divendres, 5 de març del 2010

Educar i ensenyar en positiu

Com ben bé sabem, no ens han educat a pensar i actuar o sentir en positiu (o, possiblement, a una immensa majoria), la qual cosa no és una raó perquè ens n'abstinguem. Al contrari, posem-nos fil a l'agulla i treballem amb fluïdesa, amb flexibilitat, amb recursos com els diccionaris de sinònims i antònims, amb diccionaris amb definicions, amb apunts sobre PNL (programació neurolingüística), amb persones optimistes, creatives i que prioritzen la part bona i positiva de les persones (conec un home que, des de ben jove, ja cridava l'atenció entre els meus familiars perquè es centrava en la part positiva de les persones).

Igualment interessem-nos per publicacions, música o webs que promouen el pensament creatiu (el qual, necessàriament, passa per ser constructiu, positiu i lliure): guanyarem positivitat, sentit constructiu i llibertat de pensament i d'actuació. Així, en lloc de criticar les centrals nuclears, centrem-nos de primer en les energies alternatives a les actuals, encara que no proposem l'energia nuclear. De la mateixa manera que hi han llibres de lingüística que proposen que les persones facen ús de térmens ara més reduïts (respecte a anys arrere) i indiquen en primer lloc el que s'empra massa, nosaltres podem fer una cosa pareguda.

Per exemple, si volem promocionar l'ús del valencià de fa dos generacions o de trenta o quaranta anys arrere (no per motius d'antiquaris, sinó per conservar la riquesa i la diversitat lingüística que hi havia abans, a diferència de la tendència a la uniformitat i castellanització actual), podem titular-lo "El valencià dels (nostres) avis. Evolució del valencià del segle XX (1940-2000)." I ja tenim un tema obert: l'evolució del valencià entre el primer terç del segle XX (els meus avis, per exemple) i el que ara empren els avis (molts d'ells nascuts durant els anys 1935-1945). I, així, un tema nou: una campanya perquè els avis transmeten als néts (dels quals ara se n'encarreguen en una quantitat relativament important) perquè ensenyen el que heretaren, encara que no ho transmeten a l'escola. Millorarem el valencià familiar i potser farem que els moviments escolars més creatius i constructius s'interessen pel valencià popular.

Què vos en sembla i què faríeu si fóreu mestre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada