Després d'haver escrit el títol que encapçala aquesta entrada, adés, i amb la intenció de trobar documents en Google, he accedit a u sobre l'ensenyament de matemàtiques i he pogut riure'm un poc, bé en anglés, bé en castellà (sobretot). Una de les gràcies que més m'ha agradat, ha sigut una intervenció de Manolito (un personatge de Mafalda), quan diu "Lo sé porque es vox populi". Quasi res porta el diari!
Ara bé, potser ens interesse més promoure aquesta mena d'ensenyament i d'aprenentatge, però no perquè siga vox populi o no, sinó perquè potser siga de bona acollida entre els alumnes i, així, a més, ajudarem a crear persones més independents, més responsables de la seua evolució i creixement, que s'ajustaran més als seus interessos personals i en què el mestre es limitarà a fer de moderador, d'orientador (per mitjà de l'experiència i l'afany de superació) i a compartir el camí que mamprén i camina junt amb l'alumne. És una de les formes d'aprenentatge que més m'agrada i que considere bàsic, mas que no siga del gust de molts professors universitaris. Les altres són:
2) l'aprenentatge amb l'humor i la música (ací incloc la lliçó magistral dels mestres fascinants),
3) l'aprenentatge a partir de la creativitat i
4) l'aprenentatge obert i positiu (o cultura dels matisos i dels reptes)
Quins són els pilars del teu estil d'aprenentatge i d'ensenyament?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada