He passejat per planes diferents i podem aplegar a la conclusió que ens interessa treballar la cultura dels reptes, almenys si volem caminar avant, de manera alegre, constructiva i creativa i, a més, crear una nova cultura emocional o corporal (per exemple, en l'ensenyament de l'educació corporal, afectiva o física).
U dels majors reptes, almenys per a l'ensenyament universitari, és reforçar la matèria Educació Física com una assignatura relacionada amb el camp de la psicologia, de les relacions humanes (estar de gust amb el cos que portem), el pensament positiu (PNL), la maduresa emocional (el cos és una mena de camisa que portem, menys important que la nostra maduresa o que el fet que estadísticament siguem hòmens o dones), el benestar físic, mental, emocional, i el descans, etc. També podríem relacionar-la amb la natura (benestar ecoterapèutic) i amb formes d'esport moderat o de moviments físics tranquils i que ens permeten coordinar i adquirir una cultura d'amor pel cos. I, per què no, amb els jocs d'esbarjo, dels que encara hi han molts en la cultura popular i podem traure'ls al carrer i, així, guanyar espais d'esplai i de benestar (sobretot en les ciutats, grans o mitjanes).
Quins considereu que són els principals reptes de l'ensenyament universitari, a hores d'ara?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada