Després d'uns dies ben diferents als més comuns de l'estiu (i en què hem aprés molt sobre ecologia i hem reconsiderat temes laborals i tot, almenys entre algunes persones que conec i jo, com suponc que també més persones i grups socials -ecologistes o no-) tornem al blog i, així, a tractar temes d'actualitat i que poden formar part de l'esperit universitari així com també dels programes d'ensenyament.
Si ens centrem en la part positiva, veurem que hi ha un muntó d'unitats didàctiques a desenvolupar i, de pas, fer que les persones de l'ambient universitari persistim conscients de la importància de la participació constructiva i de la interdependència (global, estatal i comunitària). Vegem:
a) Ecologia i societat.
b) Alternatives al món de la construcció i dels mitjans de transport.
c) Ecologia i educació.
d) Ecologia i política.
e) Ecologia i filantropia.
f) Ecologia i moviments socials constructius.
g) Ecologia i universitat.
h) Ecologia i ensenyament.
i) Ecologia i altruisme.
j) Ecologia i humanisme.
k) Ecologia i cultures.
l) Ecologia i treball.
m) Ecologia i nous oficis.
n) Ecologia i gaudi de la natura.
Aquestes són les primeres idees que m'han vingut. Si considereu que hi han més, i tan interessants com eixes, vos invite a participar o a aportar-les allà on participeu, ja que la societat som tots i cada aportació positiva és igualment important. També és important la creació de formes de vida més agradables i en relació amb el respecte per la Natura i per les persones que formem la Terra. I tots tenim molt a dir, a fer i a proposar, bé com a ciutadans, bé com a membres del planeta.
Finalment escriurem una entrada d'Internet que pot ser interessant, com a introducció i més: "Proyecto Hacia una escuela ecológica". Si en trobeu més i amb idees diferents, vos anime a compartir el que coneixeu i, així, treballar des de la simbiosi i l'intercanvi interpersonal, essencial per a avançar una societat i amb alegria i confiança.
Gràcies i que tingueu una bona setmana.
Quines propostes de millora presentaries, des de la universitat, a un ajuntament, a un mestre i a un arquitecte per a millorar la qualitat de vida d'una població (a curt termini i a llarg termini i tot)?
dilluns, 30 d’agost del 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
Des de la positivitat...
Què podem fer a la universitat, des de la positivitat?, podria ser una de les preguntes del dia. Hi han respostes:
1) Promoure el pensament i les accions des de posicions positives, creatives i constructives.
2) Interactuar junt amb l'alumne amb la idea que tots dos fem el camí, junts i que guanyem tots.
3) Treballar per la pau i per alternatives positives i plenes de lideratge, en què la ciutadania porta la batuta i exposa les idees als organismes oficials. O bé les persones interessades respecte als ens administratius més immediats (per exemple, dins d'una aula, entre l'alumne i el mestre o els organismes interns).
4) Formar alumnes més preparats per a intervindre en la vida pública amb optimisme, esperança positiva, moderació, simpatia pel proïsme, filantropia o altruisme i tot.
5) Alumnes amants de l'excentricitat (independència), de la imaginació, de la novetat útil a llarg termini i tot (no sols a curt termini), de l'humor positiu, de l'alegria dins de l'àmbit universitari (com també en la societat), de la germanor intercultural (cada vegada hi han més persones de Pobles diferents a casa nostra) i intracultural (entre els membres d'una mateixa cultura i veure així la diversitat com a positiva).
6) Que els alumnes isquen amb vocació i plaer pel que ensenyaran o transmetran i compartiran durant l'exercici de la seua professió i que han aplicat dins de l'àmbit universitari o en les pràctiques... i amb amor per la creativitat i els temes d'actualitat (de la societat en què viuen i del planeta).
7) Alumnes i mestres al servici de la societat, espontanis, oberts a la curiositat, al pensament lliure, a la singularitat dins de la pluralitat, a les iniciatives honrades i socials de caràcter cooperatiu (sien laborals, sien ecohumanistes, sien per l'internacionalisme)... i a l'autosuperació, a la proactivitat i a l'intercanvi d'experiències amb les persones amb què fan vida (per Internet i tot), com a forma d'aprenentatge.
Que tingueu un dia agradable i amb satisfacció pel que feu, bé a la universitat, bé fora.
Quins punts inclous dins dels projectes i les activitats universitaris que desenvolupes al llarg de l'any?
1) Promoure el pensament i les accions des de posicions positives, creatives i constructives.
2) Interactuar junt amb l'alumne amb la idea que tots dos fem el camí, junts i que guanyem tots.
3) Treballar per la pau i per alternatives positives i plenes de lideratge, en què la ciutadania porta la batuta i exposa les idees als organismes oficials. O bé les persones interessades respecte als ens administratius més immediats (per exemple, dins d'una aula, entre l'alumne i el mestre o els organismes interns).
4) Formar alumnes més preparats per a intervindre en la vida pública amb optimisme, esperança positiva, moderació, simpatia pel proïsme, filantropia o altruisme i tot.
5) Alumnes amants de l'excentricitat (independència), de la imaginació, de la novetat útil a llarg termini i tot (no sols a curt termini), de l'humor positiu, de l'alegria dins de l'àmbit universitari (com també en la societat), de la germanor intercultural (cada vegada hi han més persones de Pobles diferents a casa nostra) i intracultural (entre els membres d'una mateixa cultura i veure així la diversitat com a positiva).
6) Que els alumnes isquen amb vocació i plaer pel que ensenyaran o transmetran i compartiran durant l'exercici de la seua professió i que han aplicat dins de l'àmbit universitari o en les pràctiques... i amb amor per la creativitat i els temes d'actualitat (de la societat en què viuen i del planeta).
7) Alumnes i mestres al servici de la societat, espontanis, oberts a la curiositat, al pensament lliure, a la singularitat dins de la pluralitat, a les iniciatives honrades i socials de caràcter cooperatiu (sien laborals, sien ecohumanistes, sien per l'internacionalisme)... i a l'autosuperació, a la proactivitat i a l'intercanvi d'experiències amb les persones amb què fan vida (per Internet i tot), com a forma d'aprenentatge.
Que tingueu un dia agradable i amb satisfacció pel que feu, bé a la universitat, bé fora.
Quins punts inclous dins dels projectes i les activitats universitaris que desenvolupes al llarg de l'any?
dissabte, 21 d’agost del 2010
Avantatges de l'aprenentatge de llengües
Adés he escoltat una entrevista a Augusto Cury sobre el llibre "O código da inteligência" (potser sense traducció del portugués, a hores d'ara). En qualsevol cas he sentit alegria quan comprenia algunes frases o fins i tot determinades paraules soltes, tot i no haver estudiat gallec ni la varietat portugués. Fins ací el primer punt.
En segon lloc vull dir que aprendre llengües, atenent a investigacions, té un punt molt bo per a la persona i, des de la meua experiència, vos puc parlar un poc què hem experimentat el mestre d'anglés i jo, des de fa quasi any i mig.
a) Obertura mental.
b) Curiositat.
c) Interés per la cultura del lloc d'origen de cadascú.
d) Coneixement de distintes formes de concebre la vida i d'organitzar la societat.
e) Calendari festiu d'un país.
f) Sistema polític.
g) Influència del capitalisme.
h) Coneixement de la interacció lingüística i de la història del país.
i) Major tolerància i receptivitat.
j) Es relativitza més durant el dia rere dia: veiem les coses des de més punts de vista.
k) Respecte per la diversitat: cada Poble s'organitza atenent a una forma de ser, com cada persona i també en funció de les interaccions amb l'exterior.
l) Formes de desenvolupar... l'humor i tot!
m) Curiositat per conéixer com són alumnes distints i que també intercanvien hores amb el mateix mestre i què els ha motivat a aprendre anglés, així com quins estils d'ensenyament aplica el mestre amb cadascú.
n) T'adones que l'ensenyament t'influïx en les relacions humanes amb persones de cultures de la península (la valenciana, la castellana, la basco-navarra...).
Això és el primer que em ve al pensament i que considere important transmetre a qui llig aquestes línies i, al mateix temps, desitge conéixer les seues experiències (si ha tingut interés per aprendre alguna llengua, sobretot si abans era monolingüe, això és, només en practicava una).
Per tant, podem considerar positiu el coneixement de llengües. Conec una persona que té familiars de cultures ben diferents (del Magrib, amb coneixement d'àrab, francés i alemany) i amb un familiar molt directe de cultura catalana. Ha sigut immigrant i, vos puc assegurar que, com més persones que conec, és molt obert.
Que gaudiu d'un bon dia.
Quina opinió et mereix l'ensenyament de llengües de cultures diferents? Quantes en coneixes?
En segon lloc vull dir que aprendre llengües, atenent a investigacions, té un punt molt bo per a la persona i, des de la meua experiència, vos puc parlar un poc què hem experimentat el mestre d'anglés i jo, des de fa quasi any i mig.
a) Obertura mental.
b) Curiositat.
c) Interés per la cultura del lloc d'origen de cadascú.
d) Coneixement de distintes formes de concebre la vida i d'organitzar la societat.
e) Calendari festiu d'un país.
f) Sistema polític.
g) Influència del capitalisme.
h) Coneixement de la interacció lingüística i de la història del país.
i) Major tolerància i receptivitat.
j) Es relativitza més durant el dia rere dia: veiem les coses des de més punts de vista.
k) Respecte per la diversitat: cada Poble s'organitza atenent a una forma de ser, com cada persona i també en funció de les interaccions amb l'exterior.
l) Formes de desenvolupar... l'humor i tot!
m) Curiositat per conéixer com són alumnes distints i que també intercanvien hores amb el mateix mestre i què els ha motivat a aprendre anglés, així com quins estils d'ensenyament aplica el mestre amb cadascú.
n) T'adones que l'ensenyament t'influïx en les relacions humanes amb persones de cultures de la península (la valenciana, la castellana, la basco-navarra...).
Això és el primer que em ve al pensament i que considere important transmetre a qui llig aquestes línies i, al mateix temps, desitge conéixer les seues experiències (si ha tingut interés per aprendre alguna llengua, sobretot si abans era monolingüe, això és, només en practicava una).
Per tant, podem considerar positiu el coneixement de llengües. Conec una persona que té familiars de cultures ben diferents (del Magrib, amb coneixement d'àrab, francés i alemany) i amb un familiar molt directe de cultura catalana. Ha sigut immigrant i, vos puc assegurar que, com més persones que conec, és molt obert.
Que gaudiu d'un bon dia.
Quina opinió et mereix l'ensenyament de llengües de cultures diferents? Quantes en coneixes?
Obertura i confiança intercultural
Ahir, un home gran, immigrant en el seu moment i ara resident a l'Horta (potser d'origen andalús), em deia que tots els romanesos gitanos eren lladres. "Home, no serà tant!..." fou la meua resposta, amb un toc humorístic i amb la intenció de relativitzar i desautoritzar una frase que, al meu parer i al de qualsevol persona emocionalment madura, podríem interpretar com a pròpia d'una persona políticament correcta (identitat no és comportament).
Després de veure cinc minuts d'un vídeo un poc més llarg ("Time line Apertura - El inmigrante"), al qual podeu accedir per mitjà de Google, i u sobre la xenofilia cap a persones europees a Sud-amèrica (sempre des del punt de vista dels qui han elaborat el vídeo, en principi i mentres no es demostre el contrari), he decidit passar a tractar sobre el tema de la confiança intercultural.
Així, ni es tracta de ser xenòfobs ni de ser xenòfils, sinó, simplement, de ser comprensius, la qual cosa crec que comença des de l'educació (en qualsevol de les seues formes) i l'ensenyament (en qualsevol dels seus nivells i estils). I per a ser comprensius ens interessa mirar avant, centrar-nos en el present que aplana el futur, mostrar-nos oberts (com ens agradaria que ens reberen, no sols a l'estranger sinó a casa del nostre veí o d'algun familiar i tot). Quan tinguem neta la casa, podrem passar a l'altra (almenys si així i això ens afecta).
Ara bé, si som receptius, i així em considere (com també crec que ho són els mestres més fascinants del món universitari, perquè desenvolupen l'esperit creatiu, obert clarament a la curiositat i a l'expansió humana), tenim molts punts a favor per a gaudir de les relacions humanes amb persones de cultures diferents a la nostra. I no per simple curiositat, sinó perquè desenvolupem un sentit de germanor que ens fa més filàntrops, altruistes, ciutadans del món i deixa arrere el possible egocentrisme i la por al desconegut. Per això la valentia és tan important com el respecte mutu i la prudència. Tot és menester i, a hores d'ara, potser siga més important el respecte mutu, el sentit de la solidaritat i l'educació per a la integració participativa i el sentiment d'acollida. Potser així guanyem tots: els receptors i els que s'acullen.
Rebeu una abraçada amb simpatia.
Com enfocaries el tema de la germanor intercultural a les aules universitàries? I a l'educació informal (les relacions humanes) i a la no formal (cursos, museus, exposicions...)?
Després de veure cinc minuts d'un vídeo un poc més llarg ("Time line Apertura - El inmigrante"), al qual podeu accedir per mitjà de Google, i u sobre la xenofilia cap a persones europees a Sud-amèrica (sempre des del punt de vista dels qui han elaborat el vídeo, en principi i mentres no es demostre el contrari), he decidit passar a tractar sobre el tema de la confiança intercultural.
Així, ni es tracta de ser xenòfobs ni de ser xenòfils, sinó, simplement, de ser comprensius, la qual cosa crec que comença des de l'educació (en qualsevol de les seues formes) i l'ensenyament (en qualsevol dels seus nivells i estils). I per a ser comprensius ens interessa mirar avant, centrar-nos en el present que aplana el futur, mostrar-nos oberts (com ens agradaria que ens reberen, no sols a l'estranger sinó a casa del nostre veí o d'algun familiar i tot). Quan tinguem neta la casa, podrem passar a l'altra (almenys si així i això ens afecta).
Ara bé, si som receptius, i així em considere (com també crec que ho són els mestres més fascinants del món universitari, perquè desenvolupen l'esperit creatiu, obert clarament a la curiositat i a l'expansió humana), tenim molts punts a favor per a gaudir de les relacions humanes amb persones de cultures diferents a la nostra. I no per simple curiositat, sinó perquè desenvolupem un sentit de germanor que ens fa més filàntrops, altruistes, ciutadans del món i deixa arrere el possible egocentrisme i la por al desconegut. Per això la valentia és tan important com el respecte mutu i la prudència. Tot és menester i, a hores d'ara, potser siga més important el respecte mutu, el sentit de la solidaritat i l'educació per a la integració participativa i el sentiment d'acollida. Potser així guanyem tots: els receptors i els que s'acullen.
Rebeu una abraçada amb simpatia.
Com enfocaries el tema de la germanor intercultural a les aules universitàries? I a l'educació informal (les relacions humanes) i a la no formal (cursos, museus, exposicions...)?
divendres, 20 d’agost del 2010
La universitat amb la societat
Adés havia passejat per Internet i, finalment, he escoltat els primers instants d'una conferència de Gregorio Luri, pedagog (entre altres coses). I si de primer considerava que convenia una orientació pedagògica de línia lingüística i efectiva (és a dir, realista, que passe a la pràctica del pensament i les actituds positives i en què el lideratge és l'amo i senyor junt amb la confiança i l'optimisme), en acabant he cregut que valia la pena passar a escriure sobre un ensenyament en contacte amb la societat i a favor de la societat (la interacció és una realitat).
Amb això aplicarem el que podeu llegir a la web http://www.webdepastoral.salesians.info/BD/BD45cat.htm, en una entre les més de 150 frases, cites o reflexions que fa l'autor: "L'entusiasme i l'optimisme són les cames de la vida" (núm. 109).
I ara, després d'aquesta frase, passarem a fer uns comentaris en coherència amb l'esperit que volem transmetre dia rere dia. El mestre que transmet entusiasme i optimisme...
1. Compartix les classes amb persones que poden ser ciutadans lliures si s'ho proposen i a les quals està disposat a ajudar mentres aprén.
2. No busca la fama, sinó formar persones creatives, comprensives, solidàries i obertes a la novetat, a la generositat i a la faena feta per mèrits propis (per exemple, en què fem esment de l'origen de la informació).
3. Treballa atenent als seus principis i valors.
4. Escolta amb atenció els alumnes, com a persones i com a estudiants: tenen molt a dir-nos.
5. Alterna l'humor positiu, la imaginació, l'anàlisi i l'execució.
6. És conscient del paper social que desenvolupa la universitat com una part més de la societat i, com el bon amo d'un restaurant, centra la seua tasca diària en l'estudiant.
7. Promou la cooperació, la solidaritat, l'altruisme, el desenvolupament de les capacitats, habilitats i els dons de cada persona, per mitjà de l'exemple (actuacions diàries)... la creativitat, l'optimisme i el plaer de viure i de ser com u és realment.
Que tingueu un bon dia.
Quines formes de transmetre (i compartir) l'optimisme i la vocació coneixes actualment?
