Estimar la natura, estimar-nos des de dins

Cada dia tinc més present la importància d'escoltar-nos, de passar a estimar la natura com una metàfora de l'amor pel nostre cos i la nostra essència, és a dir, per com som i, també, pels nostres actes que busquen les relacions sanes amb les altres persones.

Igualment em fa l'efecte que si estimem la natura, com a eix de la nostra existència i vida com a espècie (el conjunt de les persones), tenim garantida la nostra supervivència (o més fàcil, durante el segle XXI), la qual cosa ens permetria observar la facilitat de perseverança i de creativitat que tenim dins i que podem desenvolupar cap a fora.

També considere bàsic que el mestre (com qualsevol educador) transmeta a l'alumne el seu interés (ecològic i humanista) pel medi ambient que ens envolta, pel patrimoni natural en què vivim, pel tresor natural que hi ha al país en què estem i, sobretot, la cultura de la germanor amb els altres pobles (no sols els peninsulars, en el nostre cas, sinó també amb els més distants per motius geogràfics o culturals).

En eixe sentit, podríem dir que cada cultura (amb la seua cultura de la natura) és com cada llengua: un patrimoni humà que convé conservar, respectar i mostrar a la societat com una part del mosaic humà i de la Terra. Com més serem, més compartirem i més ens diferenciarem, la qual cosa és senyal de riquesa:

1. La diversitat és pluralitat.
2. La diversitat és singularitat afegida a més singularitats.
3. La diversitat és autèntica i propugna els sistemes horitzontals (jerarquia mínima).
4. La diversitat és creativitat, és a dir, defensa del pensament creatiu, l'humor, el somriure, l'alegria, l'acció social pacífica, les relacions entre les persones com un acte de buscar el guany comú i, alhora, respectar les diferències.
5. La diversitat és fer com els animals de l'obra popularment coneguda com "Llibre de la Selva": col·laborar puntualment, actuar individualment puntualment. La col·laboració no desfà el respecte per la singularitat..., això és, la tolerància activa i pacífica.
6. La diversitat és potenciar el pensament positiu.
7. La diversitat és primar la llibertat i la responsabilitat en lloc de la filosofia del tot és bo o del tot és vàlid: acceptar unes regles mínimes (i, puntualment, obertes a flexibilitat) i en acabant actuar amb mètodes pacífics, positius, amb humor, amb fluïdesa i des de l'estima per u, és a dir, pel proïsme (es pot donar el que es té).