diumenge, 31 d’octubre del 2010

El regne dels peluixos

Hi havia una vegada un regne en què el peluix era una aïna de treball per al temps lliure, una forma de comprendre que amb la suavitat es pot anar a moltes bandes (amb Internet o sense). Així, un dia, el rei va decidir posar a l'abast de totes les persones que volgueren uns peluixos amb formes diferents, perquè la diversitat fóra la mare de la placidesa i la comprensió.

Hi hagué més demanda de l'estimada. I... què feu el rei? Contactà amb altres reis, per mitjà dels consellers i el Consell de Ciutadans Madurs i Creatius. Per això encara hi han peluixos a molts indrets del món, i no sempre darrere d'un xiquet: hi han persones que per la seua forma de ser ja són peluixos... i ajuden a dormir i a compartir benestar (humor positiu, alegria, calma, creativitat...).

I tota la tasca, reial i dels consellers, es feu amb altruisme, motiu pel qual el rei encara és rei, els consellers encara ocupen el mateix càrrec i les persones del regne que optaren per un peluix han transmés la peluixeria com a model de vida allà on han viatjat. Ah!, i també contractaren pallassos sense fronteres i persones disposades a transmetre joia i respecte mutu.

I encara hi han peluixos per a tots els gustos i finalitats, fins i tot per a descobrir que suavitzen la pell i la tornen al seu estat idoni. I això, dins i fora del regne dels peluixos.

I conte contat, osset regalat.

*************

Quins models d'ensenyament et semblen més suaus i productius? Quins has aplicat fins ara?

*************

Que tingueu un dia agradable i amb joia i calma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada