Flors de pas: urbanisme i ecologia

Quan passem de l'hivern a la primavera és habitual començar a veure com ixen les flors i les fulles, així com una major presència dels pardals que ara inicien el retorn cap a les terres que mesos arrere els havien acollit.

Podem observar, igualment, com les persones tornem a eixir al carrer, amb la qual cosa manifestem l'alegria de poder eixir del moment més fred, gèlid i en què més oportunitats hem tingut de treballar la vida interior, és a dir, la part espiritual i de preparació per a èpoques més actives a nivell social.

En qualsevol cas, i atenent als canvis que observem a nivell climàtic, ens convé aprofitar cada instant de claredat, de sol, de pluja, de vent, de núvols i de totes les formes en què es manifesta l'oratge, amb la intenció de gaudir de cada dia i dins de les nostres possibilitats en lloc de criticar l'esmentat canvi.

És u dels efectes que genera el canvi climàtic, al qual comencem a adaptar-nos amb més facilitat que anys arrere. O així em pareix, de moment.

En una línia pareguda (i pedagògica) també ens interessa que l'alumne i el mestre universitaris participen del canvi climàtic com a protagonistes de moviments socials alternatius i que, des de la creativitat, treballen per l'aprofitament de l'oratge i l'adaptació de l'urbanisme a la realitat que ha resultat d'un capitalisme sense fronteres que ha buscat l'acceleració d'unes edificacions que, en el cas de les espanyoles, brillen per la seua mediocritat: molt de soroll i molt de fred, per tant, un consum innecessari d'energia i unes condicions de vida molt qüestionables.

Escric açò des d'una casa que, a diferència de les anteriors en què he viscut (casa i xalet) o de moltes que he conegut, sí està adaptada a l'orientació, a la nova realitat climàtica i a temes diversos. No obstant això, no té la possibilitat d'ajust a una finca preparada per a tres generacions i per a persones amb cadira de rodes i tot, perquè la seua estructura (de darreries dels anys cinquantes del segle XX) no ho permet.

Això sí, i segons informació que vaig llegir fa huit anys si fa no fa, si preparàrem una casa per a tres generacions i també per a una hipotètica persona amb cadira de rodes... el cost seria només d'un 15% més, aproximadament.

Conclusió: hi han molts motius per a promocionar i primar l'urbanisme creatiu, ecològic i que pensa, actua i projecta a llarg termini, en lloc del que cerca la venda immediata i la inversió ràpida. Potser també ens convinga revisar formes històriques de preparar una casa, per exemple, parets grosses i doble vidre, encara que no visquem a terres en què fa molt de fred, com ara, Alcalà de la Selva, on poguí veure una casa amb dos finestres per primera vegada. I, per descomptat, que el disseny i la presència exterior difonga harmonia artística enmig de la ciutat o de la zona en què decidim edificar.

Quan la creativitat no es confon amb l'elitisme, actuem amb una creativitat al servici de la societat i de les necessitats prioritàries. També considere bàsic felicitar les iniciatives de la petita i mitjana empresa que comporten una sensibilitat pels temes que hem tractat ací o, si més no, un intent de modernització adaptat al present, al segle XXI i les seues variables, ben diferents de les que podríem imaginar fa trenta o quaranta anys.

Què vos pareix, la proposta i l'urbanisme que vivim? Quines alternatives proposaríeu?

Que tingueu un bon dia.