Ahir no poguí escriure-vos un document sobre els canals de percepció, tret d'una web argentina sobre PNL. En qualsevol cas, aquesta és una síntesi:
a) El 40% de les persones tenim com a canal de percepció predominant el visual.
b) Un 15%, l'auditiu.
c) Un 40%, el kinestètic (tacte, gust i olfacte)
d) Un 5% som genèrics, això és, tenim tots tres molt igualats.
L'any passat, sobre aquest tema, ja vaig poder llegir (així com recomanacions a cadascú) a partir d'uns apunts sobre PNL en què se'ns indicava que, amb independència del canal que primara en cadascú, era més important enriquir-nos i adaptar-nos als canals de les persones amb què parlàrem, la qual cosa fa menester tindre un coneixement sobre com es mostra cada grup (fins i tot en el llenguatge).
Com a exemple, vos diré que una persona, ací Joan, que havia fet un curs de PNL dirigit per Inma Capo (penelista), era visual i, en canvi, jo, genèric. Hi hagué un diàleg molt interessant i curiós, ja que Joan s'haguera sentit més còmode si m'haguera expressat més en térmens visuals, la qual cosa no encaixa en el llenguatge que expresse (en vocabulari i tot). I al revés. En qualsevol cas, finalment trobàrem el que volíem i ens menjàrem un dinar de gust. Igualment, i com a segon exemple, una amistat meua té com a predominant (i segons ella de manera molt clara) l'olfacte. I tornem al vocabulari, els gestos (perquè també són llenguatge, com l'entonació...).
En les relacions humanes amb les meues amistats o persones de confiança, predomina l'interés per escoltar i la cerca de la comprensió, el plaer del tacte (sobretot de la pell) i la tendència a buscar l'harmonia cromàtica. Igualment m'agraden quasi tots els menjars (llevat dels forts) i la música tranquil·la o alegre (sense aplegar a la música amb excés de volum o amb alts i baixos). I quan faig memòria, em convé treballar-la amb els tres canals predominants. Per exemple, abans d'eixir de casa per a una bona estona.
I ara, la pregunta del milió, dirigida a persones del món universitari (sobretot mestres i alumnes), en què el preferit és l'auditiu... (el preferit!).
Quin és el vostre canal predominant i com treballeu amb cada canal en la vida diària, bé a casa, bé a la universitat, com a mestres o com a alumnes o, simplement, com a persones?
Nota: Per a més informació podeu consultar planes de PNL en què es tracte el tema de les formes de percebre.
diumenge, 30 de maig del 2010
dissabte, 29 de maig del 2010
Canal de percepció més utilitzat
És interessant saber quin és el canal de percepció que predomina en cada estudiant, en cada mestre. Per a això hi han documents interessants, com ara, a la web argentina http://www.rrppnet.com.ar/pnl.htm. Se'ns indica que el preferit (que no el predominant) és l'auditiu, mentres que també se'ns recorda dades com les següents:
a) S'estima que més del 95% del total dels processos mentals tenen lloc en l'àmbit del subconscient.
b) En el 40% de les persones predomina el perfil visual.
c) En el 40% predomina el kinestètic (tacte, gust, olfacte).
d) En un 15% ho fa l'auditiu.
e) En un 5% els tres. Aquestes persones se'ls anomena "triomfadores". Desconec el motiu, sincerament, i haguera preferit un nom més discret, com "genèric", nom que figura en uns apunts de PNL preparats per Inma Capo (una formadora de PNL) i que em facilità l'any passat una persona.
Conec una persona que predomina en el visual, una en el kinestètic i, en el meu cas, és el genèric. Puc assegurar-vos que resulta una aventura compartir una estona entre un visual, com eixe, i jo quan busquem resoldre un tema, com ara, una empresa en què hi hagen seients per a fer reunions de sis persones. Recorde que l'any passat hi haguérem de reconéixer que cadascú, el visual i jo, teníem dos formes ben diferents de parlar (
A provar!
Nota: L'any passat, amb uns apunts de PNL, vaig aplegar a
divendres, 28 de maig del 2010
Per la cultura dels reptes
He passejat per planes diferents i podem aplegar a la conclusió que ens interessa treballar la cultura dels reptes, almenys si volem caminar avant, de manera alegre, constructiva i creativa i, a més, crear una nova cultura emocional o corporal (per exemple, en l'ensenyament de l'educació corporal, afectiva o física).
U dels majors reptes, almenys per a l'ensenyament universitari, és reforçar la matèria Educació Física com una assignatura relacionada amb el camp de la psicologia, de les relacions humanes (estar de gust amb el cos que portem), el pensament positiu (PNL), la maduresa emocional (el cos és una mena de camisa que portem, menys important que la nostra maduresa o que el fet que estadísticament siguem hòmens o dones), el benestar físic, mental, emocional, i el descans, etc. També podríem relacionar-la amb la natura (benestar ecoterapèutic) i amb formes d'esport moderat o de moviments físics tranquils i que ens permeten coordinar i adquirir una cultura d'amor pel cos. I, per què no, amb els jocs d'esbarjo, dels que encara hi han molts en la cultura popular i podem traure'ls al carrer i, així, guanyar espais d'esplai i de benestar (sobretot en les ciutats, grans o mitjanes).
Quins considereu que són els principals reptes de l'ensenyament universitari, a hores d'ara?
U dels majors reptes, almenys per a l'ensenyament universitari, és reforçar la matèria Educació Física com una assignatura relacionada amb el camp de la psicologia, de les relacions humanes (estar de gust amb el cos que portem), el pensament positiu (PNL), la maduresa emocional (el cos és una mena de camisa que portem, menys important que la nostra maduresa o que el fet que estadísticament siguem hòmens o dones), el benestar físic, mental, emocional, i el descans, etc. També podríem relacionar-la amb la natura (benestar ecoterapèutic) i amb formes d'esport moderat o de moviments físics tranquils i que ens permeten coordinar i adquirir una cultura d'amor pel cos. I, per què no, amb els jocs d'esbarjo, dels que encara hi han molts en la cultura popular i podem traure'ls al carrer i, així, guanyar espais d'esplai i de benestar (sobretot en les ciutats, grans o mitjanes).
Quins considereu que són els principals reptes de l'ensenyament universitari, a hores d'ara?
dijous, 27 de maig del 2010
Generositat ben entesa
Fa una estona he tingut l'oportunitat d'escoltar un home que deia, davant de dos més que han respost amb tranquil·litat, que donar sense esperar res a canvi, encara que fóra uns mesos després, era una actuació, per dir-ho així, de faves, de persones curtes d'enteniment, de bajoques.
Més enllà de les nombroses paraules de llegums amb què emprem sinònims de la paraula fava, podem dir, de manera sintètica, que qui dóna... rep. Això sí, sempre que la donació siga altruista, implique voluntat sincera i, sobretot, que es fa amb espontaneïtat, naturalitat i per amor a l'altre, des d'una visió positiva del proïsme i amb independència de com ens responga. Només així arreplega u el que dóna (o més i tot). A més, guanyem sensació de benestar, ens sentim més part de la societat (perquè ens animem a participar en activitats de voluntariat) i actuem amb estima per l'altre i sense centrar-nos ni en el seu físic, ni en com respon, ni si ens dóna res o no. Això sí, la cultura popular ens ha ensenyat que quan ens regalen un cavall no és qüestió de mirar-li el dentat, sinó d'acceptar-lo. Igualment, la pràctica ens ensenya que hi han formes ben diverses de practicar la generositat i l'altruisme, no sols per mitjà de la donació material, sinó també a través del respecte, de l'escolta activa, de la moderació durant una conversa, de ser sincers sense ferir, etc.
Es tracta, potser, d'u dels valors més dignes de revisar i de treballar en una societat tan mercantilista i a què podem contribuir al canvi per mitjà d'alternatives, com ara, participar en aquelles activitats de voluntariat (oficial o espontani) que alguns diuen "voluntariar", per imitació d'una forma verbal de les llengües anglo-saxones, compartir (temps, harmonia, alegria, etc.), passejar en companyia de persones que tenen limitada la seua mobilitat, escoltar persones grans o que viuen a soles, etc. O, per exemple, apadrinar un xiquet.
Per tot això, considere imprescindible que el jovent universitari, com també els altres que participem en l'educació universitària o en eixe àmbit, promocionem l'esmentat valor i, així, ajudem a treballar més la gratitud, la solidaritat o la cooperació i tot, fins i tot en moments històrics com els actuals, en què un estat com l'espanyol ha pegat la campanada amb motiu de la catàstrofe a Haití. No es tracta de ser més generós que..., sinó de treballar la generositat dia rere dia, com si fóra l'acte de menjar o de berenar, és a dir, amb naturalitat.
Quines activitats promouríeu a nivell universitari per a difondre la importància de la generositat, bé a nivell emocional, bé a nivell humà?
Més enllà de les nombroses paraules de llegums amb què emprem sinònims de la paraula fava, podem dir, de manera sintètica, que qui dóna... rep. Això sí, sempre que la donació siga altruista, implique voluntat sincera i, sobretot, que es fa amb espontaneïtat, naturalitat i per amor a l'altre, des d'una visió positiva del proïsme i amb independència de com ens responga. Només així arreplega u el que dóna (o més i tot). A més, guanyem sensació de benestar, ens sentim més part de la societat (perquè ens animem a participar en activitats de voluntariat) i actuem amb estima per l'altre i sense centrar-nos ni en el seu físic, ni en com respon, ni si ens dóna res o no. Això sí, la cultura popular ens ha ensenyat que quan ens regalen un cavall no és qüestió de mirar-li el dentat, sinó d'acceptar-lo. Igualment, la pràctica ens ensenya que hi han formes ben diverses de practicar la generositat i l'altruisme, no sols per mitjà de la donació material, sinó també a través del respecte, de l'escolta activa, de la moderació durant una conversa, de ser sincers sense ferir, etc.
Es tracta, potser, d'u dels valors més dignes de revisar i de treballar en una societat tan mercantilista i a què podem contribuir al canvi per mitjà d'alternatives, com ara, participar en aquelles activitats de voluntariat (oficial o espontani) que alguns diuen "voluntariar", per imitació d'una forma verbal de les llengües anglo-saxones, compartir (temps, harmonia, alegria, etc.), passejar en companyia de persones que tenen limitada la seua mobilitat, escoltar persones grans o que viuen a soles, etc. O, per exemple, apadrinar un xiquet.
Per tot això, considere imprescindible que el jovent universitari, com també els altres que participem en l'educació universitària o en eixe àmbit, promocionem l'esmentat valor i, així, ajudem a treballar més la gratitud, la solidaritat o la cooperació i tot, fins i tot en moments històrics com els actuals, en què un estat com l'espanyol ha pegat la campanada amb motiu de la catàstrofe a Haití. No es tracta de ser més generós que..., sinó de treballar la generositat dia rere dia, com si fóra l'acte de menjar o de berenar, és a dir, amb naturalitat.
Quines activitats promouríeu a nivell universitari per a difondre la importància de la generositat, bé a nivell emocional, bé a nivell humà?
dimecres, 26 de maig del 2010
El dret de rectificar: un element del segle XXI
A hores d'ara comencem a veure documents i llibres sobre la importància de rectificar, de canviar de camins, d'aprendre del que tradicionalment hem conegut com errors, és a dir, de les experiències que no han anat en el sentit que volíem o que no han quallat com volíem. Així, adés he escoltat un fragment d'una obra de Haydn i la primera sorpresa, a diferència del que posava un llibre de música, és que he sentit forts alts i baixos emocionals, la qual cosa m'ha fet rectificar i tornar a la música de Mozart amb què prepare els escrits que teniu ací (quasi tots ells, com els documents trets d'Internet), elaborats amb companyia musical del període neoclàssic, una etapa musical que m'agrada:
1. Es modera el sentit de l'orde, tan present en el barroc.
2. No aplega a les emocions fortes del romanticisme, ni a centrar-se en el subjectivisme i els sentiments forts.
3. Espontaneïtat i formalitat, és a dir, que si el traslladàrem a un equivalent lingüístic, podríem dir que és un període "vós", això és, caracteritzat per la mescla de formalisme (l'imprescindible, segons cada compositor) i la gràcia i la improvisació. Ni aigües tèrboles, ni aigües esguitoses: aigües plenes de moderació. En lingüística diem que el "vós" és un tractament intermedi que inclou una formalitat bàsica i confiança, dos elements claus en les relacions humanes. En qualsevol cas i atenent a uns comentaris entre un amic meu que encara l'empra (i és lingüista i pedagog, entre altres) i jo, per damunt del tractament està... el respecte real cap a la persona, el qual inclou flexibilitat i, per tant, moments d'espontaneïtat i moments de formalitat, és a dir, suavitat i tacte ( així com claredat) en les relacions.
Tornant a les semblances, com ben bé podem imaginar-nos, si atenem a una escala cromàtica, com a símbol de les escales emocionals, o bé política, hi han molts colors o posicions polítiques intermèdies. I com podem saber, per mitjà dels aprenentatges, és bàsic que ens familiaritzem i ens flexibilitzem quan els alts i baixos venen de fora. Ara bé, som directament responsables dels que provenen de l'ús de la nostra llibertat.
Políticament em sent liberal (en el sentit d'independent), la qual cosa no exclou interés per aspectes ecologistes, la part creativa de la persona o la possibilitat de mostrar-nos més flexibles i adaptar-nos a les noves realitats. Però que no em busquen per a una manifestació negativa (anti) ni per a signar el que no concorde amb els meus principis i valors prioritaris.
El contacte amb persones moderades ens pot fer veure que sovint són sensibles, espontànies, alegres, suaus en el tracte, realistes, amb imaginació i obertura mental, amb flexibilitat física, amb una constitució sovint atlètica (potser tinga una relació directa amb la tranquil·litat emocional), tenen sentit de l'humor, solen ponderar abans de passar a l'acció o a exposar la seua idea, tenen idees amb fonament més que opinions soltes, etc. Això ho he aprés, com a alumne de persones moderades emocionalment, durant el període de dotze mesos aproximadament. Ara, quan u ja se sent un poc mestre, m'alegra compartir açò amb les persones que consulteu aquest bloc, amb independència que en sigueu poques o moltes i amb independència del motiu pel qual heu fet la consulta.
En qualsevol cas, que tingueu un bon dia i que, junts, si voleu, treballem per l'altruisme i per la formació independent i creativa de les persones, des de l'escola fins a la universitat o el carrer.
Finalment, una pregunta: quina música promouríeu entre les vostres amistats o persones més pròximes i que tinguen un interés especial per l'ensenyament (universitari o no) i l'educació?
1. Es modera el sentit de l'orde, tan present en el barroc.
2. No aplega a les emocions fortes del romanticisme, ni a centrar-se en el subjectivisme i els sentiments forts.
3. Espontaneïtat i formalitat, és a dir, que si el traslladàrem a un equivalent lingüístic, podríem dir que és un període "vós", això és, caracteritzat per la mescla de formalisme (l'imprescindible, segons cada compositor) i la gràcia i la improvisació. Ni aigües tèrboles, ni aigües esguitoses: aigües plenes de moderació. En lingüística diem que el "vós" és un tractament intermedi que inclou una formalitat bàsica i confiança, dos elements claus en les relacions humanes. En qualsevol cas i atenent a uns comentaris entre un amic meu que encara l'empra (i és lingüista i pedagog, entre altres) i jo, per damunt del tractament està... el respecte real cap a la persona, el qual inclou flexibilitat i, per tant, moments d'espontaneïtat i moments de formalitat, és a dir, suavitat i tacte ( així com claredat) en les relacions.
