Encara hi han persones grans (i no tan grans) que estan en condicions d'aprendre a escriure el nom, els cognoms i, fins i tot, a signar. Potser hi haja un 5%-10% actualment, si més no, si ens centrem en dades de fa uns cinc anys. I si considerem dades de l'alfabetització funcional (saber respondre més enllà del que hem escrit adés), hi hauria un 70%-75% en eixes condicions (almenys segons dades de Catalunya a la darreria dels anys norantes i, potser, extrapolables al conjunt de l'Estat).
Ara bé, la qüestió no és mirar només les dades, sinó, al meu parer (i potser també al de persones sensibles per la formació alliberadora de l'educació i l'ensenyament i la possibilitat de créixer i fer-se més independents, per mitjà de l'alfabetització i de la formació contínua i constructiva i creativa) treballar amb vocació perquè les persones que isquen de la universitat ho facen amb afany de construcció i de millora social (si més no, el major nombre possible), amb la qual cosa ajudaríem a crear major consciència de col·laboració entre la societat i la universitat, entre el govern i els estudiants i els mestres, entre l'estudiant i la família (sobretot si contribuïx directament al pagament dels estudis), entre l'empresa en què treballa l'estudiant i li concedix permís al llarg del curs i el propi estudiant beneficiari...
Potser podríem sintetitzar el que hem escrit adés en unes paraules: interessa crear estudiants creatius i amb filantropia, almenys si volem contribuir a un millorament de la societat i a centrar-nos en els aspectes positius i que podem desenvolupar com a persones. Si substituïm el pessimisme per un optimisme creatiu i que mira avant des del present, podrem fer realitat molts projectes individuals i socials. I si volem crear res, haurem de partir de l'exemple, bé com a educadors, bé com a mestres, bé com a aprenents continus. Ànim, que els reptes són possibles.
¿Creus que convé difondre al llarg del sistema educatiu la "cultura dels matisos i dels reptes" (*), amb la intenció de construir una societat més oberta i respectuosa amb les diferències i les persones?
(*) Així denomine la posició més afavoridora de la creativitat (reptes) i de la formació de persones de temperament i actituds moderats (matisos), la qual cosa considere positiu a llarg termini i tot, com també durant el procés d'autosuperació i en contacte amb la societat que ens envolta i en què participem.
dimecres, 7 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
Els matisos personals i socials
A més d'haver-hi matisos en el món dels colors i de la música, també n'hi han en el món de la forma de ser de cadascú i de la classe de societat en què vivim. Vivim, per tant, en una cultura dels matisos, de la mateixa manera que els presenciem quan passegem pel carrer i veiem cases amb detalls diferents. Ara bé, que puguem viure en una cultura així, no vol dir que ho siga, la nostra (la social). I ací podem presentar una pregunta: si els matisos fan que siguem més flexibles, més oberts i més moderats... ¿què passaria si introduírem eixa forma d'actuar en l'ensenyament universitari? Potser que guanyaríem tots, mestres, alumnes i personal no docent. Entre altres raons perquè la moderació ens obri a la cultura de la creativitat i aquesta ens fa persones més lliures i responsables.
Igualment podem dir que si l'escola que visquérem no ens educà així, vol dir que nosaltres podem educar i educar-nos així. ¿Qui ha dit que el present no puga preparar-se per a millorar amb una actitud de respecte, amabilitat, flexibilitat, humor positiu i positivitat cada dia? Ah!, i amb riure i somriure, encara que no visquem econòmicament del circ o com a artistes de l'humor. L'humor és patrimoni a l'abast de cada membre de la societat. I la positivitat, també.
Són, per tant, uns recursos a l'abast de qui educa i de qui s'educa o rep educació.
Quins recursos introduïxes a l'aula, durant cada època de l'any o atenent a la veu interior (intuïció)? Quins n'introduïries, de recursos, si fóres mestre universitari?
Igualment podem dir que si l'escola que visquérem no ens educà així, vol dir que nosaltres podem educar i educar-nos així. ¿Qui ha dit que el present no puga preparar-se per a millorar amb una actitud de respecte, amabilitat, flexibilitat, humor positiu i positivitat cada dia? Ah!, i amb riure i somriure, encara que no visquem econòmicament del circ o com a artistes de l'humor. L'humor és patrimoni a l'abast de cada membre de la societat. I la positivitat, també.
Són, per tant, uns recursos a l'abast de qui educa i de qui s'educa o rep educació.
Quins recursos introduïxes a l'aula, durant cada època de l'any o atenent a la veu interior (intuïció)? Quins n'introduïries, de recursos, si fóres mestre universitari?
diumenge, 4 de juliol del 2010
"Carpe diem": "Don't worry, be eccentric"
Amb aquest títol, després de repassar pel Google sobre "professors excèntrics" (quasi sempre apareixia una pel·lícula), m'he trobat amb un film que vaig veure quan estudiava Magisteri ("El club de los poetas muertos") en què u dels personatges és un professor excèntric. La viu, encara que no la recorde. Ara bé, el mestre que teníem potser sí fóra excèntric. I com de l'excentricitat, molt relacionada amb la salut, l'humor, l'inconformisme, la creativitat, la realització d'una vida independent a la de la gran majoria i, intuïsc que també amb molta espontaneïtat (penseu, per exemple, en les aparicions que fa Karlos Arguiñano abans de començar la sessió didàctica de cuina), ixen idees molt bones (o així ens ho demostra la història), podem fer-nos una pregunta: "I si aprofitem el dia (Carpe diem) i ens centrem en deixar arrere les preocupacions i procurar ser una miqueta més excèntric (Don't worry, be eccentric)?"
¿Vos haveu fixat que podem jugar amb les llengües i fer combinacions estrafalàries que poden portar-nos a idees interessants? Ah!, això és el que crec ara. I, per favor, no feu el que jo faça: sigueu vosaltres. Si voleu. Només faltaria això!
Com introduiries l'humor en la Universitat, si fores professor o si ho eres? I si fores el rector?
¿Vos haveu fixat que podem jugar amb les llengües i fer combinacions estrafalàries que poden portar-nos a idees interessants? Ah!, això és el que crec ara. I, per favor, no feu el que jo faça: sigueu vosaltres. Si voleu. Només faltaria això!
Com introduiries l'humor en la Universitat, si fores professor o si ho eres? I si fores el rector?
dissabte, 3 de juliol del 2010
Excèntrics en l'aula: una nova professió amb futur
Si a la web de Noticias Positivas hui figura el document "Madre de día: una profesión de siempre para el mundo de hoy", considere igualment interessant incorporar la professió d'excèntric de dia, sobretot en un món que la calma, l'esbarjo, l'esplai, la rialla, el somriure i l'humor, com també la fluïdesa a través del que realment ens fa goig, semblen estar demanant intervenció... Però, qui fa la primera passa? Al llarg de la història hi ha hagut tendència a desconfiar de les idees excèntriques (des de les de Leonardo, G. Galilei fins a la física d'Einstein) i... sovint el temps els ha donat la raó (als excèntrics, tot i les seues equivocacions, pròpies de totes les persones).
Potser tot això ens puga encoratjar a introduir en les aules universitàries (com també en les altres) la figura del mestre/pallasso excèntric (una de les classes de pallasso que hi han) o l'humor com a element essencial i vital, així com el somriure. Si els estudis de psicologia (laboral o no) ja parlen d'introduir l'humor en l'empresa, vos faig dos preguntes: "Què passaria si introduírem la figura del mestre-clown excèntric en les aules? I si durant uns cinc minuts, millor si són els inicials de cada classe, la faena del moment fóra riure tots?".
Alguns podran pensar que això no s'ha fet mai, que això no és formal, que no és in, que no és seriós o que no és políticament correcte. I ara bé la pregunta: quantes coses s'han considerat destrellatades i finalment s'han acceptat? Per exemple, el vol de l'avió. Sabem que ja hi han empreses que contracten persones per a fer excentricitats i animar la faena diària, el calendari laboral (per dir-ho amb visió de futur)... I són capdavanteres i milloren en qualitat i en relacions interpersonals així com en fidelitat i comoditat dins de l'empresa. Per tant,... com diu un refrany, "Canten papers i menten barbes", afaitades o per afaitar, com jo ara mateix.
Finalment unes frases de Jules Verne: "Qualsevol cosa que un home siga capaç de concebre, uns altres seran capaços d'assolir". I ho tenim a una xicoteta passa: la gosadia que naix junt amb la creativitat i l'acte de posar en qüestió el que hi ha establit i considerat intocable.
Quines incorporacions professionals o canvis qualitatius faries a la Universitat de València si fóres el rector? Per què?
Que tingueu una bona vesprada.
Potser tot això ens puga encoratjar a introduir en les aules universitàries (com també en les altres) la figura del mestre/pallasso excèntric (una de les classes de pallasso que hi han) o l'humor com a element essencial i vital, així com el somriure. Si els estudis de psicologia (laboral o no) ja parlen d'introduir l'humor en l'empresa, vos faig dos preguntes: "Què passaria si introduírem la figura del mestre-clown excèntric en les aules? I si durant uns cinc minuts, millor si són els inicials de cada classe, la faena del moment fóra riure tots?".
Alguns podran pensar que això no s'ha fet mai, que això no és formal, que no és in, que no és seriós o que no és políticament correcte. I ara bé la pregunta: quantes coses s'han considerat destrellatades i finalment s'han acceptat? Per exemple, el vol de l'avió. Sabem que ja hi han empreses que contracten persones per a fer excentricitats i animar la faena diària, el calendari laboral (per dir-ho amb visió de futur)... I són capdavanteres i milloren en qualitat i en relacions interpersonals així com en fidelitat i comoditat dins de l'empresa. Per tant,... com diu un refrany, "Canten papers i menten barbes", afaitades o per afaitar, com jo ara mateix.
Finalment unes frases de Jules Verne: "Qualsevol cosa que un home siga capaç de concebre, uns altres seran capaços d'assolir". I ho tenim a una xicoteta passa: la gosadia que naix junt amb la creativitat i l'acte de posar en qüestió el que hi ha establit i considerat intocable.
Quines incorporacions professionals o canvis qualitatius faries a la Universitat de València si fóres el rector? Per què?
Que tingueu una bona vesprada.
"Amb uns joves que viuen històries..."
Les paraules del títol formen part d'un escrit que he vist a Internet, adés (sobre Consumer), i que m'han inspirat el tema que tractarem: històries per a viure, no per a dormir i romandre indiferents.
El jove, com a persona amb capacitat de rebel·lia (tradicionalment, si més no), convé que la mantinga com a alternativa a la tendència al consumisme mediàtic i a la passivitat. No es tracta que el mestre faça d'alliberador (la qual cosa em pareixeria impròpia de qualsevol persona, amb independència de l'edat, la professió, el numeral del DNI, el punt de la localitat en què viu, etc.). El mestre té unes vivències, unes experiències, un historial creatiu (per què no?) i unes capacitats, habilitats i talents que seran d'agrair quan, des de la humilitat i l'espontaneïtat, sorgisquen en les relacions socials (i ací inclourem les educatives dins de l'ensenyament).
Igualment convé que l'estudiant es conega, desperte el mateix que hem dit sobre el mestre i, així, junts, caminar avant i gaudir de l'acte d'intercanviar, compartir temps acompanyats de música (per a treballar la part emocional de la persona), del silenci que permeta escoltar el cant dels ocells o el soroll de la ciutat i, des d'ací, prendre consciència del món en què es viu.
Potser digueu que és molt fàcil escriure així, sense tindre alumnes davant. Senyors!, no és menester tindre jóvens, perquè hi han persones grans o estadísticament adultes que també compartixen actuacions semblants a les que imperen entre els jóvens. Per tant, potser ens interesse més centrar-nos en els valors urbanitat, solidaritat, creativitat, amistat, etc. Així, l'altre dia vaig agrair amb una frase el detall d'una dona (potser de 35 anys si fa no fa) que va arreplegar el que havia deixat el seu gos enmig del carrer, després de fer de cos. Gràcies! Ah!, i ara que he escrit "Gràcies!" puc assegurar-vos que m'ha vingut al pensament la importància d'una paraula tant bàsica, curta i formosa com eixa, sobretot quan sorgix des de l'espontaneïtat. Gràcies, per favor, bon dia, fins demà...
Conclusió: Si volem que els jóvens actuen amb educació, també hem de donar exemple. Perquè el qüestionament clàssic no va enlloc, a diferència de l'exposició dels nostres sentiments reals ("No m'ha agradat el que acabes de dir: em pareix una falta de respecte. T'agrairia que...") i de l'actuació atenent als nostres principis i valors. Perquè qui té valors i principis, és una persona independent, els agrade o no a les altres persones (això ja és prehistòric, quan u porta el comandament de la seua vida emocional).
Quines actuacions faries davant d'un estudiant jove en la classe perquè responguera amb urbanitat i respecte pel que hi ha al seu voltant (material o relacionat amb les persones de l'espai)?
El jove, com a persona amb capacitat de rebel·lia (tradicionalment, si més no), convé que la mantinga com a alternativa a la tendència al consumisme mediàtic i a la passivitat. No es tracta que el mestre faça d'alliberador (la qual cosa em pareixeria impròpia de qualsevol persona, amb independència de l'edat, la professió, el numeral del DNI, el punt de la localitat en què viu, etc.). El mestre té unes vivències, unes experiències, un historial creatiu (per què no?) i unes capacitats, habilitats i talents que seran d'agrair quan, des de la humilitat i l'espontaneïtat, sorgisquen en les relacions socials (i ací inclourem les educatives dins de l'ensenyament).
Igualment convé que l'estudiant es conega, desperte el mateix que hem dit sobre el mestre i, així, junts, caminar avant i gaudir de l'acte d'intercanviar, compartir temps acompanyats de música (per a treballar la part emocional de la persona), del silenci que permeta escoltar el cant dels ocells o el soroll de la ciutat i, des d'ací, prendre consciència del món en què es viu.
Potser digueu que és molt fàcil escriure així, sense tindre alumnes davant. Senyors!, no és menester tindre jóvens, perquè hi han persones grans o estadísticament adultes que també compartixen actuacions semblants a les que imperen entre els jóvens. Per tant, potser ens interesse més centrar-nos en els valors urbanitat, solidaritat, creativitat, amistat, etc. Així, l'altre dia vaig agrair amb una frase el detall d'una dona (potser de 35 anys si fa no fa) que va arreplegar el que havia deixat el seu gos enmig del carrer, després de fer de cos. Gràcies! Ah!, i ara que he escrit "Gràcies!" puc assegurar-vos que m'ha vingut al pensament la importància d'una paraula tant bàsica, curta i formosa com eixa, sobretot quan sorgix des de l'espontaneïtat. Gràcies, per favor, bon dia, fins demà...
Conclusió: Si volem que els jóvens actuen amb educació, també hem de donar exemple. Perquè el qüestionament clàssic no va enlloc, a diferència de l'exposició dels nostres sentiments reals ("No m'ha agradat el que acabes de dir: em pareix una falta de respecte. T'agrairia que...") i de l'actuació atenent als nostres principis i valors. Perquè qui té valors i principis, és una persona independent, els agrade o no a les altres persones (això ja és prehistòric, quan u porta el comandament de la seua vida emocional).
Quines actuacions faries davant d'un estudiant jove en la classe perquè responguera amb urbanitat i respecte pel que hi ha al seu voltant (material o relacionat amb les persones de l'espai)?
divendres, 2 de juliol del 2010
Amistats i altruisme
El mestre que actua com una persona sensible, oberta, creativa, etc. no deixa que un estudiant menyspree un altre (sobretot en públic). El mestre fascinant és una persona que treballa pel respecte mutu entre les persones, per la solidaritat, per l'afany i la generositat, per la creativitat, per una societat més centrada en la millora dels hàbits socials (urbanitat) i en la presentació positiva de la realitat.
Si diem que la societat i la Universitat interactuen i es necessiten, també podem dir el mateix respecte a les persones amb l'etiqueta social de discapacitades i les que tenen la de normal. I ara una pregunta: qui té l'autoritat de dir quina correspon a cadascú? En el món de la maduresa emocional no hi han categories simplistes, sinó matisos i amor per la diversitat, per la pluralitat, per les relacions horitzontals i per l'humor i l'espontaneïtat. Una de les coses més formoses és tindre amics i, ara com ara, els amics només ho són quan hi ha una relació "guanye-guanyes". Si no és així, això són altres calces.
Què opines respecte a les persones que posen etiquetes a les que pertanyen a grups socials tradicionalment marginats? Com treballes la creativitat davant d'una persona que et respecta?
Si diem que la societat i la Universitat interactuen i es necessiten, també podem dir el mateix respecte a les persones amb l'etiqueta social de discapacitades i les que tenen la de normal. I ara una pregunta: qui té l'autoritat de dir quina correspon a cadascú? En el món de la maduresa emocional no hi han categories simplistes, sinó matisos i amor per la diversitat, per la pluralitat, per les relacions horitzontals i per l'humor i l'espontaneïtat. Una de les coses més formoses és tindre amics i, ara com ara, els amics només ho són quan hi ha una relació "guanye-guanyes". Si no és així, això són altres calces.
Què opines respecte a les persones que posen etiquetes a les que pertanyen a grups socials tradicionalment marginats? Com treballes la creativitat davant d'una persona que et respecta?
dijous, 1 de juliol del 2010
Anys de collita
Després d'haver ensenyat valencià (i de manera remunerada, tot i que durant menys de setanta hores), encara hi han persones que malgrat els anys em saluden i recorden amb alegria el temps que, tot i la distància, els ajudà a fer-se més flexibles, més objectives, més obertes a la societat i, fins i tot, a guanyar espais d'audàcia enmig de "la cultura dels matisos", de què parlàvem en unes de les darreres entrades.
No es tractava de crear persones d'una classe determinada, sinó que les pròpies persones, des de la receptivitat i la donació (l'intercanvi mestre-aprenent i l'aprenent-mestre), avançaren cap a on consideraren idoni, més interessant o convenient. Almenys, quatre o cinc de les sis o set persones que en participaven, de les sessions d'una hora i mitja semanal. Totes eren castellanoparlants... i aprengueren, i ho manifestaren així a la darreria del curs, durant un diàleg al carrer, al costat d'un restaurant. Les frases, poc o molt, deien així:
"He aprés que és molt important la tolerància, ser respectuós"
"He aprés que hi han moltes formes de pronunciació, en castellà i tot"
"M'ha agradat perquè ha sigut un curs amb varietat de temes, i molts ho eren d'actualitat"
Ser una persona respectuosa (i més que abans), tindre present que hi han formes diferents de pronunciar un mateix mot o d'explicar una frase, o bé fruir de la diversitat temàtica, són elements que ajuden a la proximitat entre el mestre i l'alumne i, fins i tot, a què es conserve l'esperit d'eixes hores com a una possibilitat dins del món en què vivim, en qualsevol moment obert a la creativitat honrada, pels drets humans i per la dignitat de les persones.
Finalment diré que, a mida que passe de temes i amplie el camp de la curiositat, pense, com diferents personalitats del món pedagògic o de la PNL (entre altres camps), que és molt important el coneixement de les biografies molt documentades sobre les persones considerades (tradicionalment)"genis" o "benefactores de la Humanitat" i les pròpies autobiografies (com ara, la de Gandhi). És una forma més de treballar l'ensenyament centrat en l'alumne i... en el pensament lliure, impolíticament correcte (com diria Rosetta Forner) i, per tant, excèntric, això és, singular i respectuós amb la pluralitat. Com diem en PNL, "No et demane que em comprengues, simplement que em respectes"... Una visió rica d'una biografia és un punt a favor de la llibertat d'expressió.
Quines són les persones (reals) o els personatges (ficticis, etc.) que més a prop sentiu, per la seua forma de desenvolupar-se enmig del món?
No es tractava de crear persones d'una classe determinada, sinó que les pròpies persones, des de la receptivitat i la donació (l'intercanvi mestre-aprenent i l'aprenent-mestre), avançaren cap a on consideraren idoni, més interessant o convenient. Almenys, quatre o cinc de les sis o set persones que en participaven, de les sessions d'una hora i mitja semanal. Totes eren castellanoparlants... i aprengueren, i ho manifestaren així a la darreria del curs, durant un diàleg al carrer, al costat d'un restaurant. Les frases, poc o molt, deien així:
"He aprés que és molt important la tolerància, ser respectuós"
"He aprés que hi han moltes formes de pronunciació, en castellà i tot"
"M'ha agradat perquè ha sigut un curs amb varietat de temes, i molts ho eren d'actualitat"
Ser una persona respectuosa (i més que abans), tindre present que hi han formes diferents de pronunciar un mateix mot o d'explicar una frase, o bé fruir de la diversitat temàtica, són elements que ajuden a la proximitat entre el mestre i l'alumne i, fins i tot, a què es conserve l'esperit d'eixes hores com a una possibilitat dins del món en què vivim, en qualsevol moment obert a la creativitat honrada, pels drets humans i per la dignitat de les persones.
Finalment diré que, a mida que passe de temes i amplie el camp de la curiositat, pense, com diferents personalitats del món pedagògic o de la PNL (entre altres camps), que és molt important el coneixement de les biografies molt documentades sobre les persones considerades (tradicionalment)"genis" o "benefactores de la Humanitat" i les pròpies autobiografies (com ara, la de Gandhi). És una forma més de treballar l'ensenyament centrat en l'alumne i... en el pensament lliure, impolíticament correcte (com diria Rosetta Forner) i, per tant, excèntric, això és, singular i respectuós amb la pluralitat. Com diem en PNL, "No et demane que em comprengues, simplement que em respectes"... Una visió rica d'una biografia és un punt a favor de la llibertat d'expressió.
Quines són les persones (reals) o els personatges (ficticis, etc.) que més a prop sentiu, per la seua forma de desenvolupar-se enmig del món?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)