deixen de ser simples ideals o castells de borumballes. En acabant ja farem les reformes que calguen, però ara... passem a l'acció i, així, trenquem la inèrcia.
Que tingueu un bon dia.
Quins estils de preparació de projectes coneixes i quins promous a la universitat? Quins apliquen mestres del mateix ram o de diferents?
Ara parlem de la inspiració, una de les parts més importants de la persona i que forma part del procés creatiu i, per tant, del pensament lliure. Si obrim les portes a la imaginació, com també a la calma i a l'espontaneïtat, és més fàcil que fluïm en el dia rere dia, que ens sentim flexibles i que, en el moment més inesperat trobem eixa informació capital que ens era menester per a completar una part de la pregunta. I en sorgiran de noves... Ara bé, això ja és un tema més i nou, fruit de l'aprenentatge continu.
Doncs bé, tot això també té lloc en les relacions humanes entre el mestre (o l'educador) i la persona amb qui compartix el temps, l'espai, les inquietuds, les preguntes, els comentaris sobre temes d'actualitat o d'interés per als dos, com també mentres escoltem amb atenció (tema molt important en el món actual).
Confiar en la imaginació és essencial en un món que canvia i que necessita idees noves i persones amb iniciatives i, per què no, polifacètiques (intuïsc que es primarà a mitjà termini la funció polifacètica de la persona, atenent als llibres que ja comencen a incloure el tema...). ¿No és la pluja d'idees una porta oberta a l'humor, la flexibilitat, la fluïdesa, les idees excèntriques i, per tant, al pensament lliure? Doncs potser tinguem una part més a incloure en la secció educativa (universitària i tot), dins de la creativitat i la innovació (la pluja d'idees) i, així, orientar la creativitat a més camps, a banda de l'art, la publicitat, l'escriptura o la moda. I, igualment, ampliar el terme persona mamprenedora més enllà del món dels negocis.
Mamprendre és iniciar i iniciar està a l'abast de qualsevol persona, sempre amb un mínim d'atreviment... i de prudència (perquè tot és part de la creativitat i mas que prime el sentit de la independència, el pensament lliure, posar en qüestió l'statu quo, etc.). La prudència (o moderació, un sinònim) és essencial en qualsevol iniciativa que pretenga ser realista. Per això, en el món de la psicologia hi ha qui inclou tres parts de la persona: el creatiu, l'analític i l'executiu. Gràcies a la connexió entre els tres, els projectes van avant i deixen de ser simples ideals o castells de borumballes. En acabant ja farem les reformes que calguen, però ara... passem a l'acció i, així, trenquem la inèrcia.
Que tingueu un bon dia.
Quins estils de preparació de projectes coneixes i quins promous a la universitat? Quins apliquen mestres del mateix ram o de diferents?
divendres, 3 de setembre del 2010
"Camins que ja són nous..."
Això podem oir si escoltem una cançó del grup Sopa de Cabra i, al mateix temps, veiem un vídeo de la web http://www.raconsdelmon.com.es/, a què podem accedir en quatre llengües i, així, gaudir del que han fet dos persones molt amants dels viatges i de la bicicleta.
Documents així són una oportunitat per a apreciar el que ens unix a les persones, és a dir, als membres de la Humanitat i, per tant, el que podem compartir amb informalitat i tot. Des de tallar una miqueta de cereals, fins a respectar els costums d'allà on anem, fins a aprendre el valor de la senzillesa i l'intercanvi cultural (lingüístic i tot) o la utilitat de les llengües.
Quant a les llengües recordem que com més en coneixerem, més possibilitats tindrem d'eixamplar la nostra visió del món, la creativitat i l'amor per la Humanitat, la natura i tot el que ens envolta i és de signe positiu, així com de començar de bell nou.
Planes d'Internet com eixa són una bocanada d'aire fresc enmig del món informatiu que presenciem dia rere dia i també una oportunitat per a transmetre optimisme, humanisme, sentiment de germanor i d'interés pel que ens és diferent... a la Universitat i tot. ¿No és la universitat un espai més de la societat i en contacte i intercanvi continus, així com d'inteacció? Doncs donem la benvinguda a projectes com aquest i, així, mostrarem la part més humana i receptiva, així com donant (generositat mútua) de les persones. Com diem popularment, "El món és un mocador", en el sentit metafòric de la pluralitat que podem presenciar i a què estem invitats a enriquir i, per tant, a conservar per mitjà del respecte i la promoció interculturals.
Que tingueu un bon dia i que fruïu de la web d'aquests catalans.
Com promous el respecte intercultural, des de la universitat en què treballes o des de la teua vocació professional (bé si encara exercixes formalment, bé si ho fas lliurement)?
Documents així són una oportunitat per a apreciar el que ens unix a les persones, és a dir, als membres de la Humanitat i, per tant, el que podem compartir amb informalitat i tot. Des de tallar una miqueta de cereals, fins a respectar els costums d'allà on anem, fins a aprendre el valor de la senzillesa i l'intercanvi cultural (lingüístic i tot) o la utilitat de les llengües.
Quant a les llengües recordem que com més en coneixerem, més possibilitats tindrem d'eixamplar la nostra visió del món, la creativitat i l'amor per la Humanitat, la natura i tot el que ens envolta i és de signe positiu, així com de començar de bell nou.
Planes d'Internet com eixa són una bocanada d'aire fresc enmig del món informatiu que presenciem dia rere dia i també una oportunitat per a transmetre optimisme, humanisme, sentiment de germanor i d'interés pel que ens és diferent... a la Universitat i tot. ¿No és la universitat un espai més de la societat i en contacte i intercanvi continus, així com d'inteacció? Doncs donem la benvinguda a projectes com aquest i, així, mostrarem la part més humana i receptiva, així com donant (generositat mútua) de les persones. Com diem popularment, "El món és un mocador", en el sentit metafòric de la pluralitat que podem presenciar i a què estem invitats a enriquir i, per tant, a conservar per mitjà del respecte i la promoció interculturals.
Que tingueu un bon dia i que fruïu de la web d'aquests catalans.
Com promous el respecte intercultural, des de la universitat en què treballes o des de la teua vocació professional (bé si encara exercixes formalment, bé si ho fas lliurement)?
El valor de la democràcia
Estimats amics.
Que tingueu un bon dia i un bon any escolar, a punt de començar en les relacions amb els alumnes i ja iniciat en la preparació.
Tot seguit vos reproduïsc quasi tot un escrit enviat adés a un amic. Espere que el puguem gaudir i, de pas, guanyar les dos bandes.
Besos.
********
"(...) He decidit, amb llibertat, deixar el vídeo [sobre la democràcia real als Estats Units] per a qui tinga interés per ell. No obstant això et comentaré que des dels 21 anys (quasi 22 i per mitjà d'un company de Magisteri molt creatiu i amant de la lectura) vaig llegir un llibre de Noam Chomsky sobre la democràcia i la seua aplicació real. Nasquí l'any 1971.
El llibre, en síntesi, diu el següent: la democràcia real és la popular, eixa que naix de les persones interessades per crear un món més humà, generós [, creatiu] i en què la llibertat d'expressió va més enllà del vot (associacions, partits polítics, sindicats, parròquies, moviments populars de caràcter cívic...).
I perquè hi haja democràcia és menester creativitat, això és, posar en qüestió l'statu quo (el poder establit)... i treballar per la maduresa emocional de les persones, el lideratge i la llibertat acompanyada de la responsabilitat.
Aquest home, qui encara viu, té llibres interessants i sobre la política als Estats Units. Dos anys després vaig saber que era anarquista, detall que no ho manifestava al llibre, encara que sí el cant a la llibertat i a favor dels moviments populars favorables a la democràcia participativa, popular i en què les persones prenen les regnes.
Tot i això crec que la positivitat és un element que convé incorporar als moviments populars actuals així com a cada persona que participe i, així, fer possible grups socials més pacífics, constructius i de filosofia "a favor de", com feia la M. Teresa de Calcuta, qui manifestà que només assistiria a concentracions per la pau, però no antibel·licistes. És ben diferent. [Igualment] el llenguatge [positiu], aplicat en les conversacions i en els diàlegs, crec que és (i serà) una de les claus pedagògiques i de relacions humanes del segle XXI, un segle en què la creativitat és imprescindible per als temes socials que hi han diàriament i a llarg termini i tot.
Rep una abraçada afectuosa i avant amb els teus projectes."
Què entens per democràcia i com la practiques diàriament en les relacions humanes, en el treball, en l'ofici i en les activitats en què participes actualment?
Que tingueu un bon dia i un bon any escolar, a punt de començar en les relacions amb els alumnes i ja iniciat en la preparació.
Tot seguit vos reproduïsc quasi tot un escrit enviat adés a un amic. Espere que el puguem gaudir i, de pas, guanyar les dos bandes.
Besos.
********
"(...) He decidit, amb llibertat, deixar el vídeo [sobre la democràcia real als Estats Units] per a qui tinga interés per ell. No obstant això et comentaré que des dels 21 anys (quasi 22 i per mitjà d'un company de Magisteri molt creatiu i amant de la lectura) vaig llegir un llibre de Noam Chomsky sobre la democràcia i la seua aplicació real. Nasquí l'any 1971.
El llibre, en síntesi, diu el següent: la democràcia real és la popular, eixa que naix de les persones interessades per crear un món més humà, generós [, creatiu] i en què la llibertat d'expressió va més enllà del vot (associacions, partits polítics, sindicats, parròquies, moviments populars de caràcter cívic...).
I perquè hi haja democràcia és menester creativitat, això és, posar en qüestió l'statu quo (el poder establit)... i treballar per la maduresa emocional de les persones, el lideratge i la llibertat acompanyada de la responsabilitat.
Aquest home, qui encara viu, té llibres interessants i sobre la política als Estats Units. Dos anys després vaig saber que era anarquista, detall que no ho manifestava al llibre, encara que sí el cant a la llibertat i a favor dels moviments populars favorables a la democràcia participativa, popular i en què les persones prenen les regnes.
Tot i això crec que la positivitat és un element que convé incorporar als moviments populars actuals així com a cada persona que participe i, així, fer possible grups socials més pacífics, constructius i de filosofia "a favor de", com feia la M. Teresa de Calcuta, qui manifestà que només assistiria a concentracions per la pau, però no antibel·licistes. És ben diferent. [Igualment] el llenguatge [positiu], aplicat en les conversacions i en els diàlegs, crec que és (i serà) una de les claus pedagògiques i de relacions humanes del segle XXI, un segle en què la creativitat és imprescindible per als temes socials que hi han diàriament i a llarg termini i tot.
Rep una abraçada afectuosa i avant amb els teus projectes."
Què entens per democràcia i com la practiques diàriament en les relacions humanes, en el treball, en l'ofici i en les activitats en què participes actualment?
dimecres, 1 de setembre del 2010
La importància de la imaginació
Hi han moments en què val la pena imaginar que els burros volen, que les factures no existixen, que les botelles Bezoya tenen quatre cames i mitja gràcies a les quals poden beure vi clar i net, o bé que els pulveritzadors d'aigua també pulveritzen amor i simpatia per tot arreu.
Coses com les que hem escrit adés fan que ens obrim més a la realitat, que deixem córrer moltes formes d'actuar que ja no són genuïnes o que descobrim la gran utilitat de les llengües com a mitjà, entre altres coses, per a desenvolupar la imaginació, l'excentricitat (humorística i tot), les relacions amb persones de països diferents, l'accés a informació de mitjans diferents al nostre àmbit cultural...
Tot el que hem escrit abans ha sorgit després de passejar per unes planes d'ensenyament Vaughan, d'imàtgens amb imaginació (dins de Google) i de llegir una frase famosa d'Einstein sobre la importància d'eixa part de la persona.
Doncs sí: és molt important. Recordem que mou la creativitat i permet la renovació d'esquemes. No debades, entre la pintura realista o la imaginativa, trie la segona --tot i que també admire la primera-- perquè 1) permet una major llibertat a la persona, 2) també és compatible amb el model de vida "al pa, pa; al vi, vi"... i 3) perquè hi ha temps per a tot.
Ací farem un breu parèntesi: convé pensar en models d'art que passaren del realisme a un realisme amb llibertat (per exemple, des del segon terç del segle XIX a Europa).
Continuem: també és compatible, fins i tot, per a escriure amb eclecticisme, això és, amb mescla d'estils i, per tant, amb innovació. Per això ens pot resultar més fàcil de comprendre el fet que de les pluges d'idees (i sovint de les idees més excèntriques mentres es realitza la pluja) isquen idees pràctiques, mas que només ho siguen un 5%-10%.
Per tant, afegim la imaginació com a element imprescindible dins de l'ensenyament, sia dins de la matèria creativitat, sia en el dia rere dia. Potser siga més interessant en el dia rere dia...
Que tingueu un bon dia.
Quin paper considereu que convé atorgar a la imaginació, dins de l'àmbit universitari?
Coses com les que hem escrit adés fan que ens obrim més a la realitat, que deixem córrer moltes formes d'actuar que ja no són genuïnes o que descobrim la gran utilitat de les llengües com a mitjà, entre altres coses, per a desenvolupar la imaginació, l'excentricitat (humorística i tot), les relacions amb persones de països diferents, l'accés a informació de mitjans diferents al nostre àmbit cultural...
Tot el que hem escrit abans ha sorgit després de passejar per unes planes d'ensenyament Vaughan, d'imàtgens amb imaginació (dins de Google) i de llegir una frase famosa d'Einstein sobre la importància d'eixa part de la persona.
Doncs sí: és molt important. Recordem que mou la creativitat i permet la renovació d'esquemes. No debades, entre la pintura realista o la imaginativa, trie la segona --tot i que també admire la primera-- perquè 1) permet una major llibertat a la persona, 2) també és compatible amb el model de vida "al pa, pa; al vi, vi"... i 3) perquè hi ha temps per a tot.
Ací farem un breu parèntesi: convé pensar en models d'art que passaren del realisme a un realisme amb llibertat (per exemple, des del segon terç del segle XIX a Europa).
Continuem: també és compatible, fins i tot, per a escriure amb eclecticisme, això és, amb mescla d'estils i, per tant, amb innovació. Per això ens pot resultar més fàcil de comprendre el fet que de les pluges d'idees (i sovint de les idees més excèntriques mentres es realitza la pluja) isquen idees pràctiques, mas que només ho siguen un 5%-10%.
Per tant, afegim la imaginació com a element imprescindible dins de l'ensenyament, sia dins de la matèria creativitat, sia en el dia rere dia. Potser siga més interessant en el dia rere dia...
Que tingueu un bon dia.
Quin paper considereu que convé atorgar a la imaginació, dins de l'àmbit universitari?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)