Tornant a les semblances, com ben bé podem imaginar-nos, si atenem a una escala cromàtica, com a símbol de les escales emocionals, o bé política, hi han molts colors o posicions polítiques intermèdies. I com podem saber, per mitjà dels aprenentatges, és bàsic que ens familiaritzem i ens flexibilitzem quan els alts i baixos venen de fora. Ara bé, som directament responsables dels que provenen de l'ús de la nostra llibertat.
Políticament em sent liberal (en el sentit d'independent), la qual cosa no exclou interés per aspectes ecologistes, la part creativa de la persona o la possibilitat de mostrar-nos més flexibles i adaptar-nos a les noves realitats. Però que no em busquen per a una manifestació negativa (anti) ni per a signar el que no concorde amb els meus principis i valors prioritaris.
El contacte amb persones moderades ens pot fer veure que sovint són sensibles, espontànies, alegres, suaus en el tracte, realistes, amb imaginació i obertura mental, amb flexibilitat física, amb una constitució sovint atlètica (potser tinga una relació directa amb la tranquil·litat emocional), tenen sentit de l'humor, solen ponderar abans de passar a l'acció o a exposar la seua idea, tenen idees amb fonament més que opinions soltes, etc. Això ho he aprés, com a alumne de persones moderades emocionalment, durant el període de dotze mesos aproximadament. Ara, quan u ja se sent un poc mestre, m'alegra compartir açò amb les persones que consulteu aquest bloc, amb independència que en sigueu poques o moltes i amb independència del motiu pel qual heu fet la consulta.
En qualsevol cas, que tingueu un bon dia i que, junts, si voleu, treballem per l'altruisme i per la formació independent i creativa de les persones, des de l'escola fins a la universitat o el carrer.
Finalment, una pregunta: quina música promouríeu entre les vostres amistats o persones més pròximes i que tinguen un interés especial per l'ensenyament (universitari o no) i l'educació?
dimarts, 25 de maig del 2010
Adaptar-se als canvis
De la mateixa manera que l'escarbat s'ha adaptat a molts canvis, i encara viu, nosaltres, bé com a mestres, bé com a alumnes, bé com a persones, tenim un repte ben important: adaptar-nos als canvis. És una faena més dins de l'àmbit universitari, com també dins del social. En qualsevol cas, considere prioritari que valorem els xicotets avenços com una part més dels projectes que volem assolir (des de la nostra visió actual) i que, a poc a poc, bastim de la mateixa manera que els obrers fan la casa dia rere dia.
Com?
1. Creativitat.
2. Idees noves (del segle XXI) i aprenentatge d'idiomes i de cultures diferents i més enllà de les clàssiques i majoritàries (en nombre de persones influïdes).
3. Obertura a formes noves de concebre l'ensenyament i l'educació.
4. Que la pedagogia es centre en l'alumne i en el gaudi del procés de créixer durant el contacte entre mestre i alumne i, també, mentres l'alumne compartix temps amb els altres alumnes i durant el curs.
5. Humor, somriure i riure, com a part de l'educació afectivo-emocional.
6. Lideratge.
7. Cultura de la gratitud, de l'escolta i de la vida senzilla i positiva.
Així ho veig ara i vos obri les portes perquè exposeu què vos interessa més i què considereu clau perquè l'adaptació ens cree persones més flexibles que abans.
Que tingueu un bon dia, ple de joia i benestar.
Com?
1. Creativitat.
2. Idees noves (del segle XXI) i aprenentatge d'idiomes i de cultures diferents i més enllà de les clàssiques i majoritàries (en nombre de persones influïdes).
3. Obertura a formes noves de concebre l'ensenyament i l'educació.
4. Que la pedagogia es centre en l'alumne i en el gaudi del procés de créixer durant el contacte entre mestre i alumne i, també, mentres l'alumne compartix temps amb els altres alumnes i durant el curs.
5. Humor, somriure i riure, com a part de l'educació afectivo-emocional.
6. Lideratge.
7. Cultura de la gratitud, de l'escolta i de la vida senzilla i positiva.
Així ho veig ara i vos obri les portes perquè exposeu què vos interessa més i què considereu clau perquè l'adaptació ens cree persones més flexibles que abans.
Que tingueu un bon dia, ple de joia i benestar.
diumenge, 23 de maig del 2010
El capellà anglés: aprendre amb joia
Adés he entrat a una web per a l'aprenentatge de l'anglés, facilitada per una persona molt pròxima i que té més fluïdesa i domini. Crec que cal aprendre dels mestres, de les persones que més saben i que, a més, tenen un sentit didàctic, de formació emocional a llarg termini, madures emocionalment, creatives, que gaudixen de fer el que fan (mentres preparen, a poc a poc, els projectes), etc.
He sentit joia mentres escoltava una cançó per a xiquets i, a més, m'he recordat de la primera sessió que vaig impartir a persones adultes, durant la primera sessió professional com a mestre. Començàrem amb la cançó "Ja no canta el capellà". Doncs bé, en aquesta web per a aprenents, entre altres, http://learnenglish.britishcouncil.org podem endinsar-nos en "Learn English Kids", triar l'apartat "Sing a song" i... si ens agrada la música, com és el meu cas i el de moltes persones, perquè forma part de la cultura de cada poble que hi ha en la Terra... doncs, ¡a fruir, senyors! Com diuen en la cultura en llengua anglesa, "Time is money" , és a dir, aprofitem el temps, no sols perquè, literalment, "el temps és diners" (suponc que es referiria a l'or, símbol de la riquesa material), sinó perquè el present és el més bonic que tenim i és tot un privilegi viure'l i poder-lo compartir. I si el delectem amb recursos com la música alegre i que encoratja a aprendre i a millorar en el món educatiu, en l'aprenentatge i en el mestratge i l'intercanvi mestre-alumne, millor encara!
Quins recursos proposaríeu per a ensenyar una llengua i que la classe (mestre i alumnes o bé pares/tutors i fills) gaudira del que aprén?
He sentit joia mentres escoltava una cançó per a xiquets i, a més, m'he recordat de la primera sessió que vaig impartir a persones adultes, durant la primera sessió professional com a mestre. Començàrem amb la cançó "Ja no canta el capellà". Doncs bé, en aquesta web per a aprenents, entre altres, http://learnenglish.britishcouncil.org podem endinsar-nos en "Learn English Kids", triar l'apartat "Sing a song" i... si ens agrada la música, com és el meu cas i el de moltes persones, perquè forma part de la cultura de cada poble que hi ha en la Terra... doncs, ¡a fruir, senyors! Com diuen en la cultura en llengua anglesa, "Time is money" , és a dir, aprofitem el temps, no sols perquè, literalment, "el temps és diners" (suponc que es referiria a l'or, símbol de la riquesa material), sinó perquè el present és el més bonic que tenim i és tot un privilegi viure'l i poder-lo compartir. I si el delectem amb recursos com la música alegre i que encoratja a aprendre i a millorar en el món educatiu, en l'aprenentatge i en el mestratge i l'intercanvi mestre-alumne, millor encara!
Quins recursos proposaríeu per a ensenyar una llengua i que la classe (mestre i alumnes o bé pares/tutors i fills) gaudira del que aprén?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)