Amb això aplicarem el que podeu llegir a la web http://www.webdepastoral.salesians.info/BD/BD45cat.htm, en una entre les més de 150 frases, cites o reflexions que fa l'autor: "L'entusiasme i l'optimisme són les cames de la vida" (núm. 109).
I ara, després d'aquesta frase, passarem a fer uns comentaris en coherència amb l'esperit que volem transmetre dia rere dia. El mestre que transmet entusiasme i optimisme...
1. Compartix les classes amb persones que poden ser ciutadans lliures si s'ho proposen i a les quals està disposat a ajudar mentres aprén.
2. No busca la fama, sinó formar persones creatives, comprensives, solidàries i obertes a la novetat, a la generositat i a la faena feta per mèrits propis (per exemple, en què fem esment de l'origen de la informació).
3. Treballa atenent als seus principis i valors.
4. Escolta amb atenció els alumnes, com a persones i com a estudiants: tenen molt a dir-nos.
5. Alterna l'humor positiu, la imaginació, l'anàlisi i l'execució.
6. És conscient del paper social que desenvolupa la universitat com una part més de la societat i, com el bon amo d'un restaurant, centra la seua tasca diària en l'estudiant.
7. Promou la cooperació, la solidaritat, l'altruisme, el desenvolupament de les capacitats, habilitats i els dons de cada persona, per mitjà de l'exemple (actuacions diàries)... la creativitat, l'optimisme i el plaer de viure i de ser com u és realment.
Que tingueu un bon dia.
Quines formes de transmetre (i compartir) l'optimisme i la vocació coneixes actualment?
dijous, 19 d’agost del 2010
Confiança en els projectes i en l'alumne
De primer direm que a més d'exercir de mestres (i d'aprenents, mentres ensenyem), també som persones que treballem la confiança i que com més confiança tenim en nosaltres, com més ens centrem en persones positives i constructives i com més optimisme i interés vital desenvolupem cap a la professió que exercim, major optimisme, confiança i garantia de progrés qualitatiu desenvolupem en l'ambient que ens envolta (universitat, personal administratiu, alumnes, societat, amistats, etc.).
En segon lloc el mestre, com l'alumne, són persones individualistes i socials. Individualistes perquè són singulars... i socials perquè viuen en societat. Si donem crèdit a l'alumne, donem crèdit a la pedagogia que desenvolupem, perquè podem transmetre el que practiquem a partir de la nostra essència: som el que som (identitat), no el que fem (comportaments).
En tercer lloc els projectes creatius acompanyats d'actituds constructives i positives són els que fan avançar una societat. I per a fer-los realitat és imprescindible el lideratge, la política de participació activa de l'alumne, l'acte de caminar junts i amb optimisme el mestre i l'alumne (no sols com a membres socials, sinó també com a persones amb singularitats i un historial distint). És fàcil reconéixer molts dels mestres més eficients: tenen un esperit de superació, un sentit de la vocació, afany per canviar quan consideren que toca canviar (flexibilitat i creativitat), desig de comunicar-se amb l'exterior com a una persona més de la societat i, igualment, d'actuar amb autenticitat, independència, maduresa emocional, alegria, somriure i humor positiu.. i de mantindre's actius, tot i la jubilació (recordem que jubilar prové de jubil). I, en eixe sentit, he comptat amb la col·laboració de tres mestres, u d'ells ara i tot. I això no són batalletes, sinó per reforçar el que escrivim, per predicar amb l'exemple i amb fets reals.
Nota: Els elements que acabe de citar abans els tenien els meus millors mestres i ens ho reflectien durant les sessions... i ara passen a l'acció quan treballen històrics alumnes (i açò m'ho comentava un dia una històrica companya, ara amiga i tot). Per això l'alumne també aprén a prendre una actitud valenta i passar a l'acció, en lloc d'arrunsar-se en idees.
Com estimules els alumnes perquè passen a l'acció quan ja tenen assumida la teoria? I com facilites la teoria? D'on has tret la informació sobre les estratègies didàctiques que apliques? Gràcies per la teua informació, d'utilitat pública i popular i tot.
En segon lloc el mestre, com l'alumne, són persones individualistes i socials. Individualistes perquè són singulars... i socials perquè viuen en societat. Si donem crèdit a l'alumne, donem crèdit a la pedagogia que desenvolupem, perquè podem transmetre el que practiquem a partir de la nostra essència: som el que som (identitat), no el que fem (comportaments).
En tercer lloc els projectes creatius acompanyats d'actituds constructives i positives són els que fan avançar una societat. I per a fer-los realitat és imprescindible el lideratge, la política de participació activa de l'alumne, l'acte de caminar junts i amb optimisme el mestre i l'alumne (no sols com a membres socials, sinó també com a persones amb singularitats i un historial distint). És fàcil reconéixer molts dels mestres més eficients: tenen un esperit de superació, un sentit de la vocació, afany per canviar quan consideren que toca canviar (flexibilitat i creativitat), desig de comunicar-se amb l'exterior com a una persona més de la societat i, igualment, d'actuar amb autenticitat, independència, maduresa emocional, alegria, somriure i humor positiu.. i de mantindre's actius, tot i la jubilació (recordem que jubilar prové de jubil). I, en eixe sentit, he comptat amb la col·laboració de tres mestres, u d'ells ara i tot. I això no són batalletes, sinó per reforçar el que escrivim, per predicar amb l'exemple i amb fets reals.
Nota: Els elements que acabe de citar abans els tenien els meus millors mestres i ens ho reflectien durant les sessions... i ara passen a l'acció quan treballen històrics alumnes (i açò m'ho comentava un dia una històrica companya, ara amiga i tot). Per això l'alumne també aprén a prendre una actitud valenta i passar a l'acció, en lloc d'arrunsar-se en idees.
Com estimules els alumnes perquè passen a l'acció quan ja tenen assumida la teoria? I com facilites la teoria? D'on has tret la informació sobre les estratègies didàctiques que apliques? Gràcies per la teua informació, d'utilitat pública i popular i tot.
dimecres, 18 d’agost del 2010
El clown del mestre: l'humor didàctic
Vull pensar que, a banda de la part somiadora, l'analítica i l'executiva, també hi ha la part "clown" (excèntrica) dins de la persona. És eixa que ens permet relativitzar molt els temes, enfocar-los des d'una visió més espontània, de joc, de divertiment i d'alegria. Però no es tractaria d'una alegria prefabricada ni d'una diversió perquè s'inclou dins del programa... sinó perquè ens naix de dins i perquè considerem tan positiva com el contingut que aportem a la classe. Sabem dels beneficis de l'humor, del somriure, de l'alegria... i de la gran contribució que pot fer el món de la comicitat i de l'humor positiu a la vida diària.
Si la vida diària també inclou l'ensenyament i l'educació, ens fa un gran favor quan els membres de la classe compartixen el temps i la matèria amb un toc graciós de joia: ajuda a recordar millor els continguts, a millorar les relacions entre el mestre i l'alumne, a convertir en interessant la faena d'ensenyar, a tindre un bon record del pas per la universitat, a crear mestres amb esperit d'espontaneïtat i, entre altres, a fer que l'alumne senta més interés pel que aprén: no és el mateix ensenyar un tema amb un mínim d'humor didàctic. I parlem d'humor didàctic perquè un mestre no és un clown, sinó un mestre: les coses clares i el xocolate espés.
Que tingueu un bon dia.
Quins mestres coneixes que incorporen un toc d'humor didàctic o d'excentricitat a les seues sessions, de manera espontània o per mitjà dels apunts? Has trobat webs amb mestres que incorporen l'humor a l'ensenyament (per mitjans gràfics o a través de la paraula)?
Si la vida diària també inclou l'ensenyament i l'educació, ens fa un gran favor quan els membres de la classe compartixen el temps i la matèria amb un toc graciós de joia: ajuda a recordar millor els continguts, a millorar les relacions entre el mestre i l'alumne, a convertir en interessant la faena d'ensenyar, a tindre un bon record del pas per la universitat, a crear mestres amb esperit d'espontaneïtat i, entre altres, a fer que l'alumne senta més interés pel que aprén: no és el mateix ensenyar un tema amb un mínim d'humor didàctic. I parlem d'humor didàctic perquè un mestre no és un clown, sinó un mestre: les coses clares i el xocolate espés.
Que tingueu un bon dia.
Quins mestres coneixes que incorporen un toc d'humor didàctic o d'excentricitat a les seues sessions, de manera espontània o per mitjà dels apunts? Has trobat webs amb mestres que incorporen l'humor a l'ensenyament (per mitjans gràfics o a través de la paraula)?